Parc del Laberint d'Horta: diferència entre les revisions

== Història ==

[[Fitxer:General Map - Parc del Laberint d’Horta - Barcelona.svg|thumb|150px|esquerra|Mapa general del parc. A: Jardí públic, B: Jardí neoclàssic, C: Jardí romàntic, D: Jardí dels boixos i jardí domèstic, E: Bosc, 1: Entrada, 2: Palau Desvalls, 3: Jardí dels boixos, 4: Jardí domèstic, 5: Plaça dels lleons, 6: Jardí de les flors, 7: Laberint, 8: Terrasa del mirador i temples, 9: Gruta del Minotaure, 10: Bosquet, 11: Canal romàntic, 12: Illa de l'amor, 13: Pavelló neoclàssic i Gran safareig, 14: Font de la nimfa Egèria, 15: Cascada, 16: Cabana del pagès, 17: Fals cementiri i Ermita del monjo, 18: Antic jardí oriental]]

 

La iniciativa d'aquests jardins va ser de l'aristòcrata [[Joan Antoni Desvalls i d'Ardena]], VI [[Marquesat de Llupià|marquès de Llupià]], III [[Marquesat del Poal|marquès del Poal]] i [[Marquès d'Alfarràs|marquès consort d'Alfarràs]], qui va comprar els terrenys el 1791. La finca original comptava amb 54,07 ha d'extensió, de les quals es destinen actualment 9,10 ha a parc públic i la resta a bosc.{{Sfn|Moreno|1996|p=57}} En aquell temps [[Barri d'Horta|Horta]] era un [[Antics municipis del pla de Barcelona|municipi independent]], que va ser [[Agregacions municipals de Barcelona|annexionat a la ciutat de Barcelona]] el 1904.{{Sfn|Moreno|1996|p=15}}

[[Fitxer:Joan Antoni Desvalls.jpg|thumb|Retrat de Joan Antoni Desvalls]]

Les obres es van iniciar el 1794. El mateix Desvalls va intervenir en el disseny del jardí, d'estil [[Neoclassicisme|neoclàssic]], amb la col·laboració de l'arquitecte italià Domenico Bagutti. L'execució de les obres va ser a càrrec del mestre d'obres Jaume Valls i el seu fill Andreu, mentre que de les plantacions se'n va encarregar el jardiner francès Joseph Delvalet.{{Sfn|Añón Feliú|Luengo|2003|p=198}}

 

A mitjans del {{segle|XIX}} els descendents del marquès van ampliar el parc, sota la direcció de l'arquitecte [[Elies Rogent]], pel costat del torrent d'en Pallós, amb un «jardí romàntic» amb parterres, places, grans arbres i una cascada. A més, es va afegir al jardí neoclàssic un [[Canal hidràulic|canal]] d'aigua entre la terrassa superior i la intermèdia, construït el 1853. L'ampliació va ser promoguda per Joaquim Desvalls i Sarriera, VIII marquès de Llupià i V d'Alfarràs.{{Sfn|Moreno|1996|p=55}}

{{Cita|Ss. Ms. los Reys, Prínceps y Familia real han anat en esta tarde en sos cotxes, y demés a caball de Guardias de Corps, Caballerissos y batedors a aquell seti ameno del Sr. Marqués de Llupiá en horta, a passejar per aquellas delicias del Laberinto, caminals, cascadas y demés adornos.{{Sfn|Moreno|1996|p=94}}}}

 

Ferran VII va visitar la finca el 20 de març de 1828, al costat de la seva dona [[Maria Josepa Amàlia de Saxònia]]. El monarca reposava en el [[Hala dels Draps|Palau Reial de Barcelona]] d'un atac de gota. En record d'aquesta visita es van col·locar els dos lleons que hi ha en la porta del jardí dels Boixos, que sostenen uns escuts amb la inscripció «A S. R. M. Don Fernando VII En celebridad de su augusta presencia. A S. R. M. Doña Josefa Amalia. En esta quinta día 20 marzo 1828».{{Sfn|Moreno|1996|pp=96-98}}

 

A finals del {{segle|XIX}} i començaments del {{versaleta|xx}}, aquesta finca es va convertir en l'escenari de vetllades socials i culturals amb representacions de [[teatre]] a l'aire lliure: el 10 d'octubre de 1898 es va estrenar la tragèdia ''[[Ifigènia a Tàuride]]'' de [[Goethe]], traduïda per [[Joan Maragall]] i dirigida per [[Adrià Gual]]; el 1908, en ocasió de la visita d'Alfons XIII, es va representar ''[[El somni d'una nit d'estiu]]'', de [[William Shakespeare]], traduïda per [[Josep Carner]] i dirigida igualment per Adrià Gual.{{Sfn|Gabancho|1999|p=11}} El rei va acudir-hi acompanyat de la seva dona, [[Victòria Eugènia de Battenberg]], el 23 d'octubre de 1908. En el seu honor es va col·locar el pilar commemoratiu que hi ha al costat de l'entrada del laberint, amb la següent inscripció: «SS. MM. Los reyes Alfonso XIII y doña Victoria Eugenia honraron con su visita estos jardines el día 23 de octubre de 1908».<ref>{{ref-web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=925|títol= Commemoracions de visites de la família reial|autor=Inmaculada Julián|consulta=28 de juliol de 2017}}</ref>

 

El 1930, amb motiu d'una nova visita del rei en ocasió del Centenari del Romanticisme, va haver-hi representacions de dansa clàssica a càrrec del cos de ball del [[Teatre del Liceu]], dirigit per Paula Boronat.{{Sfn|Gabancho|1999|p=12}} La representació va tenir lloc el 5 de juny, organitzada per [[Santiago Marco]], president de [[Foment de les Arts Decoratives]]. El rei va acudir acompanyat de la seva dona i de nombroses autoritats civils i eclesiàstiques. A més de les danses es van recitar poemes i es va servir un berenar de llet, xocolata, ensaïmades i neules.{{Sfn|Moreno|1996|pp=106-108}}

 

[[Fitxer:Miquel_Utrillo_and_Joan_Maragall_-_1898_-_Parc_del_Laberint_d'Horta.jpg|thumb|250px|[[Miquel Utrillo]] i [[Joan Maragall]] en els jardins (1898)]]

El 1968 la família Desvalls va negociar amb l'[[Ajuntament de Barcelona]] la venda de la finca. Per a ells el manteniment de la propietat era costós i no podien treure-li un altre rendiment, ja que la finca estava qualificada com a parc urbà en el Pla Comarcal de 1953.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=59}} Es va establir el valor de la propietat en 70.691.000 pessetes, que van ser abonades a través d'una permuta amb un terreny de valor similar situat a [[Pedralbes]]. Aquest terreny, de 9.265&nbsp;m², es trobava entre l'avinguda del Generalísimo Franco (actualment [[Avinguda Diagonal|Diagonal]]), la plaça de Pius XII, l'avinguda de la Victòria (actualment Pedralbes) i el carrer del Doctor Ferran. L'acta notarial va ser signada per ambdues parts el 17 de gener de 1968.{{Sfn|Moreno|1996|p=111}}

 

L'entrada al parc es troba prop del [[Velòdrom d'Horta]] i la instal·lació artística ''[[Poema visual transitable en tres temps]]'' (1984), de [[Joan Brossa]].<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codiMonumIntern=889|títol=Poema visual transitable en tres temps|autor=Jaume Fabre, Josep M. Huertas i M. Lluïsa Borràs|consulta=28 de juliol de 2017}}</ref> El terreny limita a l'est amb la masia de Can Papanaps i, a l'oest, amb les [[Llars Mundet]] i el [[Palau de les Heures]].{{Sfn|Moreno|1996|p=57}}

 

[[Fitxer:Palau Desvalls Horta.jpg|thumb|250px|esquerra|Palau Desvalls]]

Prop de l'entrada del parc es troba l'antic palauet de la família Desvalls, un edifici amb elements d'estil [[neoàrab]] i [[neogòtic]]. Dins d'aquest conjunt es conserva també la torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa originària del {{segle|VIII}}.{{Sfn|DDAA|2006|p=119}} Entre els segles {{versaleta|xii}} i {{versaleta|xiv}} es van construir diverses dependències annexes a aquesta torre, com una sala amb extrem [[Absis|absidal]] i una [[volta]] anul·lar.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=326|ref=Guia}} La resta de l'edifici va ser construït per Desvalls i els seus hereus. Presenta un cos elevat de tres nivells i dues ales formant un semicercle. La porta principal té forma d'[[arc de ferradura]], flanquejada per quatre columnes adossades que sostenen una balconada amb una porta polilobulada, sobre la qual es troba un relleu amb l'escut dels marquesos d'Alfarràs. La coberta té un [[gablet]] amb un rellotge circular, amb [[merlet]]s a banda i banda. L'interior està decorat amb [[estuc]]s i relleus figurats.{{Sfn|Moreno|1996|pp=60-61}}

 

=== Jardí neoclàssic ===

[[Fitxer:Laberint d'Horta - Estany.jpg|thumb|250px|Estany i gruta de la nimfa Egèria al fons]]

 

Després de passar la plaça de la Font del Pelicà i vorejant encara la reixa del palau es troba, al costat del reixat d'accés posterior del jardí dels Boixos, la plaça de les Columnes (o dels Lleons), anomenada així per vuit columnes coronades per gerros, disposades en forma d'hemicicle. Aquesta plaça serveix com a distribuïdor del jardí, ja que d'aquí surten cinc camins que recorren tot el parc. En el mur que dóna al jardí dels Boixos hi ha dues estàtues de lleons, col·locades amb motiu de la visita de Ferran VII el 1828.{{Sfn|Gabancho|1999|p=21}}

La plaça del Rellotge serveix de punt intermedi entre el laberint i el «jardí de les Molses», també anomenat «petit laberint» per la forma intricada dels seus camins, que conté un bosquet d'alzines i una gruta de pedra rústica coneguda com a font de la Piràmide, amb un brollador d'aigua en forma de cap de lleó.<ref group="nota">També identificat de vegades com el [[Minotaure]]. {{Harv|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=59}}</ref> També hi ha una glorieta amb un bust d'[[Homer]] sobre un pedestal,<ref group="nota">També identificat de vegades com el rei [[Mides I|Mides]]. {{Harv|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=59}}</ref> així com el bust de la ''Tardor''.{{Sfn|Gabancho|1999|p=22}}

 

[[Fitxer:Labyrinth - Parc del Laberint d’Horta - Barcelona.svg|thumb|esquerra|Plànol del Laberint. 1: Entrada, 2: Escultura d'Eros, 3: Sortida, 4: Gruta de la nimfa Eco, 5: Templet de Dànae, 6: Templet d'Ariadna, 7: Relleu de Deucalió i Pirra, 8: Relleu de ''Translació al cel d'una dona estimada per un déu'', 9: Plaça del Rellotge de sol]]

[[Fitxer:Laberint d'Horta - Templet.jpg|thumb|250px|Templet de Dànae amb el laberint al fons]]

En la part occidental d'aquest nivell es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc. Prop de l'entrada hi ha una placa de marbre recordatòria de la visita d'Alfons XIII el 1908.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=60}} El laberint està format per 750 metres lineals de [[Xiprer|xiprers]] retallats, amb una superfície de {{nowrap|45 x 50 m}}.{{Sfn|Gabancho|1999|p=25}} Té forma trapezoïdal, com una [[Labris|destral doble]] com la que segons la tradició tenia el laberint del [[Minotaure]] a [[Cnossos]] ([[Creta]]).{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=62}} En l'entrada hi ha un relleu en marbre d'[[Ariadna]] i [[Teseu]], amb la inscripció «Entra, saldrás sin rodeo, / el laberinto es sencillo, / no es menester el ovillo / que dio Ariadna a Teseo».{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} Al centre del laberint hi ha una plaça vorejada de xiprers retallats en forma d'[[Arc (arquitectura)|arc]]; aquí es troba una estàtua d'[[Eros (fill d'Ares)|Eros]] sobre un pedestal, d'1,40&nbsp;m d'altura, realitzada en marbre, actualment amb els braços mutilats.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} En la sortida hi ha un petit estany circular i, excavat en el mur de suport de la següent terrassa, es troba la gruta d'[[Eco (mitologia)|Eco]] i [[Narcís (mitologia)|Narcís]], decorada amb una imatge de la nimfa adossada a la paret del fons, realitzada en [[terracota]] —Narcís no està present, tot i que podria figurar simbòlicament en l'estany, en al·lusió al mite del jove que es va enamorar de si mateix en veure la seva imatge reflectida en l'aigua.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} La gruta, que recorda els [[nimfeu]]s romans, conté la inscripció «De un ardiente frenesí / Eco y Narciso abrazados, / fallecen enamorados, / ella de él y él de sí».<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=954|títol=Font d'Eco|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref>

 

[[Fitxer:Parc del Laberint d’Horta - Island of Love – Cabin.jpg|thumb|250px|esquerra|Cabanya de l'illa de l'Amor]]

Entre aquest nivell i la terrassa superior transcorre el «canal romàntic», un llarg canal de 3&nbsp;m de profunditat antigament navegable, traçat per [[Elies Rogent]] el 1853. Inclou en la part oriental del canal l'anomenada «illa de l'Amor», a la qual s'accedeix per un pont de ferro, que antany albergava una cabanya de fusta, avui desapareguda,{{Sfn|Gabancho|1999|p=33}} inspirada probablement en la casa del Pescador del [[Jardins del Retiro|parc del Retiro]] de [[Madrid]].{{Sfn|Moreno|1996|p=74}}

 

En el nivell superior s'aixeca el pavelló de Carles IV, d'estil neoclàssic i aire italianitzant, que evoca lleugerament a la [[Villa Capra]] de [[Palladio]]. Va ser construït el 1794 per Domenico Bagutti.{{Sfn|Gabancho|1999|p=29}} A la base del mur d'aquest pavelló hi ha una làpida de marbre amb una inscripció al·lusiva a la visita de Carles IV el 1802.{{Sfn|Moreno|1996|pp=93-94}} El pavelló està coronat per una escultura que representa ''L'Art i la Natura'', de 1,82&nbsp;m d'altura i realitzada en marbre, en la base de la qual hi ha dues inscripcions en [[llatí]] (una en cada costat): ''ARTIS NATURAQUE PARIT CONCORDIA PULCHRUM'' («l'harmonia de l'art i la natura engendra bellesa») i ''ARS CONCORS FOETUM NATURAE MATRIS ALUMBRAT'' («l'art harmoniós dóna llum al fruit de la mare naturalesa»).<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=941|títol=Pavelló de Carles IV|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref> Antigament hi havia altres dues inscripcions avui desaparegudes: ''NOSTRA NEQUE ERUBUIT SILVAS HABITARE THALIA'' («la nostra Talia tampoc es va avergonyir de viure en el bosc») i ''O NULLO TURBATA DOLO PAX HOSPITA RURIS'' («oh, pau acollidora del camp, no pertorbada per cap engany»).{{Sfn|Moreno|1996|p=87}}