Spirit of Saint Louis: diferència entre les revisions

Lindbergh va participar en el disseny i en la construcció de l'aparell, un model Ryan M-2 modificat (reanomenat Ryan NYP per les inicials '''N'''ova '''Y'''ork '''P'''aris),<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Besse|nom=François|títol=100 aviones de leyenda|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2006|editorial=Reditar Libros, S.L.|lloc=|pàgines=20-21|isbn=9788496449268}}</ref>, d'un petit constructor, Ryan Airlines, Inc. i dissenyat per Donald Hall. L'avió va ser fabricat a [[San Diego]], [[Califòrnia]] però els industrials que van finançar el vol transatlàntic eren de [[Saint Louis (Missouri)|Saint Louis]], raó per la qual se li va donar a l'avió el nom d'aquesta ciutat. En només dos mesos havia acabat la fabricació de l'Spirit of Saint Louis.

Per tal de portar el màxim combustible possible es va sacrificar tot, fins i tot la comoditat del pilot i la visibilitat exterior.<ref name=":0" />. El dipòsit de combustible principal va quedar allotjat davant del lloc de comandament, ja que Lindbergh no va voler tenir-lo darrere i córrer el risc de quedar atrapat entre el motor i el tanc en cas d'un aterratge accidentat. D'aquesta forma, Lindbergh va sacrificar la visibilitat cap endavant, que va quedar reduïda al que podia veure a través d'un periscopi lateral. La capacitat total de combustible va ser de 1.705 l, el que va significar un pes superior a la meitat del pes total de l'avió, que va ser de 2.380 kg.

L'avió va ser dissenyat en totes les seves peces de manera que oferís la mínima resistència a l'aire i que el seu pes fos també el més baix possible. Per això es va prescindir de nombrosos elements que en altres avions eren usuals, com, per exemple, l'instrument indicador del nivell de combustible i l'aparell de ràdio. Fins i tot el seient del pilot va ser substituït per una lleugera cadira de vímet però, tot i això, en quant a instrumentació per a vol sense visibilitat i de navegació estava equipat amb el més avançat de la època, com el compas a inducció terrestre.<ref name=":0" />. Per tal de provar les eleccions tècniques va fer un vol transcontinental de San Diego a Nova York en el que va trigar 21 hores i 40 minuts,<ref name=":0" />, batent un rècord de velocitat.

El [[20 de maig]] de [[1927]] surt del camp d'aviació Roosevelt Field a Nova York, en direcció a París. Durant tota la travessia el motor funciona perfectament i la navegació es molt precisa, passant els punt de costa exactament per on els havia de passar mentre que, la [[velocitat mitjana]] va ser propera als 160 Km/h. Allí va arribar 33 h i 32 min més tard, a les 10:22, aterrant en l'aeròdrom de Le Bourget, on va ser rebut amb un enorme entusiasme per prop de cent mil persones. Lindbergh havia volat sense interrupció 5.700 quilòmetres.<ref name=":0" />.