Figa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
|||
Línia 55:
* [[figa cucurella|cucurella]] (primerenca i de color blanc o negre. Gandesa)
* [[figa corquellera|corquellera]] (és negrenca, petita, i segons diuen, congria corcs. Palafrugell)
* [[Figa cul de ruc|cul de ruc]] (negra, grossa, bona; són les primeres que maduren i les darreres que se'n van. Pla d'Urgell)
* [[figa de bell cuiro|de bell cuiro]] (té la pela molt doble, és molt tardana i molt bona. Pla d'Urgell) o cuiro de porc (mateixa varietat? Alguer)
* [[Figa de geniva de mort|geniva de mort]] (molt blanca. Camp de Tarr.)
* [[Figa de la goteta de la mel|de goteta de la mel]] (verdosa, grossa i molt bona, i madura pel setembre. Camp de Tarr., Xàtiva, Alcoi)
* [[figa de Fraga|de Fraga]] (bordissot blanca, molt estimada)
* [[Figa de mort|de mort]] (petita, de color groc esblaimat tant per fora com per dintre, i d'aspecte malaltís; són lletges, però molt dolces. Priorat)
* [[Figa naueta|naueta]] (menuda, de pell rasposa, de color vermellós, i madura per l'agost. Patró, Sanet)
* [[Figa de Pamis|de Pamis]] (blanca, grosseta, molt bona per a assecar. Pego)
* [[figa de pic de murena|pic de murena]] o sarrona/serrona?
* [[Figa pecadora|pecadora]] (negra i la més poc fina. Organyà)
* [[Figa del peçonet|del peçonet]] (petita, negra i molt dolça. Val.)
* [[Figa pèl de bou|pèl de bou (molt primerenca, amb la pell vermellosa, bona per als pòrcs. Mall.)
* [[Figa de la pell verda|de la pell verda]] (petita, verda, millor que la sejola i que la de coll de dama, i madura pel setembre. Solsona)
* [[Figa de la pera|de la pera]] (blanca i té la forma de pera. Costitx)
* [[Figa perdigona|perdigona]] (petita, de pell forteta, de color més o menys obscur i amb tot de pics morats, és molt bona i ve pel setembre. Priorat)
* [[Figa de pit de reina|de pit de reina]] (grossa, molt consemblant a la de coll de dama, però sempre negra. Camp de Tarr.)
* [[Figa de pom|de pom]] (mitjancera, roja moradenca molt fosca, molt bona; madura pel juny i es fa a poms o apilotades algunes figues en el brot. Priorat)
* [[Figa de porc|de porc]] o porquera (mitjancera o grossa, de color blanc o negre, de molsa aigualosa i fadenca, i es dóna als porcs. Mall.)
* [[Figa de rei|de rei]] (petita, negra, no gaire bona. Massalcoreig)
* [[Figa reneca|reneca]] (mitjancera, blanca o negra, tardana, no gaire bona. Mall.)
* [[Figa del sent Jaume gran|del sent Jaume gran]] (grossa, verdosa, un poc aplanada, de cuiro molt gruixut, molt dolça, madura vers el setembre i l'octubre. Manacor)
* [[Figa de Sant Joan|de Sant Joan]] nom valencià de les figues flors
* [[Figa de tres-fan-càrrega| de tres-fan-càrrega]] (Camp de Tarr., Priorat), o de sis-fan-carga (Vimbodí) (molt grossa, cendrosa, primerenca i no gaire bona)
* [[Figa d'ull de perdiu|d'ull de perdiu]] (negra, amb la molla vermella, grosseta i molt bona, madura pel setembre. Organyà, Solsona; blanca i petita. Gandesa; blanca o groga, esclafada, mitjancera o més aviat grossa, i molt bona, madura pel setembre. Cullera, Gandia; petita, verda blanquinosa amb un ull vermell i gros, madura per l'agost i setembre i bona per a assecar. Mall.)
* [[Figa de bec de perdiu|de bec de perdiu]] (rogeta, menuda, no gaire bona; madura pel setembre. Cast.)
* [[Figa de la roca|de la roca]] (verda blavosa fosca, no gaire grossa, tardana i de qualitat variable segons les localitats. Mallorca)
* [[Figa de sa Font de Balafi| de sa Font de Balafi]] (grossa, de color de plom, amb la pell molt gruixuda, i madura dins el setembre. Mall.)
* [[figa de Sant Joan]] (negra, en forma de pera, precoç. Alguer)
* [[Figa deiana|deiana]] (mitjancera, verda, no gaire bona. Manacor)
* [[Figa dolça|dolça]] (blavosa, de molla un poc vermellosa, de vegades dolenta. Mall.)
* [[Figa de l'Empordà|de l'Empordà]] (grosseta, rodona, verdosa, bona, i madura devers el setembre i l'octubre. Llucmajor)
* [[Figa d'En Sala|d'En Sala]] (blanca i molt fineta. Urgellet)
* [[Figa fartabelitre|fartabelitre]] (Ribera d'Ebre) o ''afartapobles'' (Pla d'Urgell) (tardana, grosseta, gustosa, i abunda molt)
* [[Figa de la filera]] és grossa, blanca, primerenca, bona per a assecar (Mall.)
* [[Figaflor|Figa flor]], figa de flor (Priorat, Ribera d'Ebre), o figa de Sant Joan (val., alg.) (del primer esplet de les figueres que en fan dos cada any, i madura devers el juny i juliol; cast. breva)
* [[Figa frare-llec|frare-llec]] (té un cercle a mitjan lloc i és molt llarguera???. Empordà)
* [[Figa gargeliga|gargeliga]] (figa rossa, molt bona, que madura entre juliol i agost. Pla d'Urgell)
* [[Figa garrofala|garrofala]] (forta, grosseta, ben vermella; madura pel juny, i el seu gust és d'una dolçor semblant a la de la garrofa. Priorat)
* [[Figa gavatxona|gavatxona]] (petita, llargaruda, de color morat fosc. Camp de Tarr.)
* [[Figa geganta|geganta]] (mitjancera o més aviat petita, i de color roig blanquinós. Mall.)
* [[figa hivernenca|hivernenca]] (Camp de Tarr., Mall.) o figa hivernesca (Alguer), hiversesca (Balears), o figa vernesca (Cast., Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi) (verda, mitjancera, o més aviat grosseta, i molt tardana, que madura entre el setembre i el novembre)
* [[figa d'hortella|d'hortella]] o de la tira (grossa, blanca, molt molsuda, de pell molt prima, de gust molt fi. Mall.)
* [[figa julia|julia]] (i no Júlia?)
* [[Figa julienca|julienca]] (negra, de gra blanc, madura a primers d'agost. Tortosa)
* [[Figa de la llei|de la llei]] (de color verd clar i de forma semblant a la de Burjassot, però de millor gust. Tortosa)
* [[Figa llimonenca|llimonenca]] (cònica i de color groc. Mall.)
* [[figa llonga|llonga]] (Alguer)
* [[figa maca|maca]] (negra, aplanada, precoç. Alguer)
* [[Figa maellana|maellana]] (blanca verdosa, grosseta, de pell dura, de gust molt bo, sobretot si l'assequen; madura per l'octubre. Ribera d'Ebre, Maestr.)
* [[Figa de la Mare de Déu de Lluc| de la Mare de Déu de Lluc]] (semblant a les figues martinenques, grosseta. Mall.)
* [[figa marina|marina]] (Alguer)
* [[figa martinenca|martinenca]] (sol ésser negra, mitjancera, amb poc capoll, amb molta lletarada, i madura relativament tard; hi ha les varietats martinenca blanca i martinenca pintada. Mall.)
* [[figa martinenca|martinenca]] (varietat diferent?. Alguer)
* [[Figa masclenya|masclenya]] (varietat de la figa alacantina, molt grossa i com inflada, de capoll prim i llarg. Mall.)
* [[Figa modronya|modronya]] (negra, grossa, bona per assecar. Ariany)
* [[Figa de molla vermella|molla vermella]] (rodona, molt gruixuda i forta, bona per assecar
Ariany).
* [[Figa morcienca|morienca]] (ant.) (figa que procedia probablement de Múrcia)
* [[figa morada|morada]] (igual que Murada?)
* [[
* [[figa mugró|mugró]] (it. lacrima di latte. Alguer)
* [[figa napoletana|napoletana]], [[figa napolitana|napolitana]] o [[figa poletana|poletana]] o boletana (Balears) (negra, grosseta i bona, i madura pel setembre i octubre; també n'hi ha de napolitanes blanques, però no són tan bones. val.)
Linha 81 ⟶ 126:
* [[figa de porc|de porc]] o porquenya (mitjancera o grossa, de color blanc o negre, de molsa aigualosa i fadenca, i es dóna als pòrcs. Mall. També Figa de porc al Rosselló. Mateixa varietat?)
* [[figa porral|porral]] o lloral, o sana
* [[Figa roja|roja]] (negra, de pericarpi gruixat i de molla rosada i sucosa; les primerenques són grosses i llargueres, i les agostenques són petites i rodones; totes són prou bones. Mall.)
* [[Figa rogeta|rogeta]] (menuda, vermella, bona, madura per l'agost.Alcoi, Gandia)
* [[Figa rogisca|rogisca]] [rotgisca] (negra, semblant a la figa roja, petita, molt forta; ve quan acaben de passar les figues flors. Mall.)
* [[Figa sejola|sejola]] (negra, fluixa, no molt grossa, però bona, i madura pel setembre. Organyà, Solsona; petita, cendrosa, un poc groga, bona, i ve per l'agost. Priorat; vermella per dins i verda per fora, grossa, i la més bona de totes, i madura per l'octubre. Sta. Col. de Q.; primerenca, blanca verdosa, ampla i curta. Camp de Tarr.)
sequinella figa R
* [[Figa sang de rossí|sang de rossí]] (negra, grossa i bona, amb la molla molt vermella, i madura entre l'agost i el setembre. Val., Alcoi)
* [[Figa de sarró de pastor|sarró de pastor]] (verda, petita i de pell molt forta. Aguiló Dicc.)
* [[Figa sarrona|sarrona]] o sarronenca (color blavós obscur, i no gaire bona si no és seca (
Mall.)
* [[Figa segarrera]] o segarrenca (blanca i de pell molt gruixuda. Camp de Tarr.)
* [[Figa de la senyora|de la senyora]] (verdosa o negra, de molla rosada i molt dolça, amb el cuiro gruixut, de forma rodona, i madura cap a l'octubre i novembre. Mall.)
* [[Figa de set cotnes|de set cotnes]] (de pell molt gruixuda. Manacor)
* [[Figa sitcel|sitcel]] (Manacor) o sitcelis (Ariany), o xitxelis (Sancelles) o de set cels (St. Llorenç des C.) (verda i llarguera, una varietat de la de capoll blanc)
* [[Figa tendral|tendral]] (mitjancera, blanca, molt bona, que madura a la primeria de setembre. Alcoi)
[[Figa vacal|vacal]] o bocal (molt grossa, primerenca, rossa, i no és bona més que per als porcs. Mallorca)
* [[figa rojal|rojal]]
*
* [[figa tabaquera|tabaquera]] (de forma semblant a una tabaquera. Rosselló)
* [[figa ull de perdiu|ull de perdiu]] (Alguer)
* [[figa verdal|verdal]] (petita, de pell espessa i verda, de carn o molla roja molt sucrada. És una de les primeres que maduren i que s'escreballen. Com que no suporten el transport, no es comercialitzen. Rosselló. Mallorca: mateixa varietat?)
* [[Figa xereca|xereca]] (figa flor que, oberta i seca, s'aferra una amb l'altra formant un acop. Eiv.; figa que es fa més prest que les altres del mateix arbre, o sia, que és molt primerenca. Men.)
==Producció==
| |||