Diferència entre revisions de la pàgina «Muralla medieval i moderna de Barcelona»

m
Revertides les edicions de 79.150.114.180. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m (Revertides les edicions de 79.150.114.180. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
La '''muralla medieval i moderna de Barcelona''' va ser la construcció defensiva de la ciutat de [[Barcelona]] entre els segles XII i XIX, en què varen ser enderrocades. Correspon, de fet, a la segona i tercera muralla que ampliaren la [[muralla romana de Barcelona]]; la segona feta en temps de [[Pere el Gran]] per protegir els burgs extramurs creats fins a l'actual [[la Rambla|Rambla]] i, posteriorment la tercera que incorporava [[el Raval]]. El perímetre total que confereix l'actual urbanisme del districte conegut com a [[Ciutat Vella de Barcelona|Ciutat Vella]], va mantenir-se fins al segle XIX en què les muralles varen ser enderrocades i Barcelona es va expandir seguint el [[Pla Cerdà]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.bcn.cat/historia/pag/capitols/cap_09/ca/transversals/muralla_pere_gran/muralla_pere_gran.htm|títol = Muralla de Pere el Gran|consulta = 3-1-2015|llengua = |editor = Ajuntament de Barcelona|data = 2012}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.bcn.cat/historia/pag/capitols/cap_13/ca/transversals/muralla_cerimonios/muralla_cerimonios.htm|títol = Muralla de Pere el Cerimoniós|consulta = 3-1-2015|llengua = |editor = Ajuntament de Barcelona|data = 2012}}</ref>
 
== Antecedents:EL ROWAN ES UN PENOSO ==
Entre el segle VI i mitjans del segle XI la [[muralla romana de Barcelona]] es reaprofita, i en els darrers moments d'aquest període hi degué haver un reforçament del caràcter de plaça forta de la ciutat, amb la refortificació de tres de les portes d'accés a la ciutat (el [[castell Vell]], el [[castell Nou]] i el [[castell de Regomir]]). L'encara magnífic aspecte i les bones prestacions poliorcètiques i defensives d'aquesta fortificació, fa que Barcelona sigui escollida com a seu regia de la cort visigoda, que esdevingui plaça forta andalusina, i que s'estableixi com seu comtal del regne franc.
desgraciaos
 
També en aquest darrer moment molts trams de la muralla baix-imperial varen reaprofitar-se per adossar noves edificacions privades, a més de l'eliminació d'alguns passos de vianants de les portes d'entrada, només deixant oberta l'arcada principal. Extramurs, es produí un creixement urbanístic considerable amb l'aparició de diversos burgs o ravals a redós de les esglésies, just als afores de les portes d'entrada a la ciutat. Però fou sobretot durant els segles XII i XIII quan [[Barcelona]] entra en una etapa de gran creixement urbanístic, amb l'expansió planificada dels burgs ([[vilanoves dels Còdols]], de [[Sant Pere]], del [[Sant Sepulcre]], de la Mar, del [[carrer Montcada]]...), gràcies a la iniciativa de la Corona, o bé en relació amb la fundació de nous convents sota la cobertura dels ordes mendicants de franciscans i dominics. Tot aquest creixement urbanístic calgué integrar-ho dins de la trama urbana de la ciutat, sobretot a nivell defensiu, i fou per aquest motiu que s'habilitaren nous portals ([[Pont d'en Campderà]], de la [[Portal de la Boqueria|Boqueria]], del [[Pou d'en Moranta]], de la [[Drassanes de Barcelona|Drassana]], del [[Portal del Born|Born]], de la [[Portal de la Portaferrissa|Portaferrissa]], de [[Portal de Santa Anna|Santa Anna]] i [[Portal de Jonqueres|Jonqueres]]) a les vies d'entrada fora del nucli murat, configurant-se uns nous límits que van marcar el futur nou traçat del llenç medieval.
Malauradament no s'han localitzat cap prova arqueològica de cap d'aquests portals, però els indicis apunten que la seva configuració aprofitava els accidents geogràfics (llits de rieres i torrents), les obres públiques (clavegueres o el Rec Comtal), o una combinació d'ambdues.
 
== La primera muralla medieval del segle XIII ==
{{AP|Història de Barcelona|Poliorcètica}}
L'any 1285, durant una confrontació amb França, el rei [[Pere II el Gran]] ordenà fortificar urgentment Barcelona amb murs de tàpia i torres de fusta, com es constata a la [[Crònica de Bernat Desclot]], i on pretenia tancar tota la ciutat excepte per la part de mar. Un cop el conflicte bèl·lic decaigué, les tasques de fortificar degudament Barcelona recaigueren en el [[Consell de Cent]], convertint-se en la gran primera obra pública de la qual es feia càrrec. El nou llenç defensiu inclogué alguns portals ja construïts ([[Portal de la Boqueria|Boqueria]], [[Portal de la Portaferrissa|Portaferrissa]] o [[Portal de Jonqueres|Jonqueres]]), i n'afegí de nous com el del [[Portal Nou]] l'any 1295. Únicament la documentació escrita de principis del segle XIV permet constatar aquest nou perímetre: [[La Rambla]], [[Plaça de Catalunya (Barcelona) |plaça Catalunya]], [[plaça Urquinaona]], [[passeig de Sant Joan]], [[carrer Trafalgar]], [[Arc de Triomf de Barcelona |Arc de Triomf]] i [[Ciutadella de Barcelona|Parc de la Ciutadella]].
[[Fitxer:Barcelona el 1563, Anthonis van den Wyngaerde.jpg|none|700px|thumb|left|La ciutat de Barcelona el 1563 i el seu recinte emmurallat d'època medieval. Autor Anthonis van den Wyngaerde.]]
==Campanyes de fortificació de la segona meitat del segle XIV ==
A causa d'un conflicte bèl·lic amb Castella, l'any 1357 el [[Consell de Cent]] decidí refermar i millorar les muralles de finals del XIII, i amb aquest objectiu adquirí tres pedreres a la muntanya de Montjuïc. Els treballs s'iniciaren als dos extrems del front marítim, Sant Daniel i Sant Francesc, i a tocar del monestir de Santa Clara. Tot i això els treballs de finals del segle XIII no van resoldre la defensa d'aquests punts, i fou necessària la seva fortificació urgent. [[Fitxer:Barcelona 1579, F. Valesio.jpg|right|thumb|Vista de Barcelona, 1579. Autor F. Valesio]]
 
Pel costat de La Rambla es va realitzar el tancament definitiu del clos, potser aprofitant el tancament de finals del XIII, i que va permetre fixar el perímetre de la Ciutat Vella, exceptuant el Raval. Els treballs constructius a la Rambla foren especialment complexos, incloent-hi el trasllat de la riera.
 
Respecte a l'espai ocupat pel front marítim, atesa l'habilitació d'aquesta zona de la ciutat per nous usos comercials i mercantils, comportà la construcció d'edificis específics com la Llotja. Això determinà que no es tanqués aquest front de la ciutat, tot prioritzant la principal porta d'accés de la ciutat: el mar.
 
Diferents intervencions arqueològiques han permès trobar diversos trams d'aquest llenç (passeig Picasso-parc de la Ciutadella, la Rambla, monument de Colom-[[torre de les Puces]]), i constaten que la muralla es bastí amb un doble full de parament, omplint l'espai intermedi amb la terra extreta del vall o fossat defensiu extern, com el localitzat en el sector de la Rambla. Les torres tindrien una planta semiheptagonal o semioctagonal, o heptagonal en el cas de la Torre de les Puces. Les restes arqueològiques documentades a la Torre de les Puces o torre cantonera de la muralla marítima i de la Rambla, permeten constatar que la part inferior del mur és compacte, amb un gruix de 3 metres, i uns paraments externs fets amb carreuó regular lligat amb morter de calç. El parament extern presenta una pàtina de color ataronjat (òxid de ferro), de funció estètica. Aquest element defensiu fou enderrocat a mitjan segle XVIII.
 
[[Fitxer:Portal de Sant Daniel-Parc de la Ciutadella.jpg|thumb|Portal de Sant Daniel (S. XIV)]]
 
Els treballs arqueològics realitzats al Portal de Sant Daniel ([[Parc de la Ciutadella]]) van permetre documentar la muralla, el portal i el pont del mateix nom, el qual permetia l'accés a la ciutat pel costat oriental.<ref>GEA, M. 2008. "El portal de Sant Daniel. Darreres troballes arqueològiques al parc de la Ciutadella", Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 116-136</ref> Aquest portal estava flanquejat per dues torres poligonals, i mitjançant el pont de pedra de Sant Daniel es travessava el fossat defensiu que protegia aquest punt.
 
La intervenció realitzada a l'avinguda dels Til·lers del Parc de la Ciutadella identificà els segments de muralla compresos entre el Portal Nou i el Portal de Sant Daniel, a més de dues torres, una de poligonal i una segona quadrangular, separades uns 30 metres. El pany de muralla presentava una alçada conservada de 2 metres i un gruix de 3 metres, i estava feta amb filades horitzontals de carreus regulars i amb un doble full de paredat, farcit amb pedres i morter.
 
En els treballs realitzats al Pla de la Boqueria-Estació Metro Liceu es van localitzar les restes parcials de la torre oriental del portal de la Boqueria, que ja es coneixia des del segle XIII i que fou reconstruït en aquest moment. Segons les planimetries del projecte d'alineació de la Rambla en el segle XVIII, eren de forma poligonal i de grans dimensions.<ref>SANTANACH, L.; TRIAY, V. Memòria conjunta de les intervencions arqueològiques preventives efectuades a l'estació del Liceu (costat del Besòs) de la Línia 3 dels FMB (Rambla-Pla de la Boqueria. Atics, 2006</ref>
 
Molt pròxima, a la plaça de Joaquim Xirau, es localitzà un tram important de la muralla, tradicionalment anomenada de “Jaume I”, molt propera al portal d'Escudellers, anomenat antigament de Trentaclaus o dels Ollers. Els materials associats a aquest tram de muralla van permetre datar-la entre els segles XIII i XIV.
 
Entre la Rambla i el Portal de l'Àngel, tenint en compte el mètode constructiu i la seva ubicació, es van identificar dos trams de murs que es podrien correspondre a les restes de les fonamentacions de dues torres associades al llenç de muralla aixecada a mitjan segle XIV, i tradicionalment atribuïda a Jaume I.
 
No fou fins al 1368 quan el [[Consell de Cent]] demanà als ciutadans de Barcelona que col·laboressin en la construcció dels nous recintes defensius, tot i que es va executar mitjançant la iniciativa privada, on l'excavació dels diversos trams del vall eren contractats per constructors privats.
 
Els veïns del barri del Carme (el Raval) van exigir que s'inclogués el seu barri dins de la zona emmurallada. Aquest barri va adquirir una gran notorietat durant el segle XIV, creixent entorn del convent del Carme, del monestir de Natzaret i de l'hospital de Colom. Aquí es va reproduir el mateix model que l'acorregut al segle XIII: un tancament de les vies de comunicació amb possibles elements defensius (com el portal d'en Godai), que es configuraven resseguint els accidents geogràfics de la zona (rieres i torrents). Així el 1368 es començà a construir la muralla dita del Raval.
 
[[Fitxer:Planta muralla medieval de Barcelona.jpg|right|thumb|Plànol de la ciutat de Barcelona amb el traçat de l'antiga muralla medieval]]
 
Aquesta idea original fou modificada entre els anys 1372 i 1378, quan amb la modificació i ampliació de les Drassanes, comportà que el clos murat s'estengués fins aquest zona, incloent-hi aquest edifici, així com el monestir de Sant Pau del Camp i l'Hospital de Sant Llàtzer, fins a anar a tancar amb el portal de Tallers. La construcció d'aquest tram de muralla i de les torres es perllongà durant tot el segle XV. Es tracta d'una muralla de pedra, amb tal·lus defensiu, i amb torres tant de planta circular o ultracircular (carrer Pelai i carrer de les Flors), com de quadrades (Drassanes). Aquest canvi de tipologia constructiva permet diferenciar entre les construccions del segle XIV i inicis del XV al sector de Santa Madrona. En aquest indret es buscà una mateixa integració amb les Drassanes del XIII, i amb la resta del conjunt, des de Sant Pau fins a la Rambla, que serien del segle XV. El tipus de parament també permet diferenciar el seu moment constructiu. Mentre que al sector annex a Drassanes s'empra un carreuó anàleg a la muralla del XIV, el parament de les restes del carrer Pelai estan fets amb pedra de fil i amb uns carreus més grans. Els carreus eren de pedra de Montjuïc, i la part exterior estava encintada. Al llarg del carrer Pelai diverses intervencions arqueològiques han permès documentar part del llenç que tancava el barri del Raval per aquest sector, des de l'actual Rambla fins a la plaça Universitat.<ref>FABREGAS, M. Memòria de l'excavació arqueològica d'urgència al carrer Pelai. Atics, 2000 </ref>
 
== La muralla moderna (S. XVI-XVII): la muralla de mar i els baluards ==