Batlle: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.4.134.165. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
→‎Diversos noms: no han hagut mai uns paisos anomenats catalans ha sigut corona d'aragó marca hispanicaa o catalunya
Línia 12:
 
===Avui i antigament===
En general, un alcalde és escollit democràticament. AlsA [[Països Catalans]]Catalunya mitjançant eleccions locals s'elegeixen els [[regidor]]s que al seu torn voten el batlle. Si no s'arriba per votació a la majoria absoluta, és nomenat batlle el primer regidor de la candidatura més votada. En poblacions de menys de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.
 
Durant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions delsde [[Païsosla Catalans]]corona d'Aragó aquest càrrec local es deia ''conseller en cap'', ''cònsol major'', ''jurat en cap'' o ''paer en cap''. És per aquest motiu que encara avui dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: ''[[paer en cap]]'' a [[Lleida]] i [[Cervera]] i ''[[cònsol major]]'' a [[Andorra]].
 
Als municipis de Catalunya rep el títol d'il·lustríssim/a senyor/a, excepte a Barcelona, on rep el d'excel·lentíssim/a senyor/a. A Andorra rep el títol d'honorable senyor/a.
Línia 33:
 
==Història==
La utilització de la paraula batlle amb el significat d'''alcalde'', figura jurídica d'origen [[Corona de Castella|castellà]], es produeix a determinats indrets delsde [[Països Catalans]]Catalunya sota administració espanyola, a partir dels Decrets de [[Nova Planta]] en què s'instaura un nou sistema de presidència de les institucions locals, que a més de dirigir l'administració local, es caracteritza per ésser d'estricta designació governativa i disposar de certes funcions judicials. Aquests aspectes l'aproximen més a la figura del [[batlle reial]] que no al sistema corporatiu de juraries, paeries o consolats, propis de la tradició jurídica catalana, que permetia una major autonomia local i l'exercici d'un important control del sistema d'elecció per part de les oligarquies burgeses que dominaven les poblacions.
 
Abans dels [[decrets de Nova Planta]], els presidents dels [[ajuntament]]s, aleshores designats ''universitats'' o ''comuns'', tenien denominacions diverses, així a les terres de [[Lleida]], era el ''paer en cap''; a la zona dels [[Pirineus]] predominava ''cònsol major''; a [[Barcelona]] ''conseller en cap''; i a [[Mallorca]] ''jurat en cap'', també era freqüent que en poblacions petites les juraries corporatives no tinguessin cap membre preeminent.