Turcs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral |
m Corregit: "de Xina" |
||
Línia 44:
La paraula ''T'ou-kiue'' era l'equivalent xinès del turc '''''Turküt''''' o simplement '''''Turc''''' ('''''türk''''') que vol dir 'fort'<ref>Pelliot, ''L'origine de T'ou-kiue, nom chinois des Turcs'', 1915</ref> i tenien com a tòtem el llop, ja que l'ancestre mític hauria estat alletat per una lloba; l'ancestre dels turcs va tenir, segons la llegenda, deu fills. Al damunt del pal de les seves banderes, els turcs posaven una lloba d'or.
Probablement, eren descendents de grups [[xiongnu]] i vivien principalment al [[massís de l'Altai]]. Foren vassalls dels [[juanjuan]] i fidels aliats, atès que el [[546]] van alertar de la revolta dels [[Tolös]]; en aquest moment, el seu khan era T'ou-men (en xinès), més conegut per la seva transcripció de ''[[Bumin]]''. Quan aquest va demanar la mà d'una princesa juanjuan, li fou negada. Llavors, Bumin es va aliar al Si Wei del nord-oest de la Xina, que li va concedir la mà d'una princesa imperial xinesa ([[551]]). En la guerra que va seguir amb els juanjuan, els turcs van conquerir Mongòlia i els juanjuan es va haver de refugiar a la frontera de la Xina i foren establerts com a vigilants a les marques frontereres. Bumin portava el títol de [[khan]] o kakhan, que havia estat en ús entre els juanjuan i era un títol mongol. Va establir la seva capital a l'alt [[Orkhon]].
Bumin va morir el [[552]] i els seus dominis es van repartir entre els dos fills: Muhan (553-572), khan dels turcs, que va dominar sobre les hordes orientals, i Istami, ''[[yabghu]]'' (príncep) supeditat a l'anterior, que va governar sobre les hordes occidentals.
| |||