Antígona (Salvador Espriu): diferència entre les revisions

m
bot: -fraticida +fratricida
m (Ortografia: Els dos punts s'escriuen enganxats a la paraula de l'esquerra.)
m (bot: -fraticida +fratricida)
'''''Antígona''''' és una peça teatral culta de l'escriptor català [[Salvador Espriu]]. Fou escrita el 1939, poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la capital catalana, però no fou fins al 1955 que sortí publicada.<ref>[http://traces.uab.cat/record/42327?ln=ca Fitxa a traces.uab.cat]</ref> També fou el 1939 que el pare d'Espriu morí i poc temps abans havia mort el gran amic d'estudis del poeta de [[Sinera]], [[Bartomeu Rosselló-Pòrcel]]: tres cops durs per a un escriptor que tenia molts projectes, sobretot l'estudi d'història i llengües antigues i egiptologia, però que s'hagué de resignar a una feina de segona fila.
 
L'obra reprèn el mite grec d'[[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]], una princesa que es nega admetre que hi ha vencedors i vençuts després de la guerra fraticidafratricida entre els seus germans. La nova situació que resulta és que s'han d'honorar els vencedors i esborrar per complet la memòria dels vençuts, que no són altra cosa que traïdors. El que singularitza aquesta peça de les altres Antígones contemporànies és que la tragèdia s'ha de llegir com una conseqüència de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] i no com a resultat de la natura dels homes. El sacrifici d'Antígona té per a ella un sentit: s'ofereix a fi que cessi la maledicció per als seus, per això Espriu mateix es declarava mort civilment després de la guerra, oferia el seu sacrifici per expiar les culpes de la col·lectivitat catalana.
 
== Personatges ==
Eurídice, muller de Creont, esdevé a la primera part una mena d'equilibri entre Euriganeia i Astimedusa. Si Astimedusa representa l'optimisme, la incredulitat davant els auguris de Tirèsies, Euriganeia és dominada pel dolor i representa la fatalitat i el pessimisme, a causa de la pèrdua dels fills. Aquest dolor és tan fort que li anirà esborrant la memòria. Euriganeia és la resignació davant la vida dolorosa " el triomf del déu advers ens imposa la nostra desolació reflectida al mirall de la seva impassibililitat." Eurídice es va perfilant com un personatge neci que no tem els déus. El seu instint era desfavorable al matrimoni del seu fill Hèmon amb Antígona, per això " després del decent i moderat disgust, respirarà en endavant més tranquil·la ".
 
Etèocles, el germà d'Antígona, és utilitzat per Creont ( l'oncle ) per prendre el poder. Havien de regnar un any cada germà, però Polinices és desposseït dels seus drets i Etèocles esdevé l'únic rei de Tebes. Dominat per l'ambició, com li retreu Antígona, és empès a la guerra fraticidafratricida. Creont, astútament, li desaconsella el combat, perquè sap que així Etèocles sentirà ferit el seu orgull i s'enfrontarà amb Polinices. Encegat pel poder, morirà víctima de la seva pròpia ceguesa i de l'astúcia de Creont.
 
Creont és el germà de Iocasta, vol el govern de Tebes, vol ser rei. Actua per pragmatisme polític i per això no vol enterrar Polinices.
1.166.425

modificacions