Amanda Lear: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→1965-1974: Model i el període del Swinging London: Correccions ortogràfiques i ortotipogràfiques |
→1965-1974: Model i el període del Swinging London: Afegint referències |
||
Línia 25:
Salvador Dalí va tenir un profund impacte en la carrera pictòrica de Lear, així com en la seva vida personal.
A principis de 1965 Lear va ser albirada per Catherine Harlé, cap d'una agència de models, que li va oferir un contracte. Lear va tornar a París per a la seva primera missió de model com a mitjà per finançar els seus estudis d'art, caminant per a l'estel naixent de [[Paco Rabanne]]. Tal com Harlé havia predit, les mirades de Lear eren molt demandades. Poc després del seu debut Lear va ser fotografiada per [[Helmut Newton]], Charles Paul Wilp i Antoine Giacomoni per a revistes com Elle i Vogue. Es va exercir com a model per a dissenyadors de moda per [[Yves Saint-Laurent|Yves Saint Laurent]] i [[Coco Chanel]] a París i [[Mary Quant]], Ossie Clark i Antony Price a Londres. Després d'algun temps, Lear va abandonar l'escola d'art per fer de model a temps complet i va passar a portar una vida bohèmia i extravagant en el [[Swinging London]] dels anys seixanta. Els coneguts de Lear en aquest moment incloïen als [[The Beatles|Beatles]] i els seus companys [[Twiggy]], Pattie Boyd i Anita Pallenberg. Es va convertir en una ''"incondicional de la demimonde londinenca"''<ref>{{Ref-publicació|article=At the court of Queen Lear|publicació=The Guardian|llengua=en-GB|url=https://www.theguardian.com/theobserver/2000/dec/24/focus.news|data=2000-12-23|issn=0261-3077}}</ref>, un nom exòtic en el circuit de clubs nocturns i un element habitual en les columnes de xafarderies.
Mentre que fomentava el clubbing en ''Chez Castel'' de París amb l'hereva de l'imperi [[Guinness]] Tara Browne, Lear va ser presentada a l'excèntric pintor surrealista [[Salvador Dalí i Domènech|Salvador Dalí]]. L'autoproclamat nen terrible del món de l'art, quan tenia 40 anys d'edat, va quedar impressionat per la mirada de Lear i va trobar un ànima bessona en ella. Des de llavors ha descrit la seva relació estreta i poc convencional com un ''"matrimoni espiritual"'' i es va mantenir com a confident, protegida i amiga íntima de Dalí durant els següents setze anys.<ref>{{Ref-web|url=http://amandalear_jukebox.tripod.com/indexnight_inteview.htm|títol=NIGHT interview|consulta=2017-09-10}}</ref> Lear passaria tots els estius amb els Dalí a la seva casa de [[Portlligat|Port Lligat]] de [[Cadaqués]] i li acompanyaria a ell i a la seva dona en els seus viatges a Barcelona, Madrid, París i Nova York. Va participar també en els seus projectes artístics, posant per a diversos dibuixos i pintures de Dalí, entre els quals destaquen ''El somni dels hipnos'', ''Angélique rescatat del drac'' i ''Venus en pells''.
L'11 de desembre de 1965 es va casar amb Paul Morgan, un estudiant escocès d'arquitectura, per obtenir la ciutadania britànica.<ref>{{Ref-web|url=http://www.carlaantonelli.com/pierrot_memorias_de_transexuales3.htm|títol=Pierrot-Memorias Trans Capitulo 2º|consulta=2017-09-10}}</ref>
Lear va aparèixer en diversos anuncis publicitaris de grans marques, fent de model entre altres per a una gamma de roba interior Chantelle i la fragància Detchema de la companyia francesa Révillon Frères en el 1967.<ref>{{Ref-publicació|article=Salvador Dali’s transsexual muse Amanda Lear in her first TV commercial, 1967|publicació=DangerousMinds|url=http://dangerousminds.net/comments/salvador_dalis_transsexual_muse_amanda_lear_in_her_first_tv_commercial_1967|data=2013-02-25}}</ref> En el 1968 va exercir un paper secundari en una comèdia francesa ''Ne jouez pas avec els Martiens''. En el 1971 Lear va fer de model per a un nombre especial de Nadal de l'edició francesa de [[Vogue]], editat íntegrament per Salvador Dalí, i va ser fotografiada per David Bailey.<ref>{{Ref-publicació|article=youthquakers: December 1971 - Paris Vogue|publicació=archive.is|url=https://archive.is/20130410170255/http://www.ciaovogue.com/2012/03/december-1971-paris-vogue.html|data=2013-04-10}}</ref> Va actuar en una obra de curta durada al costat de la cantant P. J. Proby en un pub de [[Islington]] a [[Londres]] i en el 1972 va veure la seva primera aparició en l'escenari quan va presentar a [[Roxy Music]] i Lloyd Watson en el Rainbow Theatre de Londres a l'agost.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cann|nom=Kevin|títol=David Bowie – Any Day Now – The London Years: 1947–1974.|url=http://www.anydaynowbook.com/|edició=|llengua=|data=2010|editorial=Adelita|lloc=|pàgines=. p. 265|isbn=978-0-9552017-8-3}}</ref> Lear ha estat breument compromesa amb [[Bryan Ferry|Bryan Ferri]] de Roxy Music<ref>{{Ref-web|url=http://www.imdb.com/name/nm0495166/bio|títol=Amanda Lear|consulta=2017-09-10}}</ref> i en 1973 va ser famosa per la seva representació posant-se en un vestit de pell atapeïda que portava una pantera negra amb corretja en la portada del clàssic àlbum de rock ''For Your Pleasure'',<ref>{{Ref-llibre|cognom=Salewicz|nom=Chris|títol=Keep on Running – The Story of Island Records.|url=|edició=|llengua=|data=2009|editorial=Island Records Company.|lloc=|pàgines=p. 67.|isbn=}}</ref> una imatge que ha estat descrita com ''"tan famosa com l'àlbum en si"''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.eurodancehits.com|títol="Amanda Lear Biography".|consulta=|llengua=|editor=|data=21 Juliol 2009.}}</ref> Després de l'exposició al món de la música que va guanyar per la coberta de l'àlbum, Lear va passar a tenir un romanç d'un any amb el casat [[David Bowie]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bowie|nom=Angela|títol=Backstage Passes|url=|edició=|llengua=|data=1994|editorial=|lloc=|pàgines=p. 164|isbn=1-85797-108-6}}</ref> i va aparèixer en la presentació en viu de la seva cançó d'èxit ''"Sorrow"'' en el xou de 1980, transmès com a part de la sèrie ''The Midnight Special TV''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Spitz|nom=Marc|títol=David Bowie: A Biography. London|url=|edició=|llengua=|data=2010|editorial=Aurum Press|lloc=|pàgines=pp. 224, 229|isbn=}}</ref> A continuació, Lear va col·laborar amb el [[Teatre-Museu Dalí|Museu Dalí]], inaugurat a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], ciutat natal del pintor, al setembre de 1974, realitzant una sèrie de collages que decoraven les portes del museu, i se li va oferir escriure una columna mensual de xafarderies en la revista britànica [[Tatler]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lear|nom=Amanda|títol=My Life with Dalí.|url=|edició=|llengua=|data=1985|editorial=Virgin Books|lloc=Londres|pàgines=pp. 249–253, 258|isbn=0-86369-095-5}}</ref>
== Èxit com a model i musa de Dalí ==
|