Principat de Catalunya: diferència entre les revisions

Amb la [[unió dinàstica]] pel matrimoni entre el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i la reina [[Peronella d'Aragó]] es va concebre la Corona d'Aragó. Amb el seu fill [[Alfons el Cast]], successor comú d'ambdós conjunts territorials, nasqué la Corona d'Aragó. El conjunt territorial que aquest va rebre però presentava notables diferències; d'una banda el regne d'Aragó havia nascut com una part integrant del [[regne de Pamplona]], sent governat així mateix per una branca de la dinastia navarresa que primerament va buscar fugir del vassallatge pamplonès declarant-se vassalls del Papa i que finalment va acabar governant tant a Aragó, Ribagorça i Sobrarbe, com al regne de Pamplona. La separació definitiva entre el regne d'Aragó i el regne de Pamplona no va succeir fins al [[1134]] arran del procés successori ocasionat per la mort del rei [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]]. Per la seva part el comte de Barcelona exercia la seva [[potestas (poder)]] sobre un conjunt de comtats que des dels temps de [[Borrell II]] havien buscat fugir del vassallatge francès, i que de la mateixa manera que en el cas aragonès s'havien declarat vassalls del Papa amb aquest objectiu. L'inici del regnat d'[[Alfons el Cast]] suposa el naixement de la Corona d'Aragó l'any [[1162]], moment a partir del qual ambdós conjunts territorials començaren a ser governats per un sobirà comú.

 

 

Per altra banda, el [[1172]] el [[comtat de Rosselló]], i el [[1192]] el [[comtat de Pallars Jussà]], van recaure sota la sobirania d'Alfons el Cast, que ja exercia el seu ''principatum'' sobre els comtats heretats del seu pare: el comtat de Barcelona, el comtat de Girona, el comtat d'Osona, el comtat de Manresa, el comtat de Besalú, el comtat de Cerdanya, el comtat de Berga i el comtat de Conflent. Així mateix hi havia la [[marca de Tortosa]] i la [[marca de Lleida]], conquerides en vida del seu pare. Aquest conjunt heterogeni fou cohesionat internament sota la '''denominació conjunta i legal, per primera vegada, de Catalunya''',<ref name="SESMA"/> definint-se els seus límits territorials com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («''de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cim suis finibus''»).<ref name="SESMA"/> A aquest bloc no se li associà cap denominació nobiliària, ja fos la de comtat, ducat, principat o regne, sinó tan solament Catalunya, mantenint el rei el reputat i prestigiós títol que el seu pare sempre havia exhibit en primer lloc jeràrquic i com a més important, el de ser ''Comte de Barcelona''. Aquest heterogeni grup de comtats emparat sota la denominació unitària de Catalunya fou cohesionat i articulat internament entre el [[1170]] i [[1195]] mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural, que han estat definits com els '''tres monuments de la identitat política catalana''':<ref name="LANI">Cingolani, Stefano Maria: [http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewFile/4/4 «Seguir les vestígies dels antecessors»]</ref> els ''[[Usatici Barchinonae]]'' (Usatges de Barcelona), el ''[[Liber feudorum maior|Liber domini regis]]'' (Llibre del domini del rei), i la ''[[Gesta Comitum Barchinonensium]]'' (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que constitueixen, més enllà de la denominació geogràfica, '''el naixement de Catalunya com un estat medieval''', amb unes fronteres definides, un corpus legislatiu i judicial unificat, i uns referents culturals comuns.