Diferència entre revisions de la pàgina «Muralla medieval i moderna de Barcelona»

Malauradament no s'han localitzat cap prova arqueològica de cap d'aquests portals, però els indicis apunten que la seva configuració aprofitava els accidents geogràfics (llits de rieres i torrents), les obres públiques (clavegueres o el Rec Comtal), o una combinació d'ambdues.
 
pringao
== La primera muralla medieval del segle XIII ==
{{AP|Història de Barcelona|Poliorcètica}}
L'any 1285, durant una confrontació amb França, el rei [[Pere II el Gran]] ordenà fortificar urgentment Barcelona amb murs de tàpia i torres de fusta, com es constata a la [[Crònica de Bernat Desclot]], i on pretenia tancar tota la ciutat excepte per la part de mar. Un cop el conflicte bèl·lic decaigué, les tasques de fortificar degudament Barcelona recaigueren en el [[Consell de Cent]], convertint-se en la gran primera obra pública de la qual es feia càrrec. El nou llenç defensiu inclogué alguns portals ja construïts ([[Portal de la Boqueria|Boqueria]], [[Portal de la Portaferrissa|Portaferrissa]] o [[Portal de Jonqueres|Jonqueres]]), i n'afegí de nous com el del [[Portal Nou]] l'any 1295. Únicament la documentació escrita de principis del segle XIV permet constatar aquest nou perímetre: [[La Rambla]], [[Plaça de Catalunya (Barcelona) |plaça Catalunya]], [[plaça Urquinaona]], [[passeig de Sant Joan]], [[carrer Trafalgar]], [[Arc de Triomf de Barcelona |Arc de Triomf]] i [[Ciutadella de Barcelona|Parc de la Ciutadella]].
[[Fitxer:Barcelona el 1563, Anthonis van den Wyngaerde.jpg|none|700px|thumb|left|La ciutat de Barcelona el 1563 i el seu recinte emmurallat d'època medieval. Autor Anthonis van den Wyngaerde.]]
 
k
 
== La muralla moderna (S. XVI-XVII): la muralla de mar i els baluards ==
Usuari anònim