Pasífae: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
Es casà amb [[Minos]], [[rei]] de [[Creta]], i fou [[mare]] de quasi tots els seus [[fill]]s.
 
La llegenda més coneguda de Pasífae tracta dels seus amors monstruosos amb un brau. S'explicava que Minos, quan va reclamar el tron de Creta, havia demanat als déus un senyal que l'avalés. Quan va oferir un sacrifici a [[Posidó]], va demanar al déu que fes sortir un boubrau del mar, i a canvi li va prometre que sacrificaria l'animal. Posidó va accedir als seus precs, però Minos es féu enrere i no li sacrificà l'animal. Com a càstig Posidó va fer enfurir el brau, i més endavant va inspirar a Pasífae un amor irressistible per toro. També es deia que era un càstig d'[[Afrodita]] a Pasífae, perquè havia menystingut el culte a la deessa, o bé que la deessa venjava en la jove l'ofensa que li havia fet Hèlios, quan va explicar a [[Hefest]] els seus amors clandestins amb [[Ares]].
 
Sense saber còm satisfer el seu desig, Pasífae va demanar consell a [[Dèdal]], que li construí una vedella tan perfecta, tan semblant a un animal de veritat, que va enganyar el toro. Pasífae es va col·locar dins d'aquesta vedella i així es va produir l'acoblament monstruós. D'aquests amors en va néixer un ésser mig toro i mig home, el [[Minotaure]]. Minos, quan va conèixer els fets, va prohibir a Dèdal, amb qui es va enfadar, que sortís de Creta, però es va escapar amb la complicitat de Pasífae. Una llegenda més corrent fa que Minos tanqui Dèdal en una torre, junt amb el seu fill [[Ícar]], i que pare i fill s'escapin volant.