Revisió del 22:58, 2 jul 2017 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot posa l'article correcte a la universitat ← Edició anterior		Revisió del 21:51, 24 set 2017 modifica desfés Amadalvarez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 175.861 edits m normalitzo paràmetre, replaced: \| càrrec → \|carrec, \|nom de naixement → \|nom_naixement, \|període en actiu → \|periode_actiu, lloc web → lloc_web, \|ordenació → \|ordenacio, \|consagració → \|consagraci AWB Edició següent →
Línia 14: \|nom original=Giovanni Francesco Albani \|llengua nom original= \|nom_naixement= ~~\|nom de naixement=~~ \|data_naixement = {{Data naixement\|1649\|07\|23}} \|lloc_naixement = [[Urbino]], [[Estats Pontificis]] Línia 27: \|etiqueta ocupació= \|ocupació= \|periode_actiu= ~~\|període en actiu=~~ \|etiqueta organització= \|organització= \|títol= \|obres notables= \| ~~càrrec~~carrec = [[Papa]] de l'[[Església Catòlica]] \|escut càrrec=Emblem of the Papacy SE.svg \|inici= [[23 de novembre]] de [[1700]] Línia 56: \|escutpeu=C o a Clemente XI.svg \|lema= \| ~~lloc web~~lloc_web = {{Catholic-hierarchy\|balbani}} \|notes= <!-- Paràmetres específics LÍDER RELIGIÓS --> \|~~ordenació~~ordenacio=setembre de [[1700]]<ref>Data incerta</ref> \|~~consagració~~consagracio =30 de novembre de [[1700]]<br/>per [[Emmanuel Théodose de La Tourd'Auvergne de Bouillon]] \|~~proclamació~~proclamacio =13 de febrer de [[1690]]<br/>per [[Alexandre VIII]]<br>[[Santa Maria in Aquiro\|Cardenal diaca de Santa Maria in Aquiro]] \|altres càrrecs= }} Línia 71: ==Biografia== Nascut el 23 de juliol de [[1649]] a Urbino (segons altres fonts a Pesaro), fill de Carlo Albani i Elena Mosca (ambdós nobles), va ser el primogènit de la família. Els Albani eren una família noble d'origen [[Albània\|albanès]] , mentre que la seva mare Elena pertanyia a la família dels marquesos de [[Mosca]] de [[Pesaro]], d'origen antic [[Llombardia\|llombard]] (més precisament, de [[Bèrgam]]).Durant el pontificat d'[[Urbà VIII]] (1623-1644), l'avi del futur [[Papa]] va ocupar el càrrec de [[senador de Roma]] (a l'època de càrrec monocràtic).<ref name=~~”CatholicEncyclopedia”~~"CatholicEncyclopedia"> {{citar web\|url= http://www.newadvent.org/cathen/04029a.htm \| títol= Pope Clement XI \| consulta=5 de setembre de 2016 }}</ref> El seu pare estava relacionat amb el cardenal [[Gian Girolamo Albani]]. A l'edat d'11 Giovanni Francesco va ser portat a [[Roma]] i va ser inscrit al [[Collegio Romano\|Col·legi dels Jesuïtes]], on va realitzar tota la seva formació. Va completar els seus estudis secundaris el [[1660]]. Dotat amb un notable talent per als idiomes, va aprendre a traduir del [[llatí]] i del [[grec antic]]. En la seva joventut realitzà la traducció d'una part del ''Monòleg dels grecs'', que consisteix en les comissions de l'[[emperador bizantí]], i unes [[homilia\|homilies]] de [[Sofroni de Jerusalem]] sobre sant de Pere i Pau.<ref>Giuseppe de Novaes, ''Elementi della storia de' sommi pontefici'', 1805, vol. XI, p. 3.</ref> Es va inscriure a la Universitat de Roma i es va graduar ''[[in utroque iure]]''. Va obtenir el seu doctorat a Urbino (1668). En pocs anys la seva fama va fer que [[Cristina de Suècia]] el volgués pera la seva Acadèmia, gràcies a la presentació feta pel cardenal [[Decio Azzolino]]. Aquest ambient literari era freqüentat pels escriptors, poetes, pintors, músics més famosos de l'època<ref>En 1690, després de la mort de la reina Cristina, artistes i intel·lectuals que gravitaven al voltant del seu famós saló literari van constituir l'[[Acadèmia de l'Arcàdia]], a la que també es va unir el cardenal Albani.</ref> Línia 103: La condemna del jansenisme dividí l'[[Església catòlica a França\|església francesa]] entre els que acceptaven l'ordre papal, els anomenats "acceptants" i els que, en rebutjar la butlla papal, va fer una crida a un consell general, els anomenats "recurrents". En particular, quatre bisbes (els titulars de les seus de [[bisbat de Senez\|Senez]], [[Arquebisbat de Montpeller\|Montpeller]], [[bisbat de Boulogne\|Boulogne]] i [[bisbat de Mirepoix\|Mirepoix]]) van apel·lar al Papa invocant un concili general: tots ells va ser [[excomunió\|excomunicats]] (''Pastoralis officii'', 28 d'agost de 1718).<ref>{{ citar web\|url= http://www.zaccariaelisabetta.it/Unigenitus%20Dei%20Filius.htm\| títol=Papa Clemente XI. ''Unigenitus Dei filius''\| consulta=5 de setembre de 2016}} </ref> Però van recórrer al poder civil. Va ser necessària la intervenció decidida del govern francès per portar a tots els demandants en el deixant de l'Església de Roma. Això va ser possible només amb la transformació de la butlla en una llei estatal. El 4 de desembre de 1720 la butlla ''Unigenitus Dei Filius'' va ser registrada pel [[Parlament francès]]. Finalment es va decidir el tancament de l'antic monestir [[orde del Císter\|cistercenc]] de [[Abadia de Port-Royal\|Port-Royal des Champs]], lligat al jansenisme. L'ordre va ser executada el 1708. A l'any següent, els religiosos que encara hi romanien van ser expulsats per la força (29 d'agost de 1709). Línia 124: * Per invocar l'ajuda de Déu als exèrcits [[Segona Guerra de Morea\|venecians contra els turcs]] (31 de maig de 1715). Amb la butlla ''Comissi nobis'' (6 de desembre de 1708) Climent XI va fer universal la festa de la [[Immaculada Concepció]] de Maria, que ja se celebrava a nivell local a Roma i en altres parts de la cristiandat. Per decret del 4 de febrer de [[1714]] es va dictaminar que se celebrés [[Sant Josep]] amb [[missa]] i [[ritu romà#ofici litúrgic\|oficis]] propis. <ref>{{ citar web\|url= http://www.intratext.com/IXT/ITAGA0000/_P3XL.HTM\| títol=San Giuseppe protettore della Commissione\| consulta=5 de setembre de 2016}} </ref> El 3 de febrer de [[1720]] va declarar a Sant [[Anselm d'Aosta]] [[Doctor de l'Església]]. Línia 131: ; Sacre Imperi :Sobre la base de la seva experiència en dret civil i canònic, el 1700 Albani va haver d'avisar al llavors Papa [[Innocenci XII]] la disposició testamentària per la qual el rei d'Espanya Carles II assignava la successió a [[Felip d'Anjou]], nét del borbònic Rei Sol francès [[Lluís XIV de França\|Lluís XIV]]. El Rei d'Espanya va seguir el consell de la Santa Seu i, a la seva mort, Felip d'Anjou es va convertir en rei amb el nom de Felip V. Els [[Dinastia dels Habsburg \|Habsburg]] impugnaren la decisió del difunt rei (que pertanyia a la seva família) deslligant una [[guerra de successió espanyola\|guerra de successió]] d'abast europeu. Climent XI es va mantenir fidel a la part francoespanyola, una continuació de la política del seu predecessor.<ref>La Santa Seu havia enviat a Felip V d'Espanya considerables sostens econòmics.</ref> [[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic\|Josep I]] va ordenar al seu exèrcit per envair els territoris pontificis, ocupant la bolonyesa i la [[Romanya]] (1708). Climent XI invocà la intervenció de França, però els transalpins no volien obrir un nou front de guerra.<ref name=rend716>Claudio Rendina, ''I papi'', p. 716</ref> El pontífex es va veure obligat a fer la pau i va haver d'acceptar, en un memoràndum secret, reconèixer el germà de l'emperador, l'arxiduc [[Carles VI d'Habsburg\|Carles]], rei d'Espanya (15 de gener, 1709). Va ser l'últim enfrontament armat entre l'emperador i la Santa Seu. ; Espanya: Després que el desafortunat final del conflicte amb l'emperador, el Papa va patir la venjança de Felip d'Anjou: el nou rei d'Espanya va castigar la decisió del Papa per canviar el camp mitjançant el bloqueig del pagament de les pensions de la Santa Seu en territori francès. Al final de la guerra de successió, la Santa Seu havia de ser un espectador davant les decisions preses per uns altres. L'esdeveniment va ser tan estrany que, en la història d'Europa només tenia un precedent, la Pau de Westfàlia de 1648.<ref>Nicola Mario Frieri, ''Il dolente poltificato di Clemente XI (1700 -21)'',Casa editrice Sapere Aude, Urbino 1993.</ref> Els tractats d'[[tractat d'Utrecht\|Utrecht]] del 2 d'abril de [[1713]] i [[tractat de Rastatt\|Rastatt]] de 6 de març de [[1714]] assignaren el [[ducat de Màntua]] a l'Imperi, prenent-lo als [[Gonzaga]], aliats tradicionals del Papa. Les illes de [[Sicília]] i [[Sardenya]] canviaren de mà malgrat les seves protestes. Atès que el Papa, de tots els sobirans italians, era el subjecte que tenia el major nombre de rendes, es va convertir en el major perdedor de la Guerra de Successió Espanyola. Així va ser que els feus papals de [[Regne de Nàpols\|Nàpols]] i Sardenya van ser donats a [[Carles VI d'Habsburg\|Carles VI]], que el 1711 havia succeït a Josep I com el nou emperador. Climent XI també va perdre la seva possessió directa: [[Comacchio]], la seu de la diòcesi i el port de la [[Legació de Ferrara]]. <ref>Comacchio va ser reintegrada als [[Estats pontificis]] només després de la mort de Climent XI.</ref> L'únic èxit del pontífex va ser, el [[1717]] la signatura d'un [[concordat]]. En ell, a canvi d'un reconeixement incondicional dels drets de l'Església espanyola, Climent XI li va concedir permís per gravar al clergat de 150.000 [[ducat (moneda)\|ducats]] en cinc anys per finançar la participació d'Espanya en la guerra contra els turcs.<ref>{{citar web\|url= http://www.treccani.it/enciclopedia/papa-clemente-xi_(Dizionario-Biografico)/-(Dizionario-Biografico)/\| títol= CLEMENTE XI, papa \| consulta=5 de setembre de 2016\| nom = Stefano Andretta \| data= 1982\|obra=Diccionari biogràfic dels italians }}</ref~~><br/~~> ; França:Durant el pontificat de Climent XI va morir [[Lluís XIV de França\|Lluís XIV]] (1715). El [[duc d'Orleans]] [[Felip d'Orleans, Regent de França\|Felip II de Borbó-Orleans]] s'autonomenà regent. El seu secretari era un clergue, [[Guillaume Dubois]], que va assumir un paper cada vegada més important en la gestió de la [[regència]]. En [[1720]] Climent XI el va recompensar pels seus mèrits nomenant-lo bisbe.<ref>L'any següent Innocenci XIII el creà cardenal.</ref> Línia 149: ; Anglaterra: El [[1719]] [[James Francis Edward Stuart]], pretendent [[jacobitisme\|jacobita]] al tron d'Anglaterra, va triar [[Roma]] com a seu del seu exili. Climent XI li va donar la benvinguda i va reconèixer a ell i a la seva esposa els títols de rei i reina d'Anglaterra i Escòcia. ; Regne de Rússia: [[Pere I de Rússia]] era un perseguidor de la religió catòlica: a [[Polotsk]] el [[1705]] va matar amb les seves pròpies mans el [[Basilians\|monjo basilià]] Teófano Kolbieczynski. També va ser un manipulador expert. El seu interès era posar en el tron de Polònia i Lituània (estat fronterer amb Rússia) [[August II de Polònia\|August de Saxònia]], el seu aliat. El Papa, però, estava disposat a reconèixer com a legítim rei [[Estanislau I de Polònia\|Estanislau Leszczynski]]. Pere I el va enviar a Roma el Príncep Boris Kurakin nomenant-lo ambaixador davant la Santa Seu. Kurakin va aconseguir canviar d'opinió al pontífex. Això va obrir el camí per a la derrota de Leszczyński, que es va veure obligat a exiliar-se.<ref>Sebastiano Ciampi, ''Bibliografia critica delle antiche reciproche corrispondenze'', Firenze 1839, p . 212.</ref~~><br/~~> En [[1719]] Pere I decreta l'expulsió de Rússia dels [[Companyia de Jesús\|jesuïtes]]. Línia 159: === Govern de l'Estat Pontifici === ==== Gestió econòmica ==== Amb l'objectiu de trobar els mitjans financers per a l'establiment/formació d'un exèrcit, el Papa va crear la Congregació econòmica (decret de l'11 de juliol de [[1708]] ).<ref>El document porta la firma del cardenal [[Giuseppe Renato Imperiali]], prefecte de la [[Congregació del bon govern]].</ref> L'objectiu de la nova congregació era desenvolupar un mecanisme que permetes els impostos extraordinaris per sufragar les despeses de manteniment de les tropes.<ref>{{citar web\|url=http://ricerca.archiviodistatoroma.beniculturali.it/OpacASRoma/guida/IT-ASROMA-AS0001-0000617\| títol=Congregazione economica 1708-1722 \| consulta=5 de setembre de 2016}} </ref> El [[1711]] Climent XI va xocar amb el [[Regne de Sicília]] causant la [[controvèrsia liparitana]] que durant molt de temps dificultà les relacions entre el regne i el papat. El [[1713]] el [[Duc de Savoia]] [[Víctor Amadeu II de Savoia\|Víctor Amadeu II]] es va convertir en [[rei de Sicília]]. Posteriorment, va esclatar una disputa amb la Santa Seu pel que feia a la immunitat i els drets d'herència eclesiàstics als titulars de la immunitat i privilegis vacant. El nou rei va decidir recuperar una institució jurídica de l'Edat Mitjana (''Monarchia Sicula''), segons la qual s'impedí al Papa d'exercir qualsevol autoritat sobre l'Església de Sicília. Climent XI va condemnar la mesura i va posar en marxa l{{'}}''[[interdetto]] ''a l'illa, que s'ajustava 3000 prelats locals. Víctor Amadeu II va respondre expulsant-los tots de l'illa. Van haver de refugiar-se a Roma, on van ser assistits pel Papa fins que no es resolgué la crisi, en 1718. ==== Altres decisions ==== [[File:ClemensXI.png\|thumb\| L'efígie del papa Climent XI en una medalla feta per Fernando Sevo.]] Climent XI va restaurar els [[loteria\|jocs de loteria]] a Roma.<ref>Claudio Rendina, ''I papi'', p. 718</ref> Línia 196: * reconstrucció de la façana de l'església de [[San Silvestro in Capite]] (església de la qual era titular, confiat a Domenico de Rossi); * el 1702, va afegir un [[pòrtic]] a la façana de la basílica de [[Santa Maria in Trastevere]], dissenyat per Carlo Fontana; * el pontífex va fer reconstruir de la font de l'església de [[San Teodoro al Palatino]] (avui lloc de culte [[Església de Constantinoble\|ortodox]]). L'església apareix a una moneda papal, famosa per aparèixer a la portada de la revista [[numismàtica]] mai publicada, el ''Thesaurus Numismatum hujus saeculi'', impresa a [[Nuremberg]].<ref>{{ citar web\|url=http://www.ilgiornaledellanumismatica.it/?p=3834&page=3\| títol=Picola storia di una grande moneta papale: la piastra\| consulta=5 de setembre de 2016}} </ref> * Va fer realitzar la font davant de l'església de [[San Pietro in Montorio]] (obra de Carlo Fontana). * Va fer realitzar el [[Santa Maria degli Angeli e dei Martiri#Rellotge de sol\|rellotge de sol de Santa Maria dels Àngels]], encarregat a [[Francesco Bianchini]]. Avui en dia es coneix com la "Línia Clementina";<ref>{{citar web\|url=http://www.santamariadegliangeliroma.it/paginamastersing.html?codice_url=La_Meridana&\| títol=S. Maria degli Angeli e dei Martiri. La Meridiana\| consulta=5 de setembre de 2016}}</ref> Línia 220: Climent XI elevat a la glòria dels altars quatre sants en dues cerimònies separades; a més va proclamar tres sants per l'equivalència. * 16 d'octubre de [[1690]]: ** [[Andreu Avel·lí]] (1521-1608), sacerdot profès dels [[Orde dels Clergues Regulars\| Clergues Regulars Teatins]]; * 22 de maig de 1712: ** [[Caterina de Bolonya]] (1413-1463), abadessa [[clarissa]]; Línia 309: {{Filera de successions\|títol= [[fitxer: Emblem Holy See.svg\|40px]] <br>[[Breu apostòlic\|Secretari deis Breus Apostòlics]] \| anys=5 d'octubre de [[1687]] - 23 de novembre de [[1700]] \| abans = [[Johannes Walter Sluse]] \| després = [[Fabio degli Abati Olivieri]]}} {{Filera de successions\|títol= [[fitxer:CardinalCoA PioM.svg\|40px]] <br>[[Santa Maria in Aquiro (diaconia)\|Cardenal diaca de Santa Maria in Aquiro]] \| anys=10 d'abril de - 22 de maig de [[1690]] \| abans = [[Gasparo Cavalieri]] \| després = [[Lorenzo Altieri]]}} {{Filera de successions\|títol= [[fitxer:CardinalCoA PioM.svg\|40px]] <br>[[Sant'Adriano al Foro\| Cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro]] \| anys=22 de maig de [[1690]] - 30 de març de [[1700]] \| abans = [[Carlo Cerri]] \| després = [[Pietro Priuli]]}} {{Filera de successions\|títol= [[fitxer:CardinalCoA PioM.svg\|40px]] <br>[[San Silvestro in Capite \|Cardenal prevere de San Silvestro in Capite]] \| anys=30 de març de - 23 de novembre de [[1700]] \| abans = [[Girolamo Casanate]] \| després = [[Johannes Philipp von Lamberg]]}} {{Finalitza taula}} Línia 318: [[Categoria:Papes de Roma del segle XVIII]] [[Categoria:Alumnes de la Pontifícia Universitat Gregoriana‎]] [[Categoria:Persones de la província de Pesaro i Urbino]] [[Categoria:Guerra de Successió Espanyola]]

Climent XI: diferència entre les revisions