Fariseus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
nada |
m Revertides les edicions de 2.136.14.35. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
{{Grup humà}}
Els '''Fariseus''' eren gent de la comunitat judeo-hebrea que va durar fins al segon segle de la present era i es considera successora dels [[hassidim]] (devots). Van ser coetanis de [[saduceus]], [[essenis]] i [[zelotes]]. El grup va tenir el seu inici durant la captivitat [[Babilònia|babilònica]] ([[587 aC|587]] - [[536 aC]]). Després es definiren com a partit durant la [[revolta dels Macabeus]] contra els invasors siris ([[167 aC|167]] – [[165 aC]]). Els zelotes, més que un grup separat en la religió o la doctrina, eren fariseus que consideraven que l'única forma de desfer-se de l'ocupació [[Imperi romà|romana]] era a través d'una revolta armada, tal com van intentar amb fatal resultat. La rebel·lió va acabar amb el suïcidi col·lectiu dins l'assetjada [[Massada]] (any [[73 aC]]).
Advocaven pel compliment rigorós de l'[[Halajà]], la llei oral mosaica, que va ser després codificada en el [[Talmud]]. S'enfrontaven amb l'opinió dels saduceus que negaven la validesa de la llei oral. Segons els [[evangeli]]s, la seva minuciositat i casuisme els va valer la condemna de [[Jesús de Natzaret|Jesús]], qui els va acusar de respectar més la lletra que l'esperit de la llei. S'hi van enfrontar, rebutjant la doctrina dels cristians primitius que pregonaven que era el [[Messies]] promès a la [[Bíblia]].
Els fariseus, després de la caiguda del [[Temple de Jerusalem|Temple]], van prendre el control del judaisme ''oficial'', i en van transformar el culte. El més alt representant del judaisme era el [[Summe Sacerdot]], càrrec que a la destrucció del temple es va tornar innecessari; així el culte va passar a la [[sinagoga]] (בית כנסת, ''beit knesset'', "casa de reunió" en [[hebreu]]). Dels antics fariseus va sorgir la línia [[rabí]]nica ortodoxa dels doctors de la llei que va ser la que va redactar els diferents [[Talmudim]].
Fora de la [[història jueva|història]] i escrits jueus, els fariseus s'han fet notables per referències al [[Nou Testament]] als conflictes entre ells i [[Joan Baptista]]<ref name="ReferenceA">(Mateu, 3:1–7, 9), (Lluc, 7:28–30,9)</ref> i amb [[Jesús]]. També hi ha diverses referències al Nou Testament a Pau de Tars sent un fariseu.<ref name="ReferenceB">Apòstol Pau com a fariseu (Actes, 26:5, 9). Vegeu també (Actes, 23:6, 9),(cristians de Filips, 3:5)</ref> La relació entre el cristianisme primitiu i els fariseus no sempre va ser hostil, per exemple, [[Gamaliel]] se cita sovint com un líder dels fariseus, que simpatitzava amb els cristians. Tradicions cristianes han estat causa d'un coneixement generalitzat dels fariseus.
==Etimologia ==
Fariseu es deriva del [[llatí]] ''pharisæus'', -''i''; de l'hebreu {{script|Hebr|פְּרוּשִׁים}} ''pĕrûshîm'', plural de {{script|Hebr|פָּרוּשׁ}} ''pārûsh'', significant “''posar a part''”, un [[Participi#Participi passiu# |participi passiu]] [[Qal (lingüística)|Qal]] del verb {{script|Hebr|פָּרָשׁ}} ''pārāsh'',<ref>{{ref-llibre|cognom= Klein |nom= Ernest |títol= A Comprehensive Etymological Dictionary of the Hebrew Language for Readers of English |editorial= University of Haifa |lloc= City |any= 1987 | isbn = 965-220-093-X }}</ref><ref>[http://www.blueletterbible.org/lang/lexicon/lexicon.cfm?strongs=H6567 Mot en hebreu #6567] a ''Strong's Concordance''</ref> a través del grec {{lang|grc|φαρισαῖος}}, -{{lang|grc|ου}} ''pharisaios''<ref>[http://www.biblestudytools.net/Lexicons/Greek/grk.cgi?number=5330&version=kjv Mot en grec #5330] a ''Strong's Concordance''</ref>
== Esquinçar-se les vestidures ==
El passatge de l'evangeli en què els fariseus "s'esquinçaven les vestidures" davant de les paraules de Jesús<ref name = "" La "bíblia, o l'antic i nou testament traduïts al espanyol de la vulgata llatina, per Felip Scio de S. Miguel ">{{ref-llibre|títol =“La” biblia, o el antiguo y nuevo testamento traducidos al espanol de la vulgata latina, por Phelipe Scio de S. Miguel|url=http://books.google.cat/books?id=wRNIAAAAcAAJ&pg=RA1-PA50&lpg=RA1-PA50 |consulta= 20 octubre 2012|any=1824|pàgines=1–}}</ref> (costum antiga en senyal de dol o d'ultratge públic), ha fet que la frase "esquinçar-se les vestidures"<ref name="opti">{{optimot|esquinçar-se les vestidures|esquin%E7ar-se%20les%20vestidures}}</ref> sigui molt popular en alguns països cristians, per expressar la indignació d'algú davant d'un fet determinat, reprovant-lo.
== Referències ==
{{commonscat}}
ta pundi mane{{referències|2}}
{{Personatges del Nou Testament}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Grups de jueus]]
| |||