Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: "de Xina"
=== Boicots ===
[[Fitxer:Olympic boycotts 1976 1980 1984.PNG|thumb|upright=1.35|Mapa que mostra els països que boicotejaren els Jocs de 1976 (en groc), els de 1980 (en blau) i els de 1984 (en vermell).]]
Austràlia, França, la Gran Bretanya i Suïssa són els únics països que han tingut representació en tots els Jocs Olímpics des que se celebraren els primers l'any 1896. Alguns països de vegades es perden els Jocs a causa de la manca d'atletes qualificats, mentre que d'altres escullen boicotejar la celebració dels Jocs per diversos motius. El [[Comitè olímpic d'Irlanda]] boicotejà els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1936|Jocs de Berlín de 1936]] perquè el COI insistí que el seu equip s'havia de restringir a l'[[Estat Lliure d'Irlanda]] i no pas a l'[[Irlanda|illa d'Irlanda]] sencera.<ref name="Krüger Murray 2003 p230"/> Als [[Jocs Olímpics d'estiu de 1956|Jocs de Melbourne de 1956]] hi hagué tres boicots: els Països Baixos, Espanya i Suïssa refusaren assistir-hi per denunciar la repressió de la [[Revolució hongaresa de 1956|revolució hongaresa]] contra la Unió Soviètica, però enviaren una delegació eqüestre a Estocolm; Cambodja, Egipte, l'Iraq i el Líban boicotejaren els Jocs a causa de la [[crisi de Suez]]; i Xina (la «República Popular de la Xina») els boicotejà perquè es permeté Taiwan (la «República de la Xina») participar-hi.<ref name="Boycott 1" /> En els Jocs de [[Jocs Olímpics d'estiu de 1972|1972]] i [[Jocs Olímpics d'estiu de 1976|1976]] un gran nombre de països africans amenaçaren el COI amb un boicot per forçar-los a no admetre Sud-àfrica i Rodèsia a causa dels seus règims [[segregació racial|segregadors]]. Nova Zelanda també fou blanc de les sol·licituds africanes perquè el seu equip de rugbi 15 havia fet una gira a la Sud-àfrica de l'[[apartheid]]. El COI cedí pel que fa als dos primers països però refusà expulsar Nova Zelanda sota l'argument que el rugbi no era un esport olímpic.<ref name="CBC boycott" /> Els països africans no es feren enrere: vint països del continent, juntament amb la Guaiana i l'Iraq, es retiraren dels Jocs de Mont-real liderats per Tanzània, després que alguns dels seus atletes ja haguessin competit.<ref name="CBC boycott" /><ref>{{ref-publicació|url=http://www.la84foundation.org/OlympicInformationCenter/OlympicReview/1976/ore109/ore109h.pdf |títol=Africa and the XXIst Olympiad |publicació=Olympic Review |exemplar=109–110 |pàgines=584–585 |data=novembre-desembre de 1976 |editorial= Comitè Olímpic Internacional |format=PDF |llengua=anglès}}</ref> Taiwan també decidí boicotejar aquests Jocs perquè la República Popular de la Xina exercia pressió sobre el comitè organitzador perquè canviés la denominació de la República de la Xina. La República de la Xina rebutjà una proposta de compromís segons la qual se'ls canviaria el nom però igualment se'ls permetria utilitzar el seu himne i bandera.<ref>{{ref-publicació|url=http://www.la84foundation.org/OlympicInformationCenter/OlympicReview/1976/ore107/ore107i.pdf |títol=Game playing in Montreal |obra=Olympic Review |editorial=Comitè Olímpic Internacional |pàgines=461–462 |exemplar=107–108 |data=octubre de 1976 |format=PDF |llengua=anglès}}</ref> Taiwan no participà de nou fins a l'any 1984, quan retornà als Jocs sota el nom de la Xina Taipei amb una bandera i himne especials.<ref name="corbit" />
 
El 1980 i el 1984, els contrincants de la [[Guerra Freda]] boicotejaren cadascun els Jocs de l'altre. Seixanta-cinc estats refusaren competir als [[Jocs Olímpics d'estiu de 1980|Jocs de Moscou de 1980]] a causa de la [[Guerra afganosoviètica|invasió soviètica de l'Afganistan]]. Aquest boicot reduí el nombre d'estats participants fins a 81, el més baix des de 1956.<ref>{{ref-web|url=http://www.olympic.org/moscow-1980-summer-olympics |títol=Moscow 1980|editor=Comitè Olímpic Internacional|llengua=anglès}}</ref> La Unió Soviètica i 15 altres estats replicaren boicotejant els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1984|Jocs de Los Angeles de 1984]] sota el pretext que no els era possible garantir la seguretat dels seus atletes. Els funcionaris soviètics defensaren la seva decisió de retirar-se dels Jocs argumentant que «els sentiments patriòtics i la histèria antisoviètica estan sent exaltats als Estats Units».<ref>{{ref-notícia|cognom=Burns |nom=John F. |títol=Protests are Issue: Russians Charge 'Gross Flouting' of the Ideals of the Competition |obra=The New York Times |editorial=New York Times Company |data=9 maig 1984 |llengua=anglès}}</ref> Els estats del Bloc de l'Est que boicotejaren aquests Jocs celebraren un esdeveniment esportiu alternatiu, anomenat [[Jocs de l'Amistat]], durant el juliol i l'agost del mateix any.<ref name="1980 Boycott" /><ref name="1980 Boycott 2" />
1.112.862

modificacions