Revisió del 09:40, 10 set 2017 modifica Lamontse (discussió \| contribucions) 2.815 edits Correccions ortogràfiques Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 09:49, 10 set 2017 modifica desfés Lamontse (discussió \| contribucions) 2.815 edits →‎Biografia: Afegint apartat Edició següent →
Línia 21: Es creu que va passar la seva infància primerenca a Suïssa. Criada parlant francès i anglès, va aprendre alemany, espanyol i italià en la seva adolescència, idiomes que més tard va poder utilitzar en la seva vida professional. Es va traslladar a París al final de l'escola primària per estudiar en l'Académie des Beaux-Arts, i després va ser a la Saint Martin's School of Art de Londres en 1964. L'11 de desembre de 1965 es va casar amb Paul Morgan Lear, un estudiant escocès d'arquitectura, i va prendre el seu nom.21] El nom de la núvia va ser inscrita en el registre civil de Chelsea com "Amanda Tapp filla d'André Tapp, capità retirat de l'exèrcit francès".<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Gibson\|nom=Ian\|títol="14: Amanda Lear and Other Extravagances". The Shameful Life of Salvador Dalí.\|url=\|edició=\|llengua=\|data=1998\|editorial=W. W. Norton & Company.\|lloc=\|pàgines=\|isbn=0-393-04624-9}}</ref> ==Carrera== A principis de 1965, Amanda Lear es va posar sota les ordres de Catherine Harle, cap d'un dels més famoses agències de models d'Europa . Durant una entrevista per a Radi Europa 1 en 2003, Lear va parlar de la seva joventut i el seu posterior descobriment com una model. ===1965-1974: Model i el període del Swinging London=== Salvador Dalí va tenir un profund impacte en la carrera pictòrica de Lear, així com en la seva vida personal. Com mitjà per finançar els seus estudis d'art, Amanda Lear va tornar a París per a la seva primera presentació com a model per a Paco Rabanne. Igual que Catalina Harle havia dit, una noia amb la mirada de Lear era molt sol·licitada, i poc després, es va trobar sent fotografiada per Helmut Newton, Charles Paul Wilp i Antoine Giacomoni per a revistes com a Elle , Marie France i Vogue i participar en desfilades de dissenyadors com Yves Saint Laurent i Coco Chanel a París i Mary Quant, Ossie Clark i Antony Preu a Londres. Després d'algun temps, va sortir de l'escola d'art, i va començar a fer de model a temps complet i va continuar vivint en el Swinging London dels anys seixanta, amb moltes celebritats. Amanda Lear es va convertir en un "partidari de demi-monde de Londres", convertint-se en una periodista en 1978, escrivint en la columna de xafarderies per al diari britànic "The Ritz". A principis de 1965 Lear va ser albirada per Catherine Harlé, cap d'una agència de models, que li va oferir un contracte. Lear va tornar a París per a la seva primera missió de modelaje com a mitjà per finançar els seus estudis d'art, caminant per a l'estel naixent Paco Rabanne. Tal com Harlé havia predit, les mirades de Lear eren molt demandades. Poc després del seu debut Lear va ser fotografiada per Helmut Newton, Charles Paul Wilp i Antoine Giacomoni per a revistes com a Doble ela i Vogue. Es va exercir com a model per a dissenyadors de moda com Yves Saint Laurent i Coco Chanel a París i Mary Quant, Ossie Clark i Antony Price a Londres. Després d'algun temps, Lear va abandonar l'escola d'art per modelar a temps complet i va passar a portar una vida bohèmia i extravagant en el Swinging London dels anys seixanta. Els coneguts de Lear en aquest moment incloïen als Beatles i els seus companys Twiggy, Pattie Boyd i Anita Pallenberg. Es va convertir en una "incondicional de la demimonde londinenca", un nom exòtic en el circuit de clubs nocturns i un element habitual en les columnes de xafarderies. Mentre que el clubbing en Chez Castel a París amb l'hereva Guinness Tara Browne, Lear va ser presentat a l'excèntric pintor surrealista espanyol Salvador Dalí. El autoproclamado nen terrible al món de l'art, quan tenia 40 anys d'edat, va quedar impressionat per la mirada de Lear i va trobar un ànima bessona en ella. Des de llavors ha descrit la seva relació estreta i poc convencional com un "matrimoni espiritual" i s'ha mantingut com a confident, protegida i amiga íntima de Dalí durant els propers setze anys. Lear passaria tots els estius amb Dalí a la seva casa de Port Lligat de Catalunya i li acompanyaria a ell i a la seva dona en els seus viatges a Barcelona, Madrid, París i Nova York. Va participar també en els seus projectes artístics, posant per a diversos dibuixos i pintures de Dalí, entre els quals destaquen El somni dels hipnos, Angélique rescatat del drac i Venus en pieles.el 11 de desembre de 1965 es va casar amb Paul Morgan, un estudiant escocès d'arquitectura, per obtenir la ciutadania britànica. Lear va aparèixer en diversos anuncis publicitaris de grans marques, modelant entre uns altres per a una gamma de roba interior Chantelle i la fragància Detchema de la companyia francesa Révillon Frères en 1967,[27] i en 1968 va exercir un paper secundari en una comèdia francesa Ne jouez pas avec els Martiens. En 1971 Lear va modelar per a un nombre especial de Nadal de l'edició francesa de Vogue, editat íntegrament per Salvador Dalí, i va ser fotografiat per David Bailey. Va actuar en una obra de curta durada al costat de la cantant P. J. Proby en un pub de Islington a Londres i en 1972 va veure la seva primera aparició en l'escenari quan va presentar a Roxy Music i Lloyd Watson en el Rainbow Theatre de Londres a l'agost.30] Lear ha estat breument compromès amb Bryan Ferri of Roxy Music i en 1973 va ser famós per la seva famosa representació posant en un vestit de pell atapeïda que portava una pantera negra amb corretja en la portada del clàssic àlbum de rock For Your Pleasure, una imatge que ha estat descrita com "tan famosa com l'àlbum en si".[33] Després de l'exposició al món de la música que ella va guanyar de la coberta de l'àlbum, Lear va passar a tenir un romanç d'un any amb el casat David Bowie i va aparèixer en la presentació en viu de la seva cançó d'èxit "Sorrow" en el 1980 Floor Xou, transmès com a part de la sèrie The Midnight Special TV.A continuació, Lear va col·laborar amb el Museu Dalí, inaugurat a Figueres, ciutat natal del pintor, al setembre de 1974, realitzant una sèrie de collages que decoraven les portes del museu, i se li va oferir escriure una columna mensual de xafarderies en la revista britànica Tatler. De 1967 a la 1970 Amanda Lear ha aparegut en diverses pel·lícules, fent petits papers. La seva primera aparició va ser en la pel·lícula francesa ''Ne jouez pas avec els Martiens'', que va ser seguida per la pel·lícula ''Wonderwall''. En 1969 va participar a Alemanya en el setè episodi de la sèrie, ''Comissionat'', acabant amb el cinema experimental ''doble Peixos, Scorpio Rising''. En 1973 es fotografia per a la portada de l'àlbum de Roxy Music. La foto mostra un vestit negre i atapeït mentre sosté la corretja d'una pantera negra. La coberta ha estat descrit com a "famós com l'àlbum en si" i s'introdueix Amanda Lear per al rock and roll. El 16 de novembre de 1973, Lear va aparèixer a Amèrica del Nord en la sèrie de televisió de la NBC Special de mitjanit amb [[David Bowie]] durant la realització dels Dolors. En el video Amanda Lear està en una bastida, sostenint un pal llarg que utilitza per moure's en una de les peces del tauler d'escacs de la vida. La seva aparició en el vídeo es veu com el llançament de la seva carrera musical. En 1974 Lear va registrar juntament amb Bowie la seva primera cançó titulada ''Star'', però mai va ser publicada. Després d'aquesta primera experiència, Bowie va decidir pagar-li classes de cant i dansa, per llançar la seva carrera musical. == Èxit com a model i musa de Dalí ==

Amanda Lear: diferència entre les revisions