Jean-Jacques Rousseau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
hñkñkj Etiquetes: escolar editor visual |
/* En conseqüència, Rousseau crea una nova naturalesa humana, fet que li permet superar la contradicció, inherent a l'estat social, entre les seves inclinacions individuals i els seus deures col·lectius. Aquesta és la primera i capital invenció de * Etiquetes: escolar editor visual |
||
Línia 91:
== En conseqüència, Rousseau crea una nova naturalesa humana, fet que li permet superar la contradicció, inherent a l'estat social, entre les seves inclinacions individuals i els seus deures col·lectius. Aquesta és la primera i capital invenció de Rousseau. Té com a pivot la concepció mateixa del sobirà, de la sobirania i de la llei que l'autor fa derivar del contracte social. Rousseau es veu conduït, per aquesta via, a una distinció radical entre el sobirà i el govern. La voluntat general és la base de la institució de l'Estat: el «contracte» segons el qual un hom sol rep el poder que en principi pertany a tots: ==
{{cita|
En el mateix instant, en lloc de la persona particular de cada contractant, aquest acte d'associació produeix un cos moral i col·lectiu compost de tants membres com vots té l'assemblea, el qual rep d'aquest propi acte de la seva unitat, el seu ''jo comú'', la seva vida i la seva voluntat.
Aquesta persona pública que es forma així, per la unió de totes les altres, prenia en altre temps el nom de ''Ciutat'', i pren ara el de ''República'' o el de ''corporació política'', la qual és anomenada pels seus membres ''Estat'' quan és passiva, ''Sobirà'' quan és activa, ''Poder'' comparant-la amb els seus semblants. Quant a les associacions, prenen col·lectivament el nom de ''Poble'', i es diuen en particular ''Ciutadans'' com a participants en la unitat sobirana, i ''Súbdits'' com a sotmesos a les lleis de l'Estat. Però aquests termes solen confondre's i prendre's l'un per l'altre; n'hi ha prou a saber distingir-los quan són emprats en tota llur precisió.<ref>''El contratce social''.</ref> ||}}
L'obligació social no pot estar fundada legítimament en la força. L'únic fonament legítim de l'obligació es troba en la convenció establerta entre tots els membres del cos que es tracta de constituir en societat, i cada un dels quals contracta "per dir-ho així amb si mateix",<ref>''El contracte social'', I, 7.</ref> no lligant-se, en suma, més que a la seua pròpia voluntat. Tot deriva del lliure compromís de què s'obliga. El pacte social no pot ser legítim més que quan neix del consentiment obligadament unànime i en favor de la comunitat, cadascú es compromet amb la resta i donant-se a tots, no es dóna a ningú. Cadascú adquireix sobre qualsevol altre exactament el mateix dret que li cedeix sobre si mateix. Cadascú, unint-se a tots, només obeeix a si mateix i queda, en conseqüència, lliure com abans.
| |||