Richard Francis Burton: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Error en l'enllaç |
mCap resum de modificació |
||
Línia 42:
Durant la seva estada es va convertir en fluid parlant d'[[idioma hindi|hindi]], [[idioma guyaratí|guyaratí]] i [[idioma maratí|maratí]] així com de [[idioma persa|persa]] i [[llengua àrab|àrab]]. Els seus estudis de cultura [[hinduisme|hindú]] van arribar a tal punt que «... el meu professor hindú em va permetre oficialment vestir el ''janeu'' ([[cordó braman]])»,{{sfn|Burton, Isabel|1999|p=123}} encara que la veritat d'aquesta afirmació ha estat posada en dubte, ja que això hauria requerit molt de temps d'estudi, dejuni i l'afaitat parcial del cap.
L'interès de Burton i la seva participació activa en les cultures i religions de l'Índia va ser considerada peculiar per alguns dels seus camarades militars que el van acusar de «tornar-se natiu» i li van
Burton mantenia un grup de micos domesticats amb la idea d'aprendre el seu llenguatge.{{sfn|Lovell|2012|p=58}} També es va guanyar el sobrenom de «Dick el rufià» per la seva «ferocitat demoníaca com a lluitador i perquè havia lluitat amb més enemics en combat singular que cap altre home dels seus temps».{{sfn|Wright|2010|p=section 26}}
Línia 53:
[[Fitxer: Richardburtonarabicdress.JPG|thumb|Burton vestit d'àrab.]]
Mogut pel seu desig d'aventures, Burton va aconseguir l'aprovació de la [[Royal Geographical Society]] per a una exploració de l'àrea i va aconseguir l'autorització del Consell d'Administració de la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] per un permís indefinit de l'exèrcit. El temps que va passar en el Sindh
Amb tot, Burton no va ser el primer europeu no musulmà que va realitzar l{{'}}''hajj'' (tal honor es deu a [[Ludovico di Barthema]], el 1503),<ref>{{ref-llibre|cognom=Miller|nom=Frederic|títol=Ludovico Di Varthema|pàgines=pp140|editorial=VDM Publishing|any=2010|isbn=9786133950429|coautors=Vandome, Agnes F.; McBrewster, John|llengua=anglès|ref=harv}}</ref> però el seu pelegrinatge és el més famós i millor documentat de la seva època. Va adoptar diverses disfresses incloent el de «poca cosa» (modern [[Paixtus]]) per justificar qualsevol peculiaritat de la seva parla, però tot i així va haver de demostrar una comprensió de l'intricat [[ritual]] islàmic i familiaritzar-se amb els detalls de les formes i l'etiqueta oriental. El viatge de Burton a la Meca va resultar bastant accidentat i la seva caravana va ser atacada per bandits (una experiència comuna a l'època). Com ell mateix va escriure: «''[Encara que] ni l'Alcorà ni el sultà demanen la mort del jueu o cristià que traspassin les columnes que denoten els límits del santuari, res pot salvar un europeu descobert pel populatxo, ni a algú que després de la peregrinació es mostri a si mateix com infidel''».<ref>{{ref-llibre|cognom=Burton|nom=Sir Richard|títol=Selected papers on anthropology, travel & exploration.|pàgines=pàg. 30|lloc=New Dehli|editorial=Cosmo|any=1999|isbn=9788170209249|llengua=anglès}}</ref> El pelegrinatge li va donar dret al títol de [[Hajji]] i a portar un [[turbant]] verd. La narració que va fer sobre el seu viatge va aparèixer a ''The Pilgrimage to Al-Medinah and Meccah ''(1855).
| |||