Castell d'Alòs: diferència entre les revisions

Si bé no es coneix informació directa sobre els orígens del castell, se'n coneix que entre els anys 1015 i 1016 fou conquerit pel comte Ramon Borrell I de Barcelona. Poc després i a la mort del comte el castell tornà a mans musulmanes. El 1024 se'n féu la conquesta definitiva, moment en que s'establí un conveni entre Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol II d'Urgell, pel qual el primer donava el domini directe del castell, juntament amb altres, al comte d'Urgell. L'any 1058, el comte d'Urgell Ermengol III infeudà el castell d'Alòs a Arnau Mir de Tost. Quan aquest morí, el llegà a la seva filla Letgarda i al seu nét Guerau Ponç II de Cabrera, amb la condició que havien de posseir-ho com a feu pel comte d'Urgell. El castell estigué integrat durant els segles XII i XIII al vescomtat d'Àger, tot i que el domini eminent de la fortalesa correspongué als comtes d'Urgell. Posteriorment, al segle XVII consta que el castell fou utilitzat per destacaments militars durant la guerra dels Segadors i era del capítol de la Seu d'Urgell fins a l'any 1831.L'any 1969 es va intentar subhastar però finalment va poder ser adquirit pel municipi. El 5 de febrer de 1973 va passar a formar part del patrimoni de la Diputació de Lleida.<ref name="ipac"/>