Corts forals valencianes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - dignataris de les ordres religioses que + dignataris dels ordes religiosos que
https://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3#Pol.C3.A8miques_per_la_terminologia
Línia 1:
[[Fitxer:Generalitat112.jpg|200px|thumb|Braç reial de les Corts Valencianes.]]
Les '''Corts Valencianes''', '''Corts de València''' o '''corts forals valencianes''' foren el màxim òrgan normatiu i de representació del [[Regne de València]] des del [[segle XIII]] fins al [[segle XVIII|XVIII]]. Els seus acords tenien força de [[Legislació|llei]] i vinculaven a les parts, inclosa la corona, per la qual cosa no es podien revocar ni modificar si no era amb un altre acord de les corts. Les seves característiques eren semblants de les [[Corts Catalanes]] i a les [[Corts d'Aragó|Aragoneses]] i en la seva configuració institucional recull tota la tradició representativa acumulada d'ambdós regnes. La creació d'unes corts valencianes respon a la voluntat dels primers sobirans posteriors a la [[conquesta de València]] de no adscriure el nou territori conquerit al [[Regne d'Aragó]] per tal de mantenir l'equilibri institucional i de forces en el si de la [[Corona catalano-aragonesad'Aragó]]; d'aquesta manera, si bé es mantenia el tradicional concurs dels estaments en la presa de decisions importants, l'augment de la divisió territorial millorava la capacitat de negociació de la corona incrementant els actors de l'altra part.
 
Les corts estaven formades pel rei i els tres [[braç|braços]] clàssics de la representativitat medieval: l'eclesiàstic, el militar o noble i el reial o territorial. El rei convocava i obria les corts amb una ''proposició reial'' que sempre incloïa una petició d'ajut econòmic final, el qual, si s'obtenia, era recompensat amb canvis legislatius favorables. Quan les lleis eren d'iniciativa reial es denominaven "Constitucions" i si ho eren dels braços "Capítols de Corts". Si eventualment el rei, fora de les corts aprovava una llei de forma unilateral rebia el nom d'"Acte de Corts" i requeria la seva ratificació per part de les corts. Aquest model en la presa de decisions, comú als estats peninsulars de la Corona d'Aragó, és el que va donar lloc al que s'ha denominat [[pactisme]].