Diferència entre revisions de la pàgina «Marca Hispànica»

5.422 octets eliminats ,  fa 2 anys
Contingut canviat per «355px|thumb|[[Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del Segle IX.]] el concepte historiogràf...».
(La locució marca Hispanica en l'actualitat Demostrada de manera concloent i definitiva pels historiadors medievalistes la inexistència de cap Marca Hispanica durant l'edat mitjana, més enllà d'un simple recurs literari usat puntualment en els Annales)
(Contingut canviat per «355px|thumb|[[Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del Segle IX.]] el concepte historiogràf...».)
 
== La locució ''marca Hispanica'' en l'actualitat ==
D
Demostrada de manera concloent i definitiva pels historiadors medievalistes la inexistència de cap ''Marca Hispanica'' durant l'edat mitjana, més enllà d'un simple recurs literari usat puntualment en els ''Annales regni Francorum'', l'historiador [[Pierre Vilar]] conclogué sentenciant que «''hom s'adonà fins i tot, finalment, que la "marca hispànica" no havia existit mai!''»;[[Marca Hispànica#cite note-SABATE-2003.2F273-5|[5]]] així mateix l'historiador català [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Ramon d'Abadal]] determinà que hom podia usar la locució ''marca Hispanica'' sempre que fos per denominar una zona territorial de l'imperi carolingi que, segles després, donaria lloc a [[Principat de Catalunya|Catalunya]], sempre que el seu ús no depassés el [[segle IX]] i citant com a punt de trencament l'extinció de la dinastia carolíngia en tant quant a partir d'aleshores aquells territoris deixaren d'ésser part del regne franc. L'historiador justificà la seva afirmació en el fet que aquesta locució fou inventada pels cronistes francs, l'ús tradicional que en féu la historiografia a partir del [[segle XVI]], ús continuat pels historiadors moderns i contemporanis, i especialment en justificà l'ús per la falta d'un altra locució adient per a definir aquells territoris; d'aquesta manera la locució ''marca Hispànica'' és un recurs pràctic a usar, sempre que no denoti més que un referent geogràfic sense cap mena de valor jurídic ni administratiu.[[Marca Hispànica#cite note-ABADAL-3|[3]]] Per la seva part, el també historiador català Flocel Sabaté criticà durant els anys noranta del [[segle XX]] que el concepte historiogràfic de ''Marca His'' mala traducció de l'[[alemany]], en el qual ''alt'' significa ‘antic’ (i després es posà Baixa com a oposició). Tanmateix, en alemany per a l'Alta Edat Mitjana no s'empra l'adjectiu ''Alt'', sinó ''Früh'' ('primerenc') i, per a l'etapa intermediària s'usa ''Hoch'' ('alta'). Edat Mitjana ras i curt es diu ''Mittelalter''.
 
Des del [[segle III]], la unitat política de l'[[Imperi romà]] es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials van ser envaïts per onades successives de confederacions barbàriques, algunes de les quals van rebutjar la cultura clàssica de [[Roma]] mentre que d'altres, com ara els [[gots]], l'admiraven i emulaven. Els pobles prominents que van entrar al territori romà van ser els [[huns]], els [[búlgars]], els [[àvars]], i els [[magiars]], juntament amb un gran nombre de [[pobles germànics]] i [[Pobles eslaus|eslaus]]. Algunes incursions es van realitzar amb l'aprovació dels romans: s'assignava a les tribus germàniques terres per llaurar i assentar-se si lluitaven amb els romans com a aliats. Pel [[segle V]], les institucions de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà d'Occident]] s'havien col·lapsat sota la pressió d'aquestes incursions. Encara que van sobreviure algunes característiques de l'organització governamental romana, es van formar diversos governs dèbils i locals o van sorgir comandants militars regionals que es van enfortir per l'absència d'una autoritat centralitzada. Però, a la regió oriental de l'imperi, molt més desenvolupada, les institucions de govern romanes centralitzades van continuar en operació, a la invencible ciutat de [[Constantinoble]]. L'[[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]], és a dir, l'Imperi romà d'Orient, va ser una continuació de l'Imperi romà cristià de l'antiguitat.
 
Aquesta etapa de canvis poblacionals i culturals dramàtics s'anomena l''''''alta edat mitjana''''', "període de migració" o l'"edat fosca", encara que els historiadors moderns prefereixen no utilitzar aquesta denominació per a evitar els estereotips associats amb la frase i, ja que les recerques recents han revelat que les influències culturals i econòmiques complexes van persistir durant aquest període.
 
Les raons per les quals les poblacions invasores que es van establir a la regió occidental de l'imperi es van romanitzar són complexes. En pocs casos, les poblacions existents van ser exterminades o desplaçades pels immigrants; probablement, només a [[Gran Bretanya]], la vall del [[Rin]] i la regió dels [[Balcans]] les llengües nadiues van ser substituïdes per les llengües dels invasors. Tot i així, els canvis van ser traumàtics perquè la societat establerta va ser enderrocada i reemplaçada amb la societat invasora, amb les seves lleis, cultura, religió i reglaments de propietat. La ''Pax Romana'' i els seus beneficis de seguretat per al comerç i la manufactura, així com el mitjà cultural i educatiu unificat dels romans havia començat a declinar. Durant aquest període de l'alta edat mitjana, es va perdre per complet, i va ser reemplaçat pel govern local, la qual cosa va produir importants canvis (o retrocessos) econòmics. Amb la destrucció de les carreteres, viatjar es va convertir en una empresa molt perillosa, causa del col·lapse del comerç i la manufactura d'exportació. Moltes indústries de gran escala van desaparèixer. Les invasions islàmiques dels [[Segle VI|segles VII]] i [[Segle VIII|VIII]], que conqueririen les regions del llevant, del [[nord d'Àfrica]] i la península Ibèrica, així com algunes illes mediterrànies, van incrementar la localització de la resta dels estats europeus, ja que els musulmans van controlar el comerç marítim.
[[Categoria:Marca hispànica| ]]
Usuari anònim