Pandora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Revertides les edicions de 80.33.152.14. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 1:
{{polisèmia}}
Ola classe
{{Infotaula personatge}}
[[Fitxer:Pandora.jpg|thumb|''Pandora'', pintura de [[Jules Joseph Lefebvre]], 1882]]
'''Pandora''' (etimològicament "la que tot ho dóna")<ref>Liddell, Henry George; Scott, Robert; A Greek–English Lexicon at the Perseus Project</ref> és un personatge de la [[mitologia grega]], coneguda per haver portat tot els mals a la humanitat. El seu mite apareix en diverses obres antigues, entre elles els escrits d'[[Hesíode]], qui li va donar fama.
 
==Pandora i la capsa==
Pandora sorgeix com a conseqüència del càstig de Zeus a [[Prometeu]], qui va gosar enganyar-lo per ajudar els homes. Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li fessin dons: Afrodita li va infondre l’encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. Zeus també li va donar una capsa per a Prometeu, tot dient-li que era plena de tresors (segons el [[mite]] original, era una [[gerra]]).<ref>[[Jane Ellen Harrison]], "Pandora's Box" The Journal of Hellenic Studies 20 (1900: 99–114)</ref> Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la capsa.
 
Quan [[Epimeteu (mitologia)|Epimeteu]] va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un temps s'hi va casar. Li va prohibir que obrís la capsa divina seguint els consells de Prometeu. Pandora, però, era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la capsa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la [[terra]]. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la capsa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser l'[[esperança]]. Per això es diu que l'esperança és l'últim que perd l'home. Els mals que van eixir de la capsa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.
 
D'aquesta [[llegenda]] se'n deriva la [[frase feta]] ''obrir la capsa de Pandora'', que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions.
 
Una segona interpretació, més d'acord amb el significat del nom, sosté que la capsa contenia justament tots els béns per a la humanitat i que en obrir-la aquests van volar, tornant amb els déus.<ref>Grimal, Pierre (2009). Diccionario de mitología griega y romana. Colección Bolsillo Paidós. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica. ISBN 978-84-493-2211-2.</ref> Només l'esperança va romandre al costat dels humans (la divinitat no la necessita). En ambdós casos l'obertura de la capsa suposa la fi definitiva de l'[[edat d'or]] humana.
 
==Comparació entre Pandora i Eva==