Diferència entre revisions de la pàgina «Domini britànic»

m
bot: -de Canadà +del Canadà
m
m (bot: -de Canadà +del Canadà)
L'ús de la paraula ''domini'' per referir-se a un territori particular, data al segle XVI, i va ser usada per descriure [[Gal·les]] des de 1535 fins al voltant de 1800.<ref>L'[[Acta de Lleis a Gal·les de 1535]] aplica ''al Domini, Principat i País de Gal·les''</ref><ref>{{ref-web|url=http://hansard.millbanksystems.com/commons/1934/nov/05/wales-title-of-dominion|títol=Parliamentary questions, Hansard, 5 November 1934|editor=Hansard.millbanksystems.com|data=05-11-1934| dataaccés=11-06-2010}}</ref> ''Domini'', com a títol oficial, va ser conferit per primera vegada a [[Virgínia]], prop de 1660 i al [[Nova Anglaterra|Domini de Nova Anglaterra]] en 1686. Aquests dominis mai van tenir un estatut semiautònom o autònom. Canadà va rebre aquest títol en la [[Confederació Canadenca|confederació]] de 1867 de [[Amèrica del Nord britànica|diverses colònies britàniques a Amèrica del Nord]].
 
La [[Conferència Imperial|Conferència Colonial de 1907]] va ser la primera vegada que les colònies autònomes dedel Canadà i la Mancomunitat d'Austràlia serien referides col·lectivament com a "Dominis".<ref>Roberts, J.M.; ''The Penguin History of the World''; Penguin Books; London; 1995; p. 777; ISBN 0394319702</ref> Dues altres [[Colònia autònoma|colònies autònomes]], Nova Zelanda i [[Domini de Terranova|Terranova]], també van rebre el títol aquest any. Van ser seguides per Sud-àfrica (1910) i l'Estat Lliure Irlandès (1922).
 
L'estatus de Domini va ser oficialment definit en la [[Declaració Balfour de 1926|Declaració Balfour]] (1926) i en l'[[Estatut de Westminster de 1931|Estatut de Westminster]] (1931), que reconeixien a aquests territoris com a "Comunitats autònomes dins de l'Imperi Britànic", establint a aquests Estats com a iguals al Regne Unit, fent-los en essència membres independents de la Mancomunitat de Nacions. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], el declivi del colonialisme britànic va portar al fet que els Dominis fossin anomenats [[reialme del Commonwealth|reialmes de la Mancomunitat]], l'ús de la paraula va disminuir gradualment dins d'aquests països des de llavors. No obstant això, encara que fora d'ús, roman com el títol legal dedel Canadà;<ref>"[http://www.thecanadianencyclopedia.com/index.cfm?PgNm=TCE&Params=J1ARTJ0002344 Dominion]". ''Youth Encyclopedia of Canada'' (based on ''[[Canadian Encyclopedia]]''). Historica Foundation of Canada, 2008. Accés el 20 de juny de 2008. "La paraula "Domini" és el títol oficial dedel Canadà.[…] El terme és poc usat avui".</ref> més encara, la frase ''Els dominis de Sa Majestat'' contínua ocasionalment en l'ús legal modern del Regne Unit.<ref>National Health Service Act 2006 (c. 41), sch. 22</ref>
 
== Desenvolupament Històric ==
 
=== Canadà i Confederació ===
L'ús del segle XX del terme "Domini" pot ser rastrejat al suggeriment de [[Samuel Leonard Tilley]] en la [[Conferència de Londres]] de desembre de 1866, discutint la [[Confederació Canadenca|confederació]] de quatre de les colònies de l'[[Amèrica del Nord britànica]], [[Província Unida dedel Canadà|Canadà]] (conseqüentment les províncies d'[[Ontàrio]] i [[Quebec]]), [[Nova Brunswick]] i [[Nova Escòcia]], en "Un Domini sota el Nom dedel Canadà", la primera federació en l'Imperi Britànic. El suggeriment de Tilley va ser pres del Salm 72:8, "Dominarà de mar a mar, i des del riu fins als confinis de la terra!" que és ressonat en el lema nacional ''[[A Mari Usque Ad Mare]]''.<ref>{{ref-web|url= http://www.collectionscanada.gc.ca/webarchives/20061122121516/http://www.lac-bac.gc.ca/confederation/023001-2085-e.html| títol="The London Conference December 1866 - March 1867"|editor=Collectionscanada.gc.ca|dataaccés=11-06-2010}}</ref> El nou govern canadenc va usar "Domini dedel Canadà" per designar a la nova i més gran colònia. Ni la Confederació ni l'adopció del títol de Domini, no obstant això, van concedir major autonomia o poders nous al nou nivell federal de govern.<ref name="Heard"/><ref name="Forsey"/> El senador [[Eugene Forsey]] documenta que els poders adquirits des del 1840 que van establir el sistema de [[Govern responsable|Govern Responsable]] serien simplement transferits al nou govern del Domini:
: {{mida|1="Per al moment de Confederació en 1867, aquest sistema havia estat operant en la major part del que és ara Canadà central i oriental durant gairebé 20 anys. Els Pares de la Confederació simplement van continuar el sistema que coneixien, el sistema que estava ja treballant, i treballant bé".<ref name="Forsey">{{ref-web|títol=How Canadians Govern Themselves"|autor=Eugene Forsey|data=14-10-2007|url=http://www.parl.gc.ca/information/library/idb/forsey/parl_gov_01-e.asp|any=1990}}</ref>
}}
L'erudit constitucional [[Andrew Heard]] estableix que la Confederació no va canviar legalment l'estatus colonial dedel Canadà a una mica més propera al seu estatus posterior de domini.
: {{mida|1=En el seu inici en 1867, l'estatus colonial de Canadà estava marcat per una subjugació política i legal a la supremacia imperial britànica en tots els aspectes de govern - legislatiu, judicial, i executiu. El Parlament Imperial a Westminster podia legislar en qualsevol afer relacionat amb Canadà i podia invalidar qualsevol legislació local, la cort final d'apel·lació per a la litigació canadenca roman amb el Comitè Judicial del Consell Secret a Londres, el Governador General tenia un rol substantiu com a representant del govern britànic, i el màxim poder executiu estava investit en el Monarca britànic - qui era aconsellat només pels Ministres britànics en aquest exercici. La independència canadenca es va aconseguir quan cadascun d'aquestes subordinacions van ser remogudes eventualment.<ref name="Heard">{{ref-web|títol=Canadian Independence|autor=Andrew Heard|url=http://www.sfu.ca/~aheard/324/Independence.html|any=1990|data=05-02-2008}}</ref>}}
Heard documenta el considerable cos de legislació passat pel Parlament Britànic en la part final del segle XIX que mantindria i expandiria la seva supremacia imperial per restringir les seves colònies, incloent el nou govern del Domini.
: {{mida|1=Quan el Domini dedel Canadà va ser creat en 1867 se li van conferir poders d'autonomia per ocupar-se de tots els seus assumptes interns, però Gran Bretanya mantenia la supremacia legislativa total. Aquesta supremacia imperial podia ser exercida a través de diverses mesures estatutàries. En primer lloc, l'Acta de Constitució de 1867 estableix en s.55 que el Governador General pot reservar-se qualsevol legislació aprovada per les dues Cambres del Parlament per a "la significació del plaure de La seva Majestat", que és determinat d'acord a s.57 per la Reina (britànica) en Consell. En segon lloc, s.56 estableix que el Governador General ha d'enviar a "un dels Principals Secretaris de l'Estat de La seva Majestat" a Londres una còpia de qualsevol legislació federal que hagi estat aprovada; dins dels dos anys a partir de la recepció d'aquesta còpia, la Reina (britànica) en Consell pot desestimar un Acta. En tercer lloc, quatre peces de legislació imperial restringien les legislatures canadenques. L'Acta de Validesa de Lleis Colonials de 1865 va establir que cap llei de la colònia podria vàlidament discrepar, esmenar o revocar legislació Imperial que explícitament o per necessària implicació apliqués directament a aquesta colònia; L'Acta d'Embarcacions Mercants, 1894 així com l'Acta de Corts Colonials d'Almirallat, 1890 van requerir la reserva de la legislació del domini en aquells tòpics per a aprovació pel govern britànic; i, l'Acta de Reserves Colonials de 1900 va establir la prohibició de legislació del Domini que el govern britànic sentís que pogués perjudicar accionistes britànics de títols fiduciaris del Domini. Més important, no obstant això, el Parlament Britànic podia exercir el dret legal de superació que posseïa en el dret anglosaxó per aprovar qualsevol legislació en qualsevol tema que afectés a les colònies.<ref name="Heard"/>}}
 
No obstant això, com Heard explica posteriorment, el govern britànic rares vegades invocava els seus poders sobre la legislació canadenca. De fet, en el context canadenc, els poders legislatius britànics sobre política interna canadenca va ser en gran part teòrica i el seu exercici va ser cada vegada més inacceptable durant 1870 i 1880. El naixement de l'estatus de domini i la posterior independència dedel Canadà i altres colònies no esdevindria per l'atorgament de títols o reconeixement similar pel Parlament Britànic, sinó per iniciatives preses per governs colonials per afirmar la seva independència i establir precedents legals constitucionals.
: {{mida|1= El que és notable sobre tot aquest procés és que va ser aconseguit amb un mínim d'esmenes legislatives. Molta de la independència canadenca va sorgir des del desenvolupament de nous arranjaments polítics, molts dels quals han estat absorbits en decisions judicials que interpreten la constitució - amb reconeixement explícit o sense. El pas dedel Canadà des de ser una part integral de l'Imperi Britànic fins a ser un membre independent de la Mancomunitat il·lustra la manera en què les regles constitucionals fonamentals han evolucionat a través de la interacció de la convenció constitucional, la llei internacional, i l'estatut municipal i la norma per precedents judicials.<ref name="Heard"/>}}
=== La Conferència Colonial de 1907 ===
Els afers d'autonomia colonial es van bolcar en assumptes internacionals amb la [[Segona Guerra dels Boers|Guerra dels Boer]] (1899-1902). Les colònies autònomes van contribuir significativament als esforços britànics per detenir la insurrecció, però es van assegurar d'establir les condicions per a la participació en aquestes guerres. Els governs colonials repetidament van actuar per assegurar que ells determinessin l'abast de la participació dels seus pobles en les guerres imperials en l'abast militar per la [[Primera Guerra Mundial]].
La [[Declaració Balfour de 1926]] i el subsegüent [[Estatut de Westminster de 1931]] va restringir l'habilitat de Gran Bretanya per aprovar o afectar lleis fora de la seva pròpia jurisdicció. Significativament, va ser Gran Bretanya qui va iniciar el canvi per completar la independència dels Dominis. La [[Primera Guerra Mundial]] havia deixat Gran Bretanya carregada d'enormes deutes i la Gran Depressió havia reduït encara més l'habilitat de Gran Bretanya per pagar per la defensa del seu imperi. Malgrat l'opinió popular dels imperis, els Dominis més grans eren poc inclinats a deixar la protecció de la llavors superpotència. Per exemple, molts canadencs sentien que sent part de l'Imperi Britànic era l'única cosa que havia evitat que fossin absorbits pels Estats Units.
 
Fins a 1931, Terranova era referida com una colònia en el Regne Unit, com per exemple, en la referència de 1927 del [[Comitè Judicial del Consell Privat]] per delinear la frontera Quebec-Labrador. L'autonomia completa va ser-li concedida pel parlament del [[Regne Unit]] amb l'[[Estatut de Westminster de 1931|Estatut de Westminster]] al desembre de 1931. No obstant això, el govern de Terranova "va sol·licitar al Regne Unit no tenir les seccions 2 a 6 confirmant estatus de Domini aplicades automàticament a ella[,] fins que la Legislatura de Terranova aprovés abans l'Estatut, aprovació que la Legislatura subseqüentment mai va donar". En qualsevol esdeveniment, la [[patent reial]] de Terranova de 1934 va suspendre l'autonomia i va instituir una "[[Comissió de Govern]]", que va continuar fins que Terranova es va convertir una [[Organització territorial dedel Canadà|província dedel Canadà]] en 1949. És l'opinió d'alguns advocats constitucionalistes que encara que Terranova va escollir no exercir totes les funcions d'un Domini com Canadà, el seu estatus com un Domini va ser "suspès" en 1934, però no "revocat" o "abolit".
 
Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Terranova i Sud-àfrica (abans de tornar-se una república i deixar la Mancomunitat en 1961), amb les seves grans poblacions d'ascendència europea, eren de vegades conegudes col·lectivament com els "Dominis Blancs". Avui Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i el Regne Unit són referits de vegades com "[[Mancomunitat de Nacions|Mancomunitat Blanca]]".
 
=== Canadà ===
[[Fitxer:Stamp Canada 1898 2c Xmas blue.jpg|right|250px|thumb|Segell Postal del Domini dedel Canadà, 1898.]]
: ''Vegeu també: [[Nom dedel Canadà]]''
 
''Domini'' és el títol legal conferit al [[Canadà]] en la [[Constitució dedel Canadà]], segons l'[[Acta Constitucional de 1867]] ([[Acta de l'Amèrica del Nord britànica]]), i descriu la unió política resultant. Específicament, el [http://lois.justice.gc.ca/en/const/1.html preàmbul de l'Acta de la NAB] indica:
 
: "Mentre que les Províncies dedel Canadà, Nova Escòcia i Nova Brunswick han expressat el seu Desig de ser unides federalment en Un Domini sota la Corona del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, amb una Constitució similar en Principi a aquella del Regne Unit…"
 
i, més encara, les seccions 3 i 4 indiquen que les províncies:
 
: ''[…] hauran de formar i ser Un Domini sota el Nom dedel Canadà; i després d'aquest Dia aquestes Tres Províncies hauran de formar i ser Un Domini sota aquest Nom com correspon''.
: ''Tret que sigui d'una altra manera expressat o insinuat, el Nom Canadà haurà de ser pres com a significant Canadà com està constituït sota aquesta Acta''.
 
L'ús del terme ''Domini dedel Canadà'' va ser sancionat com el nom polític formal del país en 1867 i anterior l'ús general del terme 'domini' com va ser aplicat a altres regions de l'[[Imperi britànic]] en 1907.
 
De vegades és ignorat l'ús del terme Domini per caracteritzar una impopular i efímera (1686-1689) confederació encolomat sobre diverses colònies britàniques -el "Domini de Nova Anglaterra".
 
Alguns encara llegeixen l'aprovació de l'Acta de la *NAB com especificant aquesta frase - en lloc de ''Canadà'' solament - com el nom. El terme ''Domini dedel Canadà'' no apareix en l'acta de 1867 ni en l'[[Acta Constitucional de 1982]] però apareix en l'[[Acta Constitucional de 1871]], altres texts contemporanis i bitllets. Referències al ''Domini dedel Canadà'' en actes posteriors com l'[[Estatut de Westminster]], no aclareixen el punt perquè tots els substantius iniciaven formalment amb majúscula en l'estil legislatiu britànic. En efecte, en el text original de l'Acta de la NAB, "Un" i "Nom" també tenien majúscules.
 
A partir dels cinquanta, el govern federal va començar a retirar gradualment l'ús de ''Domini'', que havia estat usat àmpliament com un sinònim de "federal" o "nacional" tals com a "edifici del Domini" per a una oficina postal, "relacions Domino-provincials", i així successivament. L'últim canvi important va ser el nomenament del dia festiu del [[Dia del Domini]] al [[Dia dedel Canadà]] en 1982. Les lleis de [[bilingüisme]] també van contribuir al desús de ''domini'', perquè no hi ha equivalent acceptable en [[francès]].
 
Encara que el terme pot trobar-se en documents oficials, i el [http://www.parl.gc.ca/Publications/ParlBlgs-e.asp ''Carillonneur'' del Domini] encara soni en el [[Turó del Parlament]], aquest és rarament usat per a distingir el govern federal de les províncies o (històricament) Canadà abans i després de 1867. No obstant això, el govern federal contínua produint publicacions i materials educatius que especifiquen l'actualitat d'aquests títols oficials.<ref>{{ref-web|url= http://www.pch.gc.ca/special/flag-drapeau/defi-challenge/reponses-answers_e.cfm|editor= Department of Canadian Heritage|títol = National Flag of Canada Day: How Did You Do?|cita = L'afer del títol legal del nostre país és un dels pocs punts en els quals nostra constitució no està enterament feta a casa. Els Pares de la Confederació volien anomenar al país "Regne de Canadà". No obstant això el govern britànic tenia por d'ofendre als americans així que va insistir que els Pares trobessin un altre títol. El terme "Domini" va ser pres del Salm 72. En els regnes de la terminologia política, el terme domini pot ser directament atribuït als Pares de la Confederació i és una de les molt poques contribucions distintivament canadenques en aquesta àrea. Roman com el títol oficial del nostre país.|dataaccés = 07-02-2008}}</ref><ref>{{ref-web|url = http://www.canadianheritage.gc.ca/special/royalvisit/royal-quiz-answers.htm|títol = The Prince of Wales 2001 Royal Visit: April 25 - April 30; Test Your Royal Skills|editor= Department of Canadian Heritage|any = 2001|cita =Com dicta l'Acta de l'Amèrica del Nord britànica, 1867, el títol és Domini dedel Canadà. El terme és un únicament canadenc, implicant independència i no estatus colonial, i va ser desenvolupat com un tribut al principi Monàrquic en el moment de la Confederació.|dataaccés= 07-02-2008}}
</ref><ref>{{ref-web|url = http://www.parl.gc.ca/information/library/idb/forsey/PDFs/How_Canadians_Govern_Themselves-6ed.pdf
|títol = How Canadians Govern Themselves|format ={{PDF}}|dataaccés = 06-02-2008}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol = How Canadians Govern Themselves|cognom= Forsey|nom= Eugene|enllaçautor = Eugene Forsey|edició = 6th|editorial = Her Majesty the Queen in Right of Canada|lloc = Ottawa|isbn = 0-662-39689-8|any = 2005|cita =Els dos petits punts en els quals nostra constitució no està enterament feta a casa són, primer, el títol legal del nostre país, "Domini", i segon, les provisions per trencar un punt mort entre el Senat i la Cambra dels comuns.}}</ref>
La paraula ''Domini'' ha estat usada amb altres agències, lleis, i rols:
* Campaner del Domini - persona responsable per tocar el carilló en la [[Torre de la Pau]] des de 1916
* [[Dia del Domini]] (1867-1982) - dia festiu marcant el dia nacional dedel Canadà; avui cridat el [[Dia dedel Canadà]]
* [[Observatori del Domini]] (1905-1970) - observatori meteorològic a [[Ottawa]]; ara usat com l'Oficina d'Eficiència d'Energia, Rama d'Energia, [[Recursos Naturals del Canadà]]
* [[Acta de Terres del Domini]] (1872) - acta de terres federals; revocat en 1918
* [[Departament d'Estadístiques del Domini]] (1918-1971) - substituït per [[Statistic Canada|Estadística Canadà]]
* [[Policia del Domini]] (1867-1920) - fusionat per formar la [[Reial Policia Muntada dedel Canadà]] o del francès [[Reial Policia Muntada del Canadà|Gendarmeria Reial del Canadà]] (RCMP/GRC)
* [[Observatori Astrofísic del Domini]] (1918-1975); ara operat com el [[Consell Nacional de Recerca (Canadà)]] [[Institut Herzberg d'Astrofísica]]
* [[Observatori Radio Astrofísic del Domini]] (1960-present); ara operat pel [[Consell Nacional de Recerca (Canadà)]]
* [[Associació de Rifles del Domini dedel Canadà]] fundada en 1868 i incorporada per una acta del Parlament en 1890
El [[Banc Torontó-Dominion]] (fundat com el Banc Dominion en 1871 i més tard fusionat amb el Banc de Torontó), la [[Companyia General d'Assegurances del Domini dedel Canadà]] (fundada en 1887), l'[[Institut Històrica-Dominion]] (creat en 1997), i [[Dominion Stores]] (fundades en 1927, anomenades [[Metro Inc.|Metro]] Stores començant a l'agost de 2008) són corporacions canadenques notables no afiliades amb el govern que han usat ''Domini'' com a part del seu nom corporatiu.
 
=== Ceilan/Sri Lanka ===
Encara que els dominis no havien tingut veu formal en declarar la guerra, cadascun es va convertir en un signatari separat del [[Tractat de Versalles]] de juny de 1919, que havia estat negociat per una delegació imperial unida liderada per Bretanya. Al setembre de 1922, la renúncia dels dominis a fer costat a l'[[Afer de Çanak|acció militar britànica]] contra [[Imperi Otomà|Turquia]] va influir en la decisió britànica per buscar un acord de compromís. L'autonomia diplomàtica va seguir en poc temps, amb el [[Tractat Halibut]] entre Canadà i els Estats Units (març de 1923) marcant la primera vegada que un acord internacional havia estat negociat i conclòs totalment de manera independent per un domini. La Secció de Dominis de l'[[Oficina Colonial]] va ser elevada al juny de 1926 a una Oficina de Dominis separada; no obstant això, inicialment, aquesta oficina era dirigida per la mateixa persona que dirigia l'oficina del [[Secretari d'Estat per a les Colònies]].
 
El principi d'igualtat dels Dominis amb Bretanya i independència de les seves relacions exteriors va ser reconegut formalment en la [[Declaració Balfour de 1926|Declaració Balfour]], adoptada en la [[Conferències Imperials|Conferència Imperial]] de novembre de 1926. La primera missió diplomàtica permanent dedel Canadà en un país estranger va obrir a Washington D. C. en 1927. En 1928, Canadà va obtenir la designació d'un [[alt comissionat]] britànic a [[Ottawa]], separant les funcions administratives i diplomàtiques del governador-general i acabant el rol anòmal d'aquest com a representant del govern britànic en relacions entre els dos països. L'Oficina de Dominis va tenir un [[Secretari d'Estat per a Afers de Dominis|secretari d'estat]] al juny de 1930, encara que fou únicament per raons polítiques locals donada la necessitat d'alleugerir la càrrega d'un ministre malalt mentre se separava un altre de la política de la desocupació. La Declaració Balfour va ser enriquida per l'[[Estatut de Westminster de 1931]] quan va ser adoptat pel Parlament britànic i posteriorment ratificat per les legislatures dels dominis.
 
La declaració de Gran Bretanya d'[[Segona Guerra Mundial|hostilitats contra l'Alemanya Nazi]] el 3 de setembre de 1939 va posar a prova el tema. La majoria van prendre la posició que la declaració no comprometia als Dominis. Irlanda va preferir romandre neutral. En l'altre extrem, el govern conservador australià de l'època, liderat per [[Robert Menzies]], va considerar que, atès que Austràlia no havia adoptat l'Estatut de Westminster, estava obligada legalment per la declaració de guerra del RU – que també havia estat la posició presa en la Primera Guerra Mundial – encara que això va ser polèmic a Austràlia. Entre aquests dos extrems, Nova Zelanda va declarar que com Bretanya era o estaria en guerra, també ella l'estava. Això va ser, no obstant això, un assumpte de política més que de necessitat legal. Canadà va emetre també la seva pròpia declaració de guerra després d'una reunió del Parlament, així com Sud-àfrica després d'un retard de diversos dies (Sud-àfrica el 6 de setembre, Canadà el 10 de setembre). [[Irlanda]], que havia negociat la retirada de les forces britàniques del seu territori l'any anterior, va decidir romandre neutral durant la guerra. Aviat va haver-hi signes de creixent independència des dels altres Dominis: Austràlia va obrir una missió diplomàtica als Estats Units en 1940, així com Nova Zelanda en 1941, i la missió dedel Canadà a Washington va guanyar l'estatut d'[[Ambaixada Canadenca a Washington|ambaixada]] en 1943.
== De Dominis a regnes de la Commonwealth ==
[[Fitxer:CommonwealthPrimeMinisters1944.jpg|thumb|right|280px|Els primers ministres de Bretanya i els quatre principals dominis en la [[Reunió de Caps de Govern de la Mancomunitat|Conferencia de Primers Ministres de la Mancomunitat]]. D'esquerra a dreta: [[William Leon Mackenzie King]] (Canadà); [[Jan Smuts]] (Sud-àfrica); [[Winston Churchill]] (RU); [[Peter Fraser]] (Nova Zelanda); [[John Curtin]] (Austràlia).]]
L'Oficina de Dominis es va unir amb l'[[Oficina de l'Índia]] com l'[[Oficina de Relacions de la Mancomunitat]] després de la independència de l'[[Índia]] i [[Pakistan]] a l'agost de 1947. L'últim país a ser oficialment fet un Domini va ser [[Sri Lanka|Ceilan]] en 1948. El terme "Domini" va sortir de l'ús general a partir de llavors. [[Irlanda]] va cessar de ser un membre de la Mancomunitat l'1 d'abril de 1949, després de la proclamació de l'[[Acta de la República d'Irlanda]]. Això formalment assenyalava la fi de la connexió constitucional comuna de les antigues dependències a la Corona britànica. L'Índia també va adoptar una constitució republicana al gener de 1950. A diferència de moltes dependències que es van tornar repúbliques, Irlanda mai es va reintegrar a la Mancomunitat i va accedir a acceptar al Monarca britànic com a cap de l'associació d'estats independents.
 
La independència dels regnes separats va ser emfatitzada després de l'accés de la Reina [[Elisabet II del Regne Unit|Elisabet II]] en 1952, quan va ser proclamada no sols com a Reina del Regne Unit, sinó també com [[Monarquia a Canadà|Reina dedel Canadà]], [[Monarquia a Austràlia|Reina d'Austràlia]], [[Monarquia a Nova Zelanda|Reina de Nova Zelanda]], de tots els seus altres "regnes i territoris", etc. Això també reflectia el canvi de ''Domini'' a ''regne''; en la proclamació dels nous títols de la [[Elisabet II del Regne Unit|Reina Elisabet II]] en 1953, la frase "dels seus altres Regnes i Territoris", va reemplaçar "Dominis" amb una altra paraula francesa medieval amb la mateixa connotació, "regne" (de ''royaume''). Així, recentment, quan es referien a un d'aquests setze països dins de la Mancomunitat de Nacions que compartien al mateix monarca, el terme ''[[reialme del Commonwealth|reialme de la Mancomunitat]]'' s'ha tornat d'ús comú en lloc de ''Domini'' per diferenciar a les nacions de la Mancomunitat que continuen compartint al [[monarca]] com a [[cap d'Estat]] (Austràlia, Canadà, Nova Zelanda, Jamaica, etc.) d'aquells que no ho feien (Índia, Pakistan, Sud-àfrica, etc.). El terme "Domini" es pot trobar encara en la [[Constitució dedel Canadà]] on apareix nombroses vegades; no obstant això, és per molt un vestigi del passat, doncs el govern canadenc no ho usa de manera activa (''veure la secció [[#Canadà|Canadà]]''). El terme '"regne" no apareix en la constitució canadenca. L'ús actual prefereix el terme ''regne'' perquè inclou al Regne Unit també, emfatitzant la igualtat, i cap nació sigui subordinada de cap altra. Domini, no obstant això, com a títol, tècnicament roman un terme que pot ser usat en referència a aquells països autònoms dins de la Mancomunitat de Nacions, a part del Regne Unit mateix, que estan en [[unió personal]] amb el Regne Unit.
 
Tanmateix l'idioma genèric de domini no va cessar en relació al Sobirà. Va ser, i és, usat per descriure a aquells territoris en els quals el Monarca exercita la seva sobirania, la frase ''dominis de Sa Majestat'' sent un terme legal i constitucional usat per referir-se a tots els regnes i territoris del Sobirà, sigui independent o no. Així, per exemple, l{{'}}''[[Acta d'Irlanda de 1949]]'' britànica va reconèixer que la República d'Irlanda havia "cessat de ser part dels dominis de Sa Majestat". Quan als territoris dependents que mai havien estat annexats (els que no eren colònies de la Corona), però havien estat protectorats o fideïcomisos (de les Nacions Unides), se'ls va atorgar independència, l'acta del Regne Unit que concedia la independència sempre declarava que tal territori "haurà de formar part dels dominis de La seva Majestat"; tornant-se part del territori en els quals la Reina exerceix sobirania, no solament [[suzerania]].
Moltes de les característiques distintives que alguna vegada van pertànyer només als Dominis són ara compartides per altres Estats en la Mancomunitat, no importa si són [[república|repúbliques]], regnes independents, colònies autònomes o colònies de la Corona. Encara en un sentit històric les diferències entre les colònies i Dominis autònoms han estat sovint formals més que substancials.
== Vegeu també ==
* [[Nom dedel Canadà]]
* [[Reialme del Commonwealth]]
* [[Colònia de la Corona]]
1.154.433

modificacions