Revisió del 22:23, 14 juny 2017 modifica 188.119.244.153 (discussió) Original: "L'agnosticisme és criticat d'una varietat de punts de vista." Canviat per: "L'agnosticisme és criticat des d'una varietat de punts de vista." ← Edició anterior		Revisió del 14:22, 17 set 2017 modifica desfés Townie (discussió \| contribucions) Administradors 34.535 edits m retocs Edició següent →
Línia 61: === La crítica religiosa === {{millorar redacció\|data=maig de 2017}} Molts pensadors teistes ~~rebutjen~~rebutgen la validesa de l'agnosticisme, o certes formes del qual agnosticisme. Els estudiosos religiosos en les tres religions abrahàmiques afirmen la possibilitat del coneixement, fins i tot de les realitats metafísiques com Déu i l'ànima, perquè la intel·ligència humana, afirmen, té un no-material, element espiritual. Afirmen que «no ser capaç de veure o celebrar alguna cosa específica, no necessàriament negar la seva existència», com en el cas de la gravetat, l'entropia, o la raó i el pensament. Tanmateix, aquest argument té dos defectes principals. En primer lloc, només afirma que el material no és possible {{què\|data=agost de 2016}}- això és precisament el que creuen que els agnòstics (que no es pot provar l'existència de Déu). En segon lloc, simplement perquè una idea no-material existeix com una força no vol dir que una altra idea que existeix necessàriament. Per exemple, només perquè la gravetat existeix, no implica que aquesta màgia, els unicorns, o el destí existeix. [[Fitxer:Blaise pascal.jpg\|thumb\|Blaise Pascal]] Els estudiosos religiosos, com Brown, Tacelli i Kreeft, argumenten que l'agnosticisme no té en compte les nombroses proves de la seva existència que Déu ha posat en la seva creació. I per això, Peter Kreeft i Ronald Tacelli citen arguments a favor de l'existència de Déu. Afirmen que la demanda d'agnosticisme per a proves científiques a través de proves de laboratori és, en efecte demanant a Déu, l'ésser suprem, si és servent de l'home. Argumenten que la qüestió de Déu ha de ser tractada de manera diferent a altres objectes cognosciblees que «aquesta qüestió no es refereix al que està sota de nosaltres, però el que està per sobre de nosaltres.» El filòsof cristià Blaise Pascal va sostenir que, fins i tot si hi hagués realment déu no hi ha evidència del qual, els agnòstics han de considerar el que es coneix com ~~Pascal~~ l'[[aposta de Pascal]]: el valor esperat infinit de reconèixer Déu és sempre major que el valor esperat finit de no reconèixer la seva existència, per la qual cosa és més segur «aposta» per escollir a Déu. Segons [[Joseph Ratzinger]], després Benet XVI, l'agnosticisme, més concretament, l'agnosticisme fort, és un raonament que limita i es contradiu en afirmar el poder de la raó per conèixer la veritat científica, però no les veritats religioses o filosòfiques. Culpa l'exclusió del raonament de la religió i l'ètica per a les patologies perilloses de la religió i la ciència, com els desastres humans i ecològics. «Agnosticisme», va dir Ratzinger, «és sempre el fruit de la negativa d'aquest coneixement que en realitat ofereix a l'home [...] El coneixement de Déu sempre ha existit.»<ref name=TT>{{cite book\| title=Truth and Tolerance: Christian Belief And World Religions\| first=Joseph\| last=Ratzinger\|publisher=Ignatius Press\|year=2004}}</ref> Va afirmar que l'agnosticisme és una opció de la comoditat, l'orgull, el domini i la utilitat sobre la veritat, i és l'oposició de les actituds: el més viu de l'autocrítica, escolta humil a la totalitat de l'existència, la paciència i la persistència de l'autocorrecció del mètode científic, la disposició per ser purificada per la veritat.

Agnosticisme: diferència entre les revisions