|
El '''secret de la correspondència''' és un [[principi jurídic]] recollit a les [[constitució|constitucions]] de diversos països europeus. Aquest garanteix que el contingut d'una carta segellada maino serà mai revelat i que aquesta maino serà mai oberta, mentre es trobiestigui en trànsit cap al seu destinatari, per treballadors de l'[[administració pública]] de l'[[estat]] o per qualsevol altra persona. És la base jurídica per a l'assumpció de privacitat de la correspondència.
Aquest principi ha sigut ampliat a altres maneres de [[comunicació]], incloent-hi la telefonia i les [[telecomunicació|comunicacions electròniques]] a [[internet]], ja que les garanties constitucionals també estan generalment concebudes per a abastar aquestes formes de comunicació. No obstant això, les diferents lleis nacionals de privacitat de les telecomunicacions poden permetre la interceptacióintercepció legal, és a adirdir, l'[[escolta telefònica]] i la [[vigilància]] de les [[telecomunicació|telecomunicacions]] en cas de sospita de delicte. El [[correu]] postal ha quedat fora de l'abast jurídic de la [[vigilància]] en la majoria de les jurisdiccions, fins i tot en els casos de sospita raonable.
Quan aquest s'aplica a la [[telecomunicació|comunicació electrònica]], el principi protegeix no només el contingut de la comunicació, sinó també la informació de quan i a qui (si és el cas) han estat enviats els missatges, i en el cas de la comunicació mòbil, la informació de la [[Localització GSM|ubicació]] de l'[[Telèfon mòbil|aparell mòbil]] o del seu usuari. Com a conseqüència, en les jurisdiccions que garanteixen el secret de la correspondència, les dades obtingudes de les xarxes de telefonia mòbil respecte a la ubicació tenen un major nivell de protecció que les dades recollides per la [[telemàtica]] de vehíclesvehicles o de bitllets de transport.
==Regulacions==
===Dret internacional===
La [[Convenció Europea de Drets Humans]] adoptada pel [[Consell d'Europa]] de 1950, recorda en el seu article 10, el dret a la "... «la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres»..."<ref>{{ref-publicació|títol=Conveni Europeu de Drets Humans|pàgines=30|url=http://www.echr.coe.int/Documents/Convention_CAT.pdf|publicació=Consell d'Europa|consulta=14 setembre 2017}}</ref>
=== Unió Europea ===
Dins la [[Unió Europea]], el secret de la correspondència està garantit per la Directiva Europea 97/66 del 15 de desembre de 1997<ref>{{ref-publicació|títol=Directiva 97/66/CE del Parlament Europeu|data=15 desembre 1997|pàgines=10|url=https://www.agpd.es/portalwebAGPD/canaldocumentacion/legislacion/union_europea/directivas/common/pdfs/B.5-cp--Directiva-97-66-CE-.pdf|publicació=Consell d'Europa|consulta=14 setembre 2017|llengua=castellà}}</ref>, que obliga alsels estats membres a garantir, per llei, la confidencialitat de les comunicacions i les telecomunicacions, passantque perimplica "...«prohibir a qualsevol persona que no en sigui l'usuari, sense el consentiment de l'afectat, l'escoltar, interceptar, emmagatzemar les comunicacions o sotmetre'ls a qualsevol altra forma d'intervenció o vigilància, excepte quan aquestes activitats estiguin legalment autoritzades..."».
===Espanya===
En el cas espanyol, la constitució recull en el seu article 18.4 que "Es«es garanteix el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegràfiques i telefòniques, llevat de resolució judicial"»<ref>{{ref-web|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=18&tipo=2|consulta=15 setembre 2017|títol=La Constitución española de 1978.|editor=Congreso.es}}</ref>. El desenvolupament, les modificacions i les excepcions a aquest article es poden consultar en línia<ref>{{ref-web|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=18&tipo=2|consulta=15 setembre 2017|títol=Sinopsis artículo 18|editor=Congreso de los Diputados|llengua=castellà}}</ref>.
Encara que aquest article només faci esment a les comunicacions postals, telegràfiques o telefòniques, deguta causa aldel caràcter obert de l'enunciat, s'ha d'entendre que comprèn altres tipus de comunicacions com puguin ser el correu electrònic, els xats o d'altres sempre que s'efectuïnes afacin per travésmitjà d'algun aparell tècnic. En cas que s'utilitzi la presència algun element aliè entre els quequi realitzen el procés de comunicació que comporta l'aixecament del secret no es pot considerar una violació de l'article 18.3, sinó una vulneració del dret a la intimitat, tal com va establir la sentència 114/1984 del Tribunal Constitucional<ref>{{ref-publicació|títol=Sentència 114/1984|publicació=BOE|data=21 desembre 1984|pàgines=6|exemplar=suplement n. 305|url=http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/sentencias/stc_114_1984.pdf|consulta=15 setembre 2017}}</ref>.
Els operadors postals han de garantir el secret de les comunicacions postals en la forma prevista aen la lleiLlei 43/200 del servei postal universal<ref>{{ref-web|url=http://www.upu.int/en/resources/documentation-centre/about-documentation-centre.html|consulta=15 setembre 2017|títol=About documentation centre|editor=Universal Postal Union|llengua=anglès}}</ref>, dels drets dels usuaris i del mercat postal i en el seu reglament de desenvolupament. En l'àmbit penal, les garanties de la intervenció s'assenyalen en l'article 584 de la Llei d'enjudiciament Criminalcriminal<ref>{{ref-web|url=http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1882-6036&tn=2|consulta=15 setembre 2017|títol=Real decreto de 14 de septiembre de 1882 por el que se aprueba la Ley de Enjuiciamiento Criminal.|editor=Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado@llengua=castellà}}</ref>.
=== Alemanya ===
A [[Alemanya]], el secretosecret de la correspondència és un dret fonamental contingut dins l'article 10 de la [[Llei fonamental per a la República Federal d'Alemanya|constitució]]<ref>{{ref-publicació|títol=Ley Fundamental de la República Federal de Alemania|publicació=Deutscher Bundestag|data=Actualitzat a l'octubre dedel 2010|pàgines=146|url=https://www.btg-bestellservice.de/pdf/80206000.pdf|consulta=14 setembre 2017|llengua=castellà}}</ref>. NoAixò no obstant, es permet la intervenció postal en investigacions de caràcter criminal segons el codi de procediments criminals (article 94) no per la policia, o servidors públics de serveis postals, si nosinó només pel jutge de la causa en situacions excepcionals, incloent-hi la confiscació de material segellat.
Existeixen fortes sancions per a la violació del secret de correspondència alen el codi penal alemany (article 202. Violació del secret de correspondència)<ref>{{ref-publicació|títol=Código Penal Aleman (traducció al castellà)|data=1998|pàgines=128|url=https://www.unifr.ch/ddp1/derechopenal/obrasjuridicas/oj_20080609_13.pdf|publicació=Universidad Externado de Colombia|consulta=14 setembre 2017|llengua=castellà}}</ref>.
=== Àustria ===
Dins el Codi Penal d'[[AustriaÀustria]], l'article 118 prohibeix l'obertura no autoritzada i la retenció de correu<ref>{{ref-web|url=http://www.wipo.int/wipolex/es/details.jsp?id=9753|consulta=14 setembre 2017|títol=Código de Procedimiento Penal de 1975|editor=OMPI|llengua=castellà}}</ref>.
=== França ===
A [[França]] la violació de la privacitat està penada pels articles 226-15, "«De l'atemptat contra el secret de la correspondència"», i el 432-9 del Codi Penal<ref>{{ref-web|url=http://www.wipo.int/wipolex/es/details.jsp?id=14297|consulta=14 setembre 2017|títol=Francia. Código Penal (versión consolidada en 01 de enero de 2014)|editor=OMPI}}</ref> i per l'article L33-1 del codi postal i de telecomunicacions.
=== Suïssa===
A [[Suïssa]], el secret de la correspondència està garantit, per l'article 36-4, "«Restricció dels drets fonamentals"» de la Constitució Federal<ref>{{ref-web|url=http://www.wipo.int/edocs/lexdocs/laws/es/ch/ch191es.pdf|consulta=14 setembre 2017|títol=Constitución Federal de la Confederación Suiza|editor=OMPI}}</ref> i per l'article 179 del seu Codi Penal.
=== Estats Units d'Amèrica ===
Als [[Estats Units d'Amèrica]] no hi ha una garantia constitucional específica de la privacitat de la correspondència. El secret del correu i la correspondència s'obté a través del [[Judici (dret)|judici]] de la [[Quarta esmena de la Constitució dels Estats Units|Quarta Esmena]] de la seva [[Constitució dels Estats Units|constitució]].
En un cas de 1877 la [[Cort Suprema dels Estats Units|Cort Suprema]] va sentenciar: "«Cap llei del [[Congrés dels Estats Units|Congrés]] pot posar en mans dels treballadors públics relacionats amb el Servei Postal cap autoritat per invaira envair la privacitat de la correspondència, i els paquets segellats per correu, i tots els reglaments aprovats per al correu d'aquest tipus de qüestió ha d'estar subordinat al gran principi consagrat aen la Quartaquarta Esmenaesmena de la constitució"».<ref>{{ref-web|url=http://caselaw.findlaw.com/us-supreme-court/96/727.html|consulta=14 setembre 2017|títol=EX PARTE JACKSON, (1877)|editor=FindLaw|llengua=anglès}}</ref>
== Referències ==
| 