Mosaic del Circ de Bell-lloc (Girona): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - notables diferencies en + notables diferències en
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
Línia 38:
Paral·lelament, la inscripció situada davant el president dels jocs diu: “Cecilianus Ficet”: “Cecilià em va fer”. Que també ha portat polèmica. Alguns autors hi veuen el nom del mosaista, d'altres creuen que es tracta del comitent, del propietari de la vil·la, promotor del mosaic<ref>Palahí, Ll., Vivó, D. (2016). Els mosaics de Bell-lloc del Pla. Descripció i interpretació. (28). Buxó, R. Els mosaics de Bell-Lloc del Pla (Girona). Una aventura de 140 anys.</ref>.
 
Com a interpretació global del conjunt, després d'haver observat les diferents consideracions respecte els diferents elements que configuren el mosaic, cal també deixar constància que alguns experts el consideren com un simple conjunt decoratiu, que no va més enllà per representar el gust del propietari cap a aquesta mena d'espectacles<ref name="Blázquez">Blázquez, J. M. El Circo Máximo de Roma y los mosaicos circenses hispanos de Barcelona, Gerona e Itálica. Dins de: El circo en Hispania Romana. (2001).</ref>. Tot i això, la versió més estesa i acceptada interpreta que el conjunt representa un esdeveniment que es va produir al Circ Màxim de Roma, que el propietari de la vil·la i comitent del mosaic va presidir. Aquest seria el principal motiu que el portaria a voler recordar aquest espectacle i donar a conèixer a tots aquells que el visitessin a la seva vil·la que ell havia sigut magistrat a Roma, la ciutat principal del gran imperi.
 
== Història ==
La manca d'excavacions arqueològiques fa que per a fer referència a la cronologia s'hagi hagut d'optar per a fer ús de la tipologia de la iconografia i de l'estil. Així, la datació del mosaic també ha sigut objecte de controvèrsia, oferint segons els diferents experts diverses possibilitats, des de mitjans del segle III fins a finals del segle IV. J. M. Blázquez el data de principis del segle III, G. López Monteagudo de finals del segle IV, A. Balil de mitjans del segle III, J, Gómez Pallarés de finals del segle III o començaments del IV<ref> name="Blázquez, J. M. El Circo Máximo de Roma y los mosaicos circenses hispanos de Barcelona, Gerona e Itálica. Dins de: El circo en Hispania Romana. (2001).<"/ref>.
 
El mosaic està estructurat a partir d'una visió polifocal, que en paraules de J. Polzer «és incorrecta però efectiva», és a dir, no és naturalista però funciona. Ja que dota d'una clara ordenació l'àmbit de l'arena i l'àmbit de l'oppidum, fent ús de diferents punts de vista. S'opta per comprimir l'estructura perimetral de l'edifici – les graderies – per representar de manera grandiloqüent l'oppidum. L'arena s'ordena a partir de tres registres: dos dedicats a les quadrigues separats per un tercer, l'spina.