Canadair CL-215: diferència entre les revisions

El ''' Canadair CL-215 ''' va ser el primer model d'una sèrie d'avions contraincendis construïts per la companyia [[Canadair]] (posteriorment adquirida per [[Bombardier]]).<ref>{{ref-web |url=http://www.nytimes.com/1986/08/19/business/company-news-canadair-to-be-sold-to-bombardier-inc.html |títol=Canadair to Be Sold To Bombardier Inc. |consulta=28/1/2017 |obra= |editor=NY Times |data=19/8/1986 |llengua=anglès }}</ref>). Aquest avió amfibi opera en diferents països i encara que principalment és utilitzat per l'extinció d'incendis forestals, permet el desenvolupament d'altres missions com la vigilància duanera, la recerca i salvament o la lluita contra vessaments d'hidrocarburs al mar. Anomenat '' Scooper '', aquest avió pot carregar aigua en els seus dipòsits aterrant prèviament en terra o directament en llacs, rius, embassaments o al mar. Segons sigui necessari per l'incendi, l'aigua pot ser barrejada amb additius, que alenteixen la seva evaporació, milloren la capacitat extintora de la descàrrega i actuen com retardants.

Per a la seva funció contra-incendis l'aeronau té una capacitat de 5.346 litres d'aigua (12.000 lliures) repartits en dos dipòsits ubicats dins de la bodega. També compta amb dos dipòsits de 300 de litres cada un per emmagatzemar el [[retardant ignífug]]. A la versió terrestre del CL-215 l'aigua es pot carregar des de dipòsits instal·lats en alguns aeroports mentre que, a la versió hidroavió,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Besse|nom=François|títol=100 aviones de leyenda|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2006|editorial=Reditar Libros, S.L.|lloc=|pàgines=51|isbn=9788496449268}}</ref>, l'aigua es pot recollir durant l'amaratge mitjançant dues sondes retràctils muntades sota el casc, operació que s'ha de fer en moviment, mentre l'avió navega sobre la superfície de l'aigua a uns 60-70 nusos. Això permet l'ompliment dels dipòsits en només 12 segons, per al que es necessita una distància d'entre 2000 i 3500 peus, depenent de factors variables com les condicions del vent, el pes de l'aeronau o l'altitud de la zona d'amaratge. L'àrea per a la càrrega d'aigua ha de tenir una profunditat mínima de 120 centímetres, i en el cas del mar no és segur realitzar la maniobra amb onades de més d'un metre d'alçada. Després de l'enlairament l'avió vola cap a la zona de l'incendi, on llança la totalitat de la càrrega en menys d'un segon. L'operació es repeteix fins que s'aconsegueix controlar o extingir el foc. En la majoria dels casos pot llançar una càrrega almenys cada deu minuts.