Narració d'històries: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix sintaxi d'ISBN
Línia 30:
Solament recentment s'han publicat estudis científics que demostren el potencial del storytelling en processos d'aprenentatge, especialment la seva capacitat per influir positivament en el desenvolupament de la teoria de la ment (l'enteniment dels estats mentals dels altres) en els nens.<ref> [http://www.mobility-labs.com/es/2015/las-mentes-jovenes-aprenden-mejor-con-storytelling «Las Mentes Jóvenes Aprenden Mejor con Storytelling»]. ''Mobility Labs''. 2015.</ref>    
 
== La narracióNarració d'històries en els negocisnegocisː Relat de marca ==
PerEl relat de marca és el recurs creatiu emprat en moltes organitzacions l'consistent a emprar les tècniques de narració per explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d'històriesuna ésmarca, amb l'objectiu d'establir un camívincle moltemocional mésamb atractiuel ipúblic efectiuobjectiu quei centrarfer-seli solamentarribar ende dadesmanera ieficaç un missatge estadístiquesdeterminat. L'èxit en les comunicacions empresarials depèn cada vegada més de les històries que es creen per poder influir en empleats, socis, accionistes o clients.<ref>Leader Summaries (ed.). [http://www.leadersummaries.com/ver-resumen/storytelling-para-el-exito «Resumen del libro Storytelling para el éxito, de Peter Guber»]</ref>
 
Per als gestors lael narraciórelat d'històriesde marca és una via important per resoldre conflictes, abordar assumptes pendents, i fer front als reptes. Es pot utilitzar el discurs narratiu quan l'acció directa està desaconsellada o és impossible.
 
En una discussió grupal explicar una narració col·lectiva pot ajudar a influir en algunes persones i a unificar el grup en unir el passat amb el futur. En les reunions, és preferible manejar relats que arguments abstractes o analitzar estadístiques.
 
LaEl narraciórelat d'històriesde marca s'utilitza cada vegada més en l'àmbit de la publicitat per augmentar la fidelitat dels clients. Segons Giles Lury aquesta tendència del màrqueting troba el seu ressò en la profunda necessitat de l'ésser humà de trobar entreteniment.<ref>Impact Information Plain Language Services (ed.). [http://www.impact-information.com/impactinfo/newsletter/plwork51.htm «The best story wins»]</ref> Les històries són il·lustratives, es recorden amb facilitat i permeten a qualsevol empresa crear profunds llaços emocionals amb els seus clients.
 
Segons un estudi de Nielsen,<ref> Rachel Gillett (4 de juny de 2014). Fast Company, ed. [http://www.fastcompany.com/3031419/hit-the-ground-running/why-our-brains-crave-storytelling-in-marketing «Why Our Brains Crave Storytelling in Marketing»]</ref> els consumidors desitgen més connexió personal a l'hora de buscar informació. El cervell humà es mostra més actiu amb una narració que amb xifres fredes i sense context. Quan es treballa directament amb dades, només les parts dedicades al llenguatge en el cervell es mostren actives. Però quan es llegeix una història, no només s'activen aquestes zones, sinó que ho fan igualment altres parts que usaríem si estiguéssim directament experimentant la situació que estem llegint.