Desfilada de moda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 3:
 
== Presentació ==
Se celebra una desfilada de moda amb l'ajuda de models reclutades a agències.<ref>Hi ha algunes excepcions, com la presència d'estels del món de la música o del cinema que participen molt ocasionalment en les presentacions en el podi, així com una desfilada de Jean-Paul Gaultier amb gent que es troba al carrer.</ref> Hi ha algunes excepcions, com la presència d'estels del món de la música o del cinema que participen molt ocasionalment en les presentacions en el podi, així com una desfilada de Jean-Paul Gaultier amb gent que es troba al carrer.</ref>, que passegen per una passarel·la alineada amb clients potencials, compradors i distribuïdors, crítics -periodistes especialitzats, fotògrafs i de vegades bloggers influents- reunits per a l'ocasió. Per tant, com a moda, també serveix com a mitjà perquè els creadors proporcionin la seva visió personal de la moda per a la temporada vinent, i com a tal, és una representació gairebé artística i assegura que les empreses patrocinadores renovin la seva imatge de marca.<ref group="n">QuelquesHi exceptionsha existentalgunes commeexcepcions, com la présencepresència ded'estrelles vedettesdel issus du mondemón de la musiquemúsica ouo dudel cinémacinema participantque trèsparticipen occasionnellementmolt auxocasionalment présentationsen surles lepresentacions podiumen la passarel·la, ainsicom queva parsucceir exemplea ununa défilédesfilada de [//fr.wikipedia.org/wiki/Jean_Paul_Gaultier Jean -Paul  Gaultier] amb avecgent des personnesdel croisées dans la ruecarrer.</ref> Didier Grumbach subratlla que ''"sempre és un espectacle complet que ha de transmetre emoció i explicar una història en pocs minuts".''<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Dromard|nom=Thiébault|títol=« Le vrai coût des défilés »|url=|edició=|llengua=|data=4 juliol 2013|editorial=Challenges, no 352, p.22|lloc=|pàgines=|isbn=0751-4417}}</ref>
 
La roba teòricament està disponible per comprar en la seva versió definitiva de [[Prêt-à-porter|prêt-a-porter]] (una versió adaptada de l'alta costura per a la vida diària), i es presenta en prototips tot sovint únics, de vegades fins i tot mai comercialitzats. El costurer [[John Galliano]], llavors a [[Dior]], deia ''"La desfilada de moda és la fragància, l'essència de la col·lecció. És la manera d'inspirar als compradors i periodistes a inspirar-se. A continuació, vam mostrar al showroom tota la gamma de productes, reelaborats i adaptats al mercat. En la nostra empresa, aquestes dues cares de la mateixa col·lecció es dissenyen en paral·lel"'' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cabasset, , L'Officiel,|nom=Patrick|títol=« John Galliano depuis 1997 »|url=|edició=|llengua=|data=Gener 2008|editorial=Éditions Jalou « 1000 modèles », no 81 « Dior 60 ans de création »|lloc=|pàgines=p. 141|isbn=1290-9645}}</ref> No obstant això, la majoria de les vendes importants pels compradors professionals són realitzades ben abans, en el moment de la precol·lecció; la desfilada serveix només a demostrar el poder creatiu de les marques.<ref name="Chal352">L'alta costura, que ha après la forma d'un ritual, l'espectacle s'organitza durant dues setmanes de desfilades a París. Pel prêt-à-porter, les setmanes de les desfilades tenen lloc a diversos llocs del món, de les quals les capitals de la moda són [[New York Fashion Week|Nova York]], Milà, París, i Londres principalment.
Línia 13:
 
== Historia ==
Sir Charles Frederick Worth és l'origen de les desfilades de moda, però és gràcies a la modista Lucy Christina Duff Gordon que deu la teatralització de l'esdeveniment. En el 1911, Lucy Christina Duff Gordon inaugura el seu magatzem parisenc i convida a les seves models a prendre poses dramàtiques. La desfilada de moda pren el sentit del ''{{Lang|en|fashion show}}'' anglès, il·lustrant la dimensió espectacular.
 
Els anys 20, aporten aspectes de [[Actuació artística|presentacions artístiques]] a la desfilada, sobretot amb la integració de la dansa, de la música i de la decoració. En el 1923, la modista Jeanne Paquin fa desfilar les seves models al teatre Place de Londres. L'americana Irène Castle crea per [[Coco Chanel]] el transcurs familiar de la model: "''malucs cap endavant, espatlles caigudes, una mà es llisca en la butxaca i l'altra en moviment''"<ref>{{Ref-publicació|cognom=Morgan,|nom=Jan|article=''Le défile de mode: spectaculaire décor à corps'',|publicació=Sociétés & Représentations, numéro 31, pàgina 127|url=|data=Gener 2011|pàgines=}}</ref>