Diferència entre revisions de la pàgina «José María de Urquinaona Bidot»

m
→‎top: normalitzo paràmetre, replaced: | ch → | lloc_web = {{Catholic-hierarchy| AWB
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
m (→‎top: normalitzo paràmetre, replaced: | ch → | lloc_web = {{Catholic-hierarchy| AWB)
| lloc_defuncio =
| signatura =
| ch =
}}'''José María de Urquinaona y Bidot''' ([[Cadis]], [[4 de setembre]] de [[1813]]{{CN|data=maig de 2017}} – [[Barcelona]], [[31 de març]] de [[1883]]) fou un [[sacerdot]] [[espanyols|espanyol]], bisbe de [[Canàries]] i de [[Barcelona]].<ref name="GEC">{{GEC|0068637|José María de Urquinaona y Bidot}}</ref>
 
Va estudiar filosofia i teologia al [[seminari]] de Cadis. En aquesta ciutat fou ordenat [[prevere]] el [[23 de setembre]] de [[1837]] de mans del bisbe Domingo de Silos Moreno. Va exercir de capellà de convent al [[Puerto de Santa María]], canonge de la catedral de [[Guadix]] i [[arxipreste]] de la de Cadis.
 
Va ser proposat per la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] per al bisbat de Canàries i nomenat pel papa [[Pius IX]]. Fou consagrat bisbe a la catedral de Cadis el [[7 de març]] de [[1869]] pels bisbes Félix Maria Arrieta y Llano, [[Caputxins|O.F.M.Cap.]], Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de [[Còrdova]], i John Baptist Scandella, bisbe de [[Gibraltar]]. Va ocupar la seu illenca fins al [[1878]]. El [[1869]] havia participar activament al [[Concili Vaticà I]].
 
El 15 de juliol d'aquell any 1878 va ser nomenat [[bisbe de Barcelona]] i en va prendre possessió el [[14 d'octubre]] següent. El [[1879]] va iniciar la construcció del nou [[Seminari Conciliar de Barcelona]]. Fou escollit representant eclesiàstic al [[senat espanyol]] el [[1879]] i el [[1882]] es va guanyar l’admiració dels seus feligresos en defensar a la cambra alta de [[Madrid]] la protecció de la producció industrial, fet que afavoria molt clarament els interessos catalans. A la seva tornada va ser rebut amb entusiasme multitudinari.
 
El [[1880]] va organitzar els actes de la celebració del mil·lenari del [[Monestir de Montserrat]] i, aprofitant l'ocasió, va aconseguir amb habilitat la proclamació per part del papa [[Lleó XIII]] del patronatge de la [[Mare de Déu de Montserrat]] sobre [[Catalunya]], malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals. El [[19 de març]] de [[1882]] va posar la primera pedra de les obres del [[Temple Expiatori de la Sagrada Família]].
 
A la seva mort, el [[31 de març]] de [[1883]], va disposar no ésser enterrat a la [[Catedral de Barcelona|Catedral]] sinó a la volta funerària de la [[Basílica de la Mercè]], on descansa en el [[Panteó familiar|panteó]] realitzat per l'escultor [[Agapit Vallmitjana i Barbany]].
 
L'agraïment de la seva diòcesi pel seu treball i bon caràcter es va posar de manifest en ser dedicada al seu nom la cèntrica [[plaça d'Urquinaona]] de la ciutat de Barcelona.
140.573

modificacions