Diferència entre revisions de la pàgina «Sinàpsids»

3 octets eliminats ,  fa 13 anys
cap resum d'edició
m (Robot afegeix: simple:Synapsid)
** Subordre [[Cynodontia]][[parafilètic|*]]
}}
Els '''sinàpsids''' (''Synapsida'', «arc fusionat»), també anomenats '''teràpsids''' i tradicionalment coneguts com «rèptils mamiferoides», van ésser un grup d'amniotes que van desenvolupar una obertura al crani, la [[fenestrafossa temporal]], darrera de cada ull. Van viure des de fa uns 320 milions d'anys fins fa uns 220 milions d'anys, durant el final del [[Paleozoic]] i principis del [[Mesozoic]], tot i que, recentment, unes restres trobades el [[1915]] a [[Austràlia]] pertanyen suposadament a un dicinodont en sediments del [[Cretaci]] primerenc.
==Classificacions canviants==
L'[[Archaeothyris]] és el sinpàpsid més primitu conegut. Va pertànyer al grup anomenat [[pelycosauria]], i visqué al [[pensilvanià]] del [[Carbonífer]]. Els pelicosaures van ésser el primer grup exitós d'amniotes, escampant-se i diversificant-se fins que van esdevenir els animals terrestres dominants a finals del període Carbonífer i principis del [[Permià]]. Són dividits en quatre clades, els [[Caseasauria]] i els [[Eupelycosauria]]. Eren allargats, voluminosos, de sang freda, amb cervells petits i eren els majors animals terrestres del seu temps. Molts d'ells, com el [[Dimetrodon]], tenien grans veles les quals les haurien ajudat a termoregular-se. Dos grups van sobreviure fins a les acaballes del permià.
 
Els [[teràpsid]]s, un grup més avençat de sinàpsids, van aparéixer a la primera meitat del permià, i també van esdevenir els animals terrestres dominants durant l'altre meitat del període. Eren els animals més diversos i abundosos des del permià mig fins el tardà, incloent-hi un ampli ventall d'hervívorsherbívors i carnívors, oscil·lant entre animals de la mida d'una rata, fins a voluminosos hervívors d'una tona o més. Després de prosperar durant molts milions d'anys, aquells exitosos animals foren gairebé tots esborrats de la faç de la terra a l'[[extinció massiva del Permià-Triàssic]], fa 250 milions d'anys, la major extinció a l'història de la terra, la qual hauria estat relacionada amb les massives erupcions volcàniques a Sibèria i els enormes asteroides caiguts a l'índic i l'Antàrtida.
 
Només un parell de teràpsids, però no pas pelicosaures, van sobreviure a la gran extinció, i tornaren a aconseguir èxit al nou paissatgepaisatge triàssic; el [[Lystrosaurus]], i el [[Cynognathus]]. Però ara també hi havien els primerencs [[arcosaure]]s (coneguts antigament com a [[tecodont]]s, tot i que aquest terme ja no s'empra), alguns dels quals, com l'[[Euparkeria]], eren petits i de constitució lleugera, i altres com l'[[Erythrosuchus]] eren tan grans o més com els majors teràpsids.
 
Els teràpsids del Triàssic inclouen dos grups, els hervívorsherbívors especialitzats amb bec coneguts com els [[dicinodontia]] (com el [[Lystrosaurus]] i els seus descendents, els [[Kannemeyariidae]], alguns dels quals van arribar a ésser enormes; els cada cop més freqüents rèptils semblants als mamífers, hervívorsherbívors, carnívors i insectívors [[cynodont]]s (incloent-hi els [[eucynodont]]s, un representant primerenc del [[Cynognathus]]; i els [[Terocèfal]]s, els quals només van sobreviure al començament del triàssic.
 
A diferència dels dicynodonts, els quals van romandre grans, els cynodonts van esdevindre progressivament més petits i més semblants als mamífers a mesura que passava el Triàssic. Dels cynodonts més avençats i petits (de la mida d'una musaranya) van evolucionar els precursors dels mamífers, al Triàssic tardà, fa uns 220 milions d'anys
Usuari anònim