m
Corregit: "de Xina"
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula arma}} |
m Corregit: "de Xina" |
||
Línia 34:
A l'altre costat de l'Atlàntic, a [[Bèlgica]], apareix l'arma Montigny, va ser adoptat per l'exèrcit francès que l'utilitzava com a una arma d'infanteria. Era conegut a França com a canó o metralladora de bales Reffye, en nom del militar responsable de la seva fabricació. El seu funcionament és encara més fàcil perquè els seus vint-i-sis canons, agrupats amb una placa, podia fer foc de manera individual o simultàniament. Els resultats foren bons i en una ocasió una bateria va abatre cinc cavalls en 90 segons, però el seu ús amb dificultats per ser al front de combat, limità de manera important el seu impacte durant la [[guerra francoprussiana]] de [[1870]], guerra en la que l'artilleria prussiana dominà clarament.
Al [[Regne Unit]], el [[1870]], l'empresa WG Armstrong and Co va obtenir la llicència per a la producció local de canons Gatling.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Collier |nom=Basil |títol=Arms and the Men: The Arms Trade and Governments |url=http://books.google.cat/books?id=DYCRAAAAIAAJ&q=Gatling+1870+WG+Armstrong&dq=Gatling+1870+WG+Armstrong&hl=ca&sa=X&ei=uG0zUtX-FdSN7Abi8IH4DQ&ved=0CDkQ6AEwAQ |llengua=anglès |editorial=Hamish Hamilton |data=1980 |pàgines=52 |isbn=0241103088}}</ref> L'arma estava disponible en dues versions: una del calibre 45 (de 45 centèsimes de polzada, és a dir, 11,43 mil·límetres) que realitzava fins a 700 trets per minut, per a l'exèrcit, i una del calibre 65 per a la [[Royal Navy]], la Marina. Un dels seus primers usos va ser a la [[batalla d'Ulundi]] contra els [[zulús]]. La Marina havia patit anteriorment unes humiliants derrotes a [[Sud-àfrica]] el gener de l'any 1879, i en una nova campanya armats amb dues metralladores Gatling es va oposar amb èxit el mes de juliol causant més de 1.500 baixes entre els guerrers zulús. A partir d'aquell moment aquesta arma formaria part de les expedicions britàniques a Egipte i Sudan. La popularitat de la Gatling es va estendre a altres governs com els de la Xina, Sud-amèrica o Rússia que va encarregar 400 metralladores per la guerra contra els turcs.{{sfn|Willbanks|2004|p=33}} El [[Cartutx (armes de foc) |cartutx]] després va donar pas a un sistema més modern fet tot de metall, eliminant així molts dels embussos i altres incidents que solien succeir durant els tirotejos. El ritme de tir assolia ara els tres-cents trets per minut.
Durant la [[dècada del 1880]] s'imposaren el tipus d'armes Nordenfeldt i Gardner, dues armes també amb l'arquitectura Gatlings i amb un gran calibre, del calibre deu i dotze respectivament, amb un o dos canons de foc. Foren utilitzades pels infants de marina per lluitar contra els petits bucs llançadors de torpedes. Podien realitzar deu projectils per segon durant un temps sostingut llarg.{{sfn|Willbanks|2004|p=49}}
|