|
hola
{{Grup humà}}
[[Fitxer:JesusPharisees.jpg|thumb|Discussió sobre els tributs entre Jesús i els fariseus, segons [[Gustave Doré]]]]
Els '''Fariseus''' eren gent de la comunitat judeo-hebrea que va durar fins al segon segle de la present era i es considera successora dels [[hassidim]] (devots). Van ser coetanis de [[saduceus]], [[essenis]] i [[zelotes]]. El grup va tenir el seu inici durant la captivitat [[Babilònia|babilònica]] ([[587 aC|587]] - [[536 aC]]). Després es definiren com a partit durant la [[revolta dels Macabeus]] contra els invasors siris ([[167 aC|167]] – [[165 aC]]). Els zelotes, més que un grup separat en la religió o la doctrina, eren fariseus que consideraven que l'única forma de desfer-se de l'ocupació [[Imperi romà|romana]] era a través d'una revolta armada, tal com van intentar amb fatal resultat. La rebel·lió va acabar amb el suïcidi col·lectiu dins l'assetjada [[Massada]] (any [[73 aC]]).
Advocaven pel compliment rigorós de l'[[Halajà]], la llei oral mosaica, que va ser després codificada en el [[Talmud]]. S'enfrontaven amb l'opinió dels saduceus que negaven la validesa de la llei oral. Segons els [[evangeli]]s, la seva minuciositat i casuisme els va valer la condemna de [[Jesús de Natzaret|Jesús]], qui els va acusar de respectar més la lletra que l'esperit de la llei. S'hi van enfrontar, rebutjant la doctrina dels cristians primitius que pregonaven que era el [[Messies]] promès a la [[Bíblia]].
Els fariseus, després de la caiguda del [[Temple de Jerusalem|Temple]], van prendre el control del judaisme ''oficial'', i en van transformar el culte. El més alt representant del judaisme era el [[Summe Sacerdot]], càrrec que a la destrucció del temple es va tornar innecessari; així el culte va passar a la [[sinagoga]] (בית כנסת, ''beit knesset'', "casa de reunió" en [[hebreu]]). Dels antics fariseus va sorgir la línia [[rabí]]nica ortodoxa dels doctors de la llei que va ser la que va redactar els diferents [[Talmudim]].
Fora de la [[història jueva|història]] i escrits jueus, els fariseus s'han fet notables per referències al [[Nou Testament]] als conflictes entre ells i [[Joan Baptista]]<ref name="ReferenceA">(Mateu, 3:1–7, 9), (Lluc, 7:28–30,9)</ref> i amb [[Jesús]]. També hi ha diverses referències al Nou Testament a Pau de Tars sent un fariseu.<ref name="ReferenceB">Apòstol Pau com a fariseu (Actes, 26:5, 9). Vegeu també (Actes, 23:6, 9),(cristians de Filips, 3:5)</ref> La relació entre el cristianisme primitiu i els fariseus no sempre va ser hostil, per exemple, [[Gamaliel]] se cita sovint c {{referències|2}}{{Autoritat}}
[[Categoria:Grups de jueus]]
|
