Segona República Espanyola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 51:
La '''Segona República Espanyola''' fou el règim polític democràtic que va existir a [[Espanya]] entre el [[Proclamació de la Segona República Espanyola|14 d'abril de 1931]] (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'[[Alfons XIII]] i el sistema de la [[Restauració borbònica|Restauració]]) i l'1 d'abril de 1939 (final de la [[Guerra Civil espanyola]] i que va donar pas a la [[dictadura]] del [[Francisco Franco Bahamonde|general Franco]]). El numeral “segona” s'utilitza per a diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre [[1873]] i [[1874]], conegut com la ''[[Primera República Espanyola]]''.
 
L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau: '''el govern provisional '''(de l'abril al desembre de [[1931]]), que va convocar unes [[Eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals]] i la consegüent aprovació de la [[Constitució Espanyola de 1931|Constitució espanyola de 1931]]. En segon lloc, i ja plenament de manera democràtica apareix l'anomenat '''''bienni reformista'' '''([[1931]] - [[1933]]), durant el qual el govern republicanosocialista de [[Manuel Azaña]] va dur a terme diverses reformes que pretenien reformar l'estat. Seguidament, vingué el '''bienni conservador '''([[1933]] - 1935), també conegut com el ''Bienni Negre'', en el qual el govern del [[Partit Radical Republicà|Partit Republicà]] [[Partit Radical Republicà|Radical]] d'[[Alejandro Lerroux]], recolzat des del parlament per la dreta catòlica de la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], va intentar frenar les reformes iniciades pel govern anterior. L'última etapa republicana prèvia a l'inici de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] fou l'anomenat '''''Front Popular''''', coalició d'esquerres que va guanyar les eleccions del febrer de [[1936]] i que es mantingué fins a l'esclat del [[cop d'estat del 18 de juliol]] del 36.
 
Durant la guerra, el govern de la República tingué tres presidents diversos: '''[[José Giral Pereira|José Giral]] '''(de juliol a setembre de 1936), tot i que el poder real quedà en mans dels comitès de guerra, '''[[Francisco Largo Caballero]] '''líder de la UGT i l'últim fou el també socialista '''[[Juan Negrín López|Juan Negrín]]'''[[Juan Negrín López|.]] Les institucions de la República es van mantenir en l'exili.