Diferència entre revisions de la pàgina «Clément Ader»

Sense canvi de mida ,  fa 3 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Corregit: comisió > comissió)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
'''Clément Ader''' ([[Muret]], [[Alta Garona]] [[1841]] - [[Tolosa de Llenguadoc]], [[1925]]) enginyer [[França|francès]] al qui hom deu, entre altres invencions, un [[micròfon]] i els primers intents del [[telèfon]]. El [[1880]] instal·là a [[París]] la primera línia telefònica.
 
De jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any [[1866]] instal·là un taller on el [[1873]] construí un aparell planejador en forma d'[[ocell]] recobert de plomes d'[[oca]], al que anomenà genèricament ''Avion''. En va fer un de més elaborat, anomenat ''Éole'', per el que es va inspirar en la forma dels [[ratpenats]], propulsat per una [[màquina de vapor]] d'uns 20 [[Cavall de vapor|cavalls]]. L'enginy era una mena d'estel motoritzat equipat amb una [[hèlix]] de [[bambú]] de quatre aspes, ales articulades de 14 metres d'envergadura activades amb diferents comandaments i un pes de 300 kg (pilot inclòs). Un cop finalitzat, el va traslladar al castell d'Armainvilliers, a [[Seine-et-Marne]], on va volar una distància de 50 metres el 9 d'octubre de [[1890]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Besse|nom=François|títol=100 aviones de leyenda|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2006|editorial=Reditar Libros, S.L.|lloc=|pàgines=12-13|isbn=9788496449268}}</ref>, però resultà incontrolable i poc aerodinàmic.
 
Ader volia que França es beneficiés del seu invent i, per això, es va posar en contacte amb el Ministeri de Guerra, per tal d'aconseguir ajut financer. Així comença a construir l'<nowiki/>''Avion III,'' un bimotor que reprén la forma de l'Éole, però molt més potent, amb dos motors de 30 cavalls cadascun que arroseguen hèlixs de quatre pales que giren en sentits oposats.<ref name=":0" />. El [[14 d'octubre]], [[1897]] fa una demostració de l'<nowiki/>''Avion III al camp de Satory ([[Versalles]])'' davant d'una comissió militar però, degut a una [[Ràfega (desambiguació)|ràfega]] de vent, s'estavella al aterrar<ref name=":0" />''.'' Encara que aconseguí rodar 60 m i recórrer uns 150 m en successius vols curts, i 300 m en ple aire, fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable i es va suspendre l'ajut finançer. Tot i això, l'abril de 1900, l'Avion III va ser presentat a l'[[Exposició Universal de París (1900)|Exposició Universal de París]], donant idees als pioners de l'aviació per la construcció dels seus models. L'any 1903, Ader va donar l'''Avion III'' al ''Musée des Arts et Métiers'' (Museu dels Arts i Oficis) de París, on encara es troba.<ref name=":0" />.
 
Tanmateix el nom (''[[Avió|avion]]'') que va donar al seu prototipus ha servit de base per a la paraula que designa l'aeroplà en alguns idiomes com l'[[castellà|espanyol]], [[català]] o [[portugués]], entre d'altres. També va escriure dos [[assajos]] ''La Première Étape de l'aviation militaire française'' i ''L'Aviation militaire'', on parla de l'ús de l'avió com a mitja de reconeixement i [[bombardeig]].<ref name=":0" />.
 
== Treballs ==
1.330.344

modificacions