Diferència entre revisions de la pàgina «Sinàpsids»
cap resum d'edició
m (Robot afegeix: simple:Synapsid) |
|||
** Subordre [[Cynodontia]][[parafilètic|*]]
}}
Els '''sinàpsids''' (''Synapsida'', «arc fusionat»), també anomenats '''teràpsids''' i tradicionalment coneguts com «rèptils mamiferoides», van ésser un grup d'amniotes que van desenvolupar una obertura al crani, la [[
==Classificacions canviants==
L'[[Archaeothyris]] és el sinpàpsid més primitu conegut. Va pertànyer al grup anomenat [[pelycosauria]], i visqué al [[pensilvanià]] del [[Carbonífer]]. Els pelicosaures van ésser el primer grup exitós d'amniotes, escampant-se i diversificant-se fins que van esdevenir els animals terrestres dominants a finals del període Carbonífer i principis del [[Permià]]. Són dividits en quatre clades, els [[Caseasauria]] i els [[Eupelycosauria]]. Eren allargats, voluminosos, de sang freda, amb cervells petits i eren els majors animals terrestres del seu temps. Molts d'ells, com el [[Dimetrodon]], tenien grans veles les quals les haurien ajudat a termoregular-se. Dos grups van sobreviure fins a les acaballes del permià.
Els [[teràpsid]]s, un grup més avençat de sinàpsids, van aparéixer a la primera meitat del permià, i també van esdevenir els animals terrestres dominants durant l'altre meitat del període. Eren els animals més diversos i abundosos des del permià mig fins el tardà, incloent-hi un ampli ventall d'
Només un parell de teràpsids, però no pas pelicosaures, van sobreviure a la gran extinció, i tornaren a aconseguir èxit al nou
Els teràpsids del Triàssic inclouen dos grups, els
A diferència dels dicynodonts, els quals van romandre grans, els cynodonts van esdevindre progressivament més petits i més semblants als mamífers a mesura que passava el Triàssic. Dels cynodonts més avençats i petits (de la mida d'una musaranya) van evolucionar els precursors dels mamífers, al Triàssic tardà, fa uns 220 milions d'anys
|