Benet de Rocabertí: diferència entre les revisions

Del llinatge dels [[Rocabertí (llinatge)|Rocabertí]], va néixer segurament al [[Castell de Peralada]] i era fill de [[Dalmau V de Rocabertí]], [[vescomte de Rocabertí]]. Era besnebot del que va ser també arquebisbe de Tarragona, [[Ramon de Rocabertí]]. En la seva joventut va estudiar [[Dret]] a la [[Universitat de Bolonya]], i el 1232 va entrar al [[Capítol (catolicisme)|Capítol]] de la [[Catedral de Tarragona]]. El 1236 era ja canonge i va ser elegit cambrer de la vila de Reus. El cambrer, càrrec reservat als canonges de la catedral i segona autoritat del capítol, era senyor de Reus en un terç del terme i tenia dret als [[delmes]], les [[Primícia|primícies]], l'[[homenatge]] i la potestat del [[Castell del Cambrer|Castell]] de la vila. Enfrontat amb l'arquebisbe [[Pere d'Albalat]], per un plet que portava contra el [[castlà]] de Reus, que tenia domini sobre dos terços de la vila però era vassall de l'església, Benet de Rocabertí va ser desposseït del càrrec de cambrer el [[1240]], moment en què va portar el plet davant la [[Cúria Romana]]. Va ocupar la cambreria Bernat de Boixadors, i quan aquest va morir el [[1243]], [[Ramon de Barberà]]. Benet de Rocabertí va guanyar tots els plets que havia presentat a Roma, i va recuperar la cambreria de Reus el 1246.

 

 

El seu pas per la Mitra va ser molt polèmic. Volia reformar l'organització de la seva església i va xocar frontalment amb el Capítol, que va presentar sempre una oposició sistemàtica a les seves reformes, en defensa de moltes de les prerrogatives que el bisbe volia suprimir. En un moment donat, els plets entre la cúria i l'arquebisbe eren de quaranta-cinc. Aquests plets van ultrapassar l'àmbit judicial i van degenerar en bregues de gran violència, fins i tot amb l'assalt, a mà armada, de la Catedral el 1256, en resposta a l'excomunicació que havia rebut per part del Capítol.