Andrew Murray: diferència entre les revisions

Només començar la temporada 2009 va disputar el torneig de [[Torneig de Doha 2009|Doha]] i va defensar el títol amb èxit contra Roddick per 6-4 6-2. Posteriorment participà en l'[[Open d'Austràlia 2009|Obert d'Austràlia]] perdent en quarta ronda amb l'espanyol [[Fernando Verdasco]]. Seguidament va encadenar el segon títol de la temporada a [[Torneig de Rotterdam 2009|Rotterdam]] vencent a Nadal en la final, qui va patir una complicació en el seu genoll dret i va haver de ser atès abans de començar el segon set, per 6-3, 4-6 i 6-0 en un partit d'1 hora i 50 minuts. En les semifinals del [[Masters d'Indian Wells 2009|Indian Wells]] va vèncer per quarta vegada consecutiva a Federer, però en la final fou derrotat per [[Rafael Nadal (tennista)|Rafael Nadal]] per 6-1 i 6-2. A [[Sony Ericsson Open 2009|Miami]] derrotà a Đoković per parcials de 6-2 i 7-5. L'assignatura pendent era la temporada sobre terra batuda i va seguir progressant. En el Màsters de [[Masters de Montecarlo 2009|Montecarlo]] perd a semifinals davant el rei d'aquesta superfície, Rafael Nadal, però a [[Masters de Roma 2009|Roma]] va caure precipitadament a segona ronda. Tanmateix, la progressió li va valer l'entrada al número tres del rànquing mundial, el primer tennista britànic que ho aconseguia en l'Era Open. Arribava al Màsters de [[Masters de Madrid 2009|Madrid]] amb la intenció de defensar el títol aconseguit en l'edició anterior, però amb el canvi de superfície de dura a pols de rajola, només va poder arriba als quarts de final vençut per [[Juan Martín del Potro]]. Al [[Torneig de Roland Garros 2009|Roland Garros]] va arribar a quarts de final caient davant [[Fernando González]]. Poc després va arribar el seu primer títol sobre gespa amb la victòria a [[Torneig de Queen's 2009|Queen's]], fet que no aconseguia un tennista britànic des de 1938. Afrontava el [[Torneig de Wimbledon 2009|Wimbledon]] amb l'esperança de trencar la maledicció dels tennistes locals, però malgrat els seus esforços, caigué a semifinals amb l'estatunidenc Andy Roddick en quatre sets. A [[Masters dedel Canadà 2009|Mont-real]] va aconseguir un nou títol superant a Del Potro per parcials de 6-7, 7-6 i 6-1. Els punts aconseguits li van permetre pujar fins a la segona posició del rànquing mundial, acabant d'aquesta manera amb l'hegemonia de quatre anys de Federer i Nadal ocupant les dues privilegiades posicions. Defensava el títol a [[Masters de Cincinnati 2009|Cincinnati]] però va caure a semifinals davant el suís Federer. Al [[US Open 2009|US Open]] va arribar a quarta ronda però fou superat per [[Marin Cilic]] per problemes en un canell. Posteriorment va tornar al circuit amb èxit aconseguint el sisè títol de la temporada a [[Torneig de València 2009|València]]. A l'[[ATP World Tour Finals 2009|Copa Masters]] va guanyar dos partits en la fase inicial, però un empat a victòries i sets el deixà fora només per un sol joc. Finalment acabà la temporada en la quarta posició de rànquing novament.

Va començar l'any 2010 disputant la [[Copa Hopman 2010|Copa Hopman]] junt a [[Laura Robson]] i van arribar fins a la final que van perdre davant la parella espanyola. Seguidament va començar l'[[Open d'Austràlia 2010|Open d'Austràlia]] com a cinquè cap de sèrie. A quarts de final va superar a Nadal, número 2 del món i es va plantar a la final després de vèncer a Cilic. En la seva segona final de Grand Slam, va tornar a caure davant Federer en tres sets. Posteriorment va disputar diversos torneigs de pista dura i terra batuda sense èxit i perdent en les primeres rondes. Al [[Torneig de Roland Garros 2010|Roland Garros]] va caure a quarta ronda davant [[Tomáš Berdych]]. La temporada d'herba fou més positiva, no obstant no va aconseguir defensar el títol a [[Torneig de Queen's 2010|Queen's]]. A [[Torneig de Wimbledon 2010|Wimbledon]] va rebre la visita de la reina [[Elisabet II del Regne Unit|Elisabet II]], primera visita al torneig des de 1977, en el seu partit de segona ronda. Va arribar fins a semifinals on va perdre contra Nadal, que en fou el campió. A finals de juliol va decidir acomiadar el seu entrenador Maclagan i reemplaçar-lo pel català [[Àlex Corretja]]. El primer torneig amb el nou entrenador fou a [[Torneig de Los Angeles 2010|Los Angeles]], on fou finalista després de caure davant [[Sam Querrey]]. Al Masters de [[Masters dedel Canadà 2010|Canadà]] va aconseguir defensar el títol guanyat en l'edició anterior, superant pel camí als dos millors tennistes del rànquing. A [[Masters de Cincinnati 2010|Cincinnati]] va patir problemes de salud per culpa de calor i va caure a quarts de final. A l'[[US Open 2010|Open dels Estats Units]] fou superat per Wawrinka a tercera ronda. A [[Masters de Xangai 2010|Xangai]] va aconseguir el segon títol de l'any, ambdós Màsters i vencent a Federer en la final. Amb aquest aconseguia el sisè títol de categoria Masters en la seva trajectòria. A [[Torneig de València 2010|València]] no va aconseguir defensar el títol caient precipitadament a segona ronda davant [[Juan Mónaco]]. Tanmateix, va participar en dobles junt al seu germà aconseguint el seu primer títol en aquesta categoria davant [[Mahesh Bhupathi]] i [[Maks Mirni]]. En una nova participació a l'[[ATP World Tour Finals 2010|Copa Masters]], va aconseguir dues victòries en la fase inicial però va caure a semifinals davant Nadal. Els punts aconseguit li van permetre recuperar la quarta posició del rànquing i acabar la temporada en aquesta posició per tercer any consecutiu.

Novament va començar la temporada disputant la [[Copa Hopman 2011|Copa Hopman]] junt a Laura Robson però foren eliminats durant la fase de grups, tot i que Murray va guanyar tots els partits individuals. En l'[[Open d'Austràlia 2011|Open d'Austràlia]] va repetir el mateix resultat que l'any anterior sent finalista però aquest cop contra Đoković. Seguidament va enganxar una ratxa negativa amb derrotes en els primers partits a [[Torneig de Rotterdam 2011|Rotterdam]], [[Masters d'Indian Wells 2011|Indian Wells]] i [[Masters de Miami 2011|Miami]], i decidí trencar amb el seu entrenador [[Àlex Corretja]].<ref>{{ref-web | url= http://www.bbc.co.uk/sport/0/tennis/12890238| títol=Andy Murray parts with coach Alex Corretja| editor=BBC| data=29/03/2011| consulta=29/11/2012| llengua=anglès}}</ref> A Rotterdam també va disputar el quadre de dobles junt al seu germà [[Jamie Murray]] arribant a semifinals. Va tornar al circuit disputant el torneig de [[Masters de Montecarlo 2011|Montecarlo]], arribant a semifinals fins a trobar-se a Nadal. A [[Masters de Madrid 2011|Madrid]] fou eliminat a tercera ronda mentre que a [[Masters de Roma 2011|Roma]] va arribar a semifinals. En el [[Torneig de Roland Garros 2011|Roland Garros]] va millorar el seu millor resultat arribant a semifinals però el va derrotar Nadal, dominador sobre terra batuda. La primera alegria de l'any arribà al torneig de [[Torneig de Queen's 2011|Queen's]], on superà a Tsonga en la final. A [[Torneig de Wimbledon 2011|Wimbledon]] arribà a semifinals on va caure davant Nadal. A [[Masters dedel Canadà 2011|Canadà]], on defensava dos títols consecutius, no va passar de segona ronda en ser derrotat per [[Kevin Anderson]]. Es va refer en imposar-se en la final de [[Masters de Cincinnati 2011|Cincinnati]] contra Đoković. En el [[US Open 2011|US Open]] fou derrotat novament per Nadal en semifinals, tercera semifinal de Grand Slam del 2011 consecutiva on era derrotat per Nadal. Posteriorment s'imposà en els torneigs menors de [[Torneig de Bangkok 2011|Bangkok]] i [[Torneig de Tòquio 2011|Tòquio]] davant [[Donald Young]] i Nadal, primera vegada que el superava aquest any. També va disputar el quadre de dobles junt al seu germà i s'imposaren en la final, esdevenint l'únic tennista de l'any en guanyar ambdós títols en el mateix torneig. A [[Masters de Xangai 2011|Xangai]] va reeditar el títol derrotant a [[David Ferrer i Ern|David Ferrer]] en la final. Aquest es va venjar en el primer de partit de la fase de grups del [[ATP World Tour Finals 2011|ATP World Tour Finals]] i Murray es va retirar del torneig per una lesió. Novament acabà la temporada en el quart lloc del rànquing individual per quart any consecutiu.

Durant l'estiu va disputar el [[Masters dedel Canadà 2012|Canadà]] però es va retirar a tercera ronda a causa d'una lesió al genoll, i a [[Masters de Cincinnati 2012|Cincinnati]] també va caure a tercera ronda davant [[Jeremy Chardy]]. En el darrer Grand Slam de la temporada, el [[US Open 2012|US Open]], Murray va avançar fins a la final no sense problemes. Destaca el partit contra [[Feliciano López]] on hagué de guanyar tres tie-breaks per passar de ronda. En la final coincidí amb Đoković però el superà en cinc sets molt disputats, esdevenint així el primer tennista britànic en guanyar un títol Grand Slam des de [[Fred Perry]] l'any 1936. Posteriorment va disputar el torneig de [[Torneig de Tòquio 2012|Tòquio]], en el qual defensava el títol, però fou superat per [[Milos Raonic]] en semifinals. A [[Masters de Xangai 2012|Xangai]] tampoc va poder reeditar el títol en ser derrotat per Đoković en la final. Amb la baixa de Nadal durant tota la segona meitat de l'any a causa d'una lesió, Murray es va assegurar la tercera plaça del rànquing i per fi superava la quarta posició a final d'any. En l'[[ATP World Tour Finals 2012|ATP World Tour Finals]] es va classificar per semifinals després de vèncer a Berdych i Tsonga però perdre davant Đoković. A semifinals no pogué superar a Federer acabant la temporada només amb tres títols però un era un Grand Slam i l'altre representava l'or olímpic, i un registre de 56 victòries i 16 derrotes.

Sobre gespa va disputar el torneig de [[Torneig de Queen's Club 2015|Queen's Club]] on es va endur el títol per quarta ocasió, aquest cop davant de [[Kevin Anderson]]. A [[Torneig de Wimbledon 2015|Wimbledon]] va superar totes les rondes fins a les semifinals, on no aconseguir imposar-se a [[Roger Federer]] malgrat ser favorit. Tot seguit tornà a les pistes del [[Queen's Club]] per disputar els quarts de final de la Copa Davis contra l'equip francès. Gràcies a les seves dues victòries individuals i la de dobles junt al ser germà [[Jamie Murray|Jamie]], l'equip britànic es va plantar a les semifinals després de més de trenta anys. Va tornar al circuit a [[Torneig de Washington DC 2015|Washington DC]] després d'un mes de descans, però fou sorprès tot just en el primer partit davant per [[Teimuraz Gabaixvili]]. Es va refer de la derrota imposant-se a [[Masters dedel Canadà 2015|Mont-real]] precisament a Đoković, trencant una ratxa de vuit derrotes consecutives contra el serbi. També hi va participar en categoria de dobles amb [[Leander Paes]], però foren eliminats en segona ronda pel seu germà Jamie i [[John Peers]], la primera ocasió on els dos germans s'enfrontaven en el circuit ATP.<ref>{{ref-web| url= http://www.sportinglife.com/tennis/news/article/552/9948672/andy-murray-loses-to-brother-jamie-in-montreal-doubles-encounter| títol=Jamie claims bragging rights| editor=SportingLife.com| data=14-08-2015| consulta=25-02-2016| llengua=anglès}}</ref> Aquest títol li va permetre recuperar momentàniament el número 2 del rànquing individual que posseïa Federer, qui precisament el va derrotar en les semifinals de [[Masters de Cincinnati 2015|Cincinnati]]. En el [[US Open 2015|US Open]] va avançar fins a quarta ronda amb forces problemes, i va caure davant [[Kevin Anderson]] quan acumulava divuit edicions de torneigs Grand Slam consecutius classificant-se per quarts de final. A continuació va disputar les semifinals de la Copa Davis contra l'equip australià, i novament, gràcies a les seves dues victòries individuals i la de dobles amb el seu germà, va conduir l'equip britànic a la final.

| {{banderes|CAN}} [[Masters dedel Canadà 2009|Mont-real]], [[Canadà]]

| {{banderes|CAN}} [[Masters dedel Canadà 2010|Toronto]] {{petit|(2)}}

| {{banderes|CAN}} [[Masters dedel Canadà 2015|Mont-real]] {{petit|(3)}}

| [[Masters dedel Canadà|Mont-real/Toronto]]

| [[Masters dedel Canadà|Mont-real/Toronto]]

|align="center"| [[Masters dedel Canadà 2010|2010]]

|align="left" style="background:#EFEFEF"| [[Masters dedel Canadà|Mont-real/Toronto]]

|style="background:yellow" | [[Masters dedel Canadà 2006|SF]]

|style="background:#AFEEEE"| [[Masters dedel Canadà 2007|2R]]

|style="background:yellow" | [[Masters dedel Canadà 2008|SF]]

|style="background:lime" | '''[[Masters dedel Canadà 2009|G]]'''

|style="background:lime" | '''[[Masters dedel Canadà 2010|G]]'''

|style="background:#AFEEEE"| [[Masters dedel Canadà 2011|2R]]

|style="background:#AFEEEE"| [[Masters dedel Canadà 2012|3R]]

|style="background:#AFEEEE"| [[Masters dedel Canadà 2013|3R]]

|style="background:#FFEBCD"| [[Masters dedel Canadà 2014|QF]]

|style="background:lime" | '''[[Masters dedel Canadà 2015|G]]'''