'Atara: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: « {{Infotaula geografia política | nom_original = عطارة |imatge= |superficie = 9,5 |poblac...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 16:
== Història ==
S'hi ha trobat ceràmica de l'Edat de Ferro, [[Imperi aquemènida|persa]], [[període hel·lenístic|hel·lenística]], romana, [[Imperi Bizantí|bizantina]] i [[Sultanat mameluc del Caire|mameluc]].<ref name=Finkelstein429>Finkelstein et al, 1997, p. 429</ref>
[[Edward Robinson (erudit)|Edward Robinson]] identifià 'Atara amb l'[[Ataroth]] [[Bíblia|bíblica]] esmenada al [[Llibre de Josuè]].<ref>Robinson and Smith, 1841, vol 2, p. [https://archive.org/stream/biblicalresearch03robiuoft#page/n97/mode/1up 80]</ref> Tanmateix, algunes autoritats modernes prefereixen situar Ataroth en altres llocs.<ref name="Tsafrir">{{cite book | author = Yoram Tsafrir | author2 = Leah Di Segni | author3 = Judith Green | last-author-amp = yes | title = Tabula Imperii Romani: Judaea, Palaestina | publisher = Israel Academy of Sciences and Humanities | location = Jerusalem | year = 1994 | page = 71}}</ref><ref>{{cite journal | title = Kh. 'Aujah el-Foqa (Ataroth) — an Iron Age Fortified City in the Jordan Valley | author = Adam Zertal | author-link = Adam Zertal | author2 = Dror Ben-Yosef | author3 = Oren Cohen | author4 = Ron Be'eri | last-author-amp = yes | journal = Palestine Exploration Quarterly | volume = 141 | number = 2 | year = 2009 | pages = 104–123 | doi=10.1179/174313009x437819}}</ref>
===Era Otomana===
El 1517 la vila va ser incorporat a l'[[Imperi otomà]] amb la resta de Palestina. En 1596 va aparèixer en els [[defter|registres d'impostos]] otomans com a part de la ''[[Nahiya]]'' de Quds al ''[[liwa]]'' de Quds. Tenia una població de 55 llars musulmanes i pagava impostos sobre el blat, l'ordi, les olives, les vinyes o fruiters, i cabres o ruscs.<ref>Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 114</ref>
En els segles XVII-XIX 'Atara fou situada en la ''[[nahiya]]'' de [[Bani Zeid]]. Els homes adults havien de pagar 58-60 [[akçe]] al govern otomà a [[Jerusalem]].<ref>Singer, 1994, p. [https://books.google.com/books?id=mrsAw_mk1d0C&pg=PA59 59]</ref> L'explorador francès [[Victor Guérin]] va passar pel poble el 1870 i va estimar que tenia uns 300 habitants.<ref>Guérin, 1875, p. [https://archive.org/stream/descriptiongogr04gugoog#page/n194/mode/1up 169]</ref> Una llista oficial de pobles otomans d'al voltant del mateix temps (1870) va mostrar que 'Atara tenia un total de 80 cases i una població de 225, tot i que el recompte de població només incloïa homes.<ref>Socin, 1879, p. [https://archive.org/stream/zeitschriftdesde01deut#page/144/mode/1up 144]</ref><ref>Hartmann, 1883, p. [https://archive.org/stream/bub_gb_BZobAQAAIAAJ#page/n914/mode/1up 106], també va trobar 80 cases</ref> En 1882 el ''Survey of Western Palestine'' de la [[Palestine Exploration Fund]] va descriure Attara com un gran poble, aparentment antic, en una posició visible en un turó, amb oliveres al voltant.<ref>Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. [https://archive.org/stream/surveyofwesternp02conduoft#page/289/mode/1up 289]</ref>
En 1896 es va estimar que la població d'Atara era d'unes 480 persones.<ref>Schick, 1896, p. [https://archive.org/stream/zeitschriftdesde19deut#page/n231/mode/1up 124]</ref>
===Era del Mandat Britànic ===
En el [[cens de Palestina de 1922]], organitzat per les [[Mandat Britànic de Palestina|autoritats del Mandat Britànic]], la població d'Atara era de 407 musulmanss,<ref name="Census1922">Barron, 1923, Table VII, Sub-District of Ramallah, p. [https://archive.org/stream/PalestineCensus1922/Palestine%20Census%20%281922%29#page/n18/mode/1up 16]</ref> incrementats en el [[cens de Palestina de 1931|cens de 1931]] a 559 musulmans en 133 cases.<ref name="Census1931">Mills, 1932, p. [https://archive.org/details/CensusOfPalestine1931.PopulationOfVillagesTownsAndAdministrativeAreas 47]</ref> En 1922 el [[Fons Nacional Jueu]] va establir un [[moshav]] en 500 dunams de terra. Conegut com a [[Atarot]]h, va ser un dels primers assentaments [[sionistes]].<ref name="JNF 1948">{{cite book | title=Jewish Villages in Israel | author=Jewish National Fund | year=1949 | publisher=Hamadpis Liphshitz Press, pg 6 | location=Jerusalem | pages=191}}</ref>
En [[Village Statistics, 1945|1945]] tenia una població de 690 habitants,<ref name=Hadawi64>Government of Palestine, Department of Statistics. ''Village Statistics, April, 1945.'' Quoted in Hadawi, 1970, p. [http://www.palestineremembered.com/download/VillageStatistics/Table%20I/Ramallah/Page-064.jpg 64]</ref> tots musulmans,<ref name=1945p26>Department of Statistics, 1945, p. [http://users.cecs.anu.edu.au/~bdm/yabber/census/VSpages/VS1945_p26.jpg 26]</ref> mentre que l'àrea total de terra era de 9,545 [[dunam]]s,segons una enquesta oficial de terra i població.<ref name=Hadawi64/> D'aquests, 7.095 eren per plantacions i regadius, 3.550 per cereals,<ref>Government of Palestine, Department of Statistics. ''Village Statistics, April, 1945.'' Quoted in Hadawi, 1970, p. [http://www.palestineremembered.com/download/VillageStatistics/Table%20II/Ramallah/Page-111.jpg 111].</ref> mentre 45 dunams eren terra edificada.<ref>Government of Palestine, Department of Statistics. ''Village Statistics, April, 1945.'' Quoted in Hadawi, 1970, p. [http://www.palestineremembered.com/download/VillageStatistics/Table%20III/Ramallah/Page-161.jpg 161]</ref>
=== Després de 1948 ===
En la vespra de [[guerra araboisraeliana de 1948]], i després dels [[acords d'armistici araboisraelians de 1949]], 'Atara fou ocupada pel regne [[haixemita]] de [[Jordània]]. Després de la [[Guerra dels Sis Dies]] de 1967 va romandre sota l'ocupació [[israel]]iana.
| |||