Guerra justa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1:
'''Guerra justa''' és un concepte teologicopolític, ja desenvolupat a l'[[Antiga Roma]] i també per [[teòleg]]s i juristes [[catòlics]]: els primers filòsofs de la ''guerra justa'' van ser [[Aristòtil]] i [[Ciceró]], i els primers teòlegs [[Agustí d'Hipona]] i [[Tomàs d'Aquino]].,<ref>{{citar ref-web |url=http://plato.stanford.edu/entries/war/ |títol=War |nom=Brian |cognom=Orend |obra=The Stanford Encyclopedia of Philosophy |editor=Edward N. Zalta |data=2005 }}</ref><ref>{{cite ref-web|url=http://www.iep.utm.edu/j/justwar.htm |titletítol=Just War Theory [The Internet Encyclopedia of Philosophy&#93; |publishereditor=Iep.utm.edu |datedata=2009-02-10 |accessdateconsulta=2010-03-16}}</ref> la definició ha constituït un esforç seriós per regular el dret a la [[guerra]], durant la guerra i després de la guerra. Avui, aquest concepte és part important del [[Dret Internacional]] i entorn seu es configura el ''[[Jus ad bellum]]'', versió secular del pensament cristià medieval sobre la guerra justa, el ''[[Jus in bello]]'' que fa la justícia sobre el comportament dels participants en el conflicte i, afegit darrerament, el ''[[Jus post bellum]]'' que fa a la fase terminal i els acords de pau.<ref name=Bass>{{Citar ref-publicació |cognom=Bass |nom=Gary J. |article=Jus post bellum |url=http://www.princeton.edu/~gjbass/docs/juspost.pdf |llengua=anglès |consulta=9/4/2012 |publicació=Philosophy & Public Affairs |volum=vol.32 |exemplar=n.4 |data=2004 |pàgines= }}</ref> El concepte fou presentat sistemàticament per [[Tomàs d'Aquino]] a l'obra ''[[Summa theologiae]]''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Franco Restrepo |nom=Vilma Liliana |títol=Guerras Civiles: Introducción Al Problema de Su Justificación |url=http://books.google.cat/books?id=S5S5qtuH26EC&pg=PA76&dq=Tom%C3%A0s+de+Aquino+guerra+justa+summa&hl=ca&sa=X&ei=GV2dT5vaB8HKhAea-eiADw&ved=0CEUQ6AEwAw#v=onepage&q=Tom%C3%A0s%20de%20Aquino%20guerra%20justa%20summa&f=false |llengua=castellà |editorial=Universidad de Antioquia |data=2008 |pàgines=p.76 |isbn=9587142039 }}</ref>
 
== Criteris de la teoria de la guerra justa ==
La teoria de la guerra justa té dos conjunts de criteris. El primer l'establiment del ''Ius ad bellum'', el dret d'anar a la guerra, el segon s'estableix el ''Ius in bello'', a la conducta correcta dins de la guerra.<ref name=Childress>{{Cite journal ref-publicació|cognom=Childress |nom=James F. |titletítol=Just-War Theories: The Bases, Interrelations, Priorities, and Functions of Their Criteria |journalpublicació=Theological Studies |volumevolum=39 |yearany=1978 |pagespàgines=427–445 |llengua=anglès }}</ref>
 
=== ''Ius ad bellum'' ===
Línia 23:
 
== ''Ius post bellum'' ==
En els últims anys, alguns teòrics, com Gary J. Bass,<ref name=Bass/> [[Louis Iasiello]]<ref>{{Citar ref-publicació |cognom=Iasiello |nom=Louis |article=Just Post Bellum: The Moral Responsibilities of Victors in War |url= |llengua=anglès |consulta=30/4/2012 |publicació=Naval War College Review |volum= |exemplar= |data=2004 |pàgines=p.33-52 }}</ref> i [[Brian Orend]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Orend |nom=Brian |títol=The Morality of War |url=http://books.google.cat/books?id=FWBSt69pzqwC&printsec=frontcover&dq=Brian+Orend+just+war&hl=ca&sa=X&ei=EymgT7WTHora8AOKvZ2QAQ&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Brian%20Orend%20just%20war&f=false |llengua=anglès |editorial=Broadview Press |data=2009 |pàgines= |isbn=1551117274 }}</ref> han proposat un tercer criteri dins de la teoria de la guerra justa. El ''Ius post bellum'' es refereix a la justícia després d'una guerra, incloent els [[tractat de pau|tractats de pau]], la [[reconstrucció de la postguerra|reconstrucció]], els [[crim de guerra|crims de guerra]], les i [[reparació de guerra|reparacions de la guerra]]. Orenda, per exemple, proposa els següents principis:
 
;Causa justa d'acabament: Un estat pot posar fi a una guerra si no hi ha hagut una reivindicació raonable dels drets que van ser violats, en primer lloc, i si l'agressor està disposat a negociar els termes de la rendició. Aquests termes de la rendició haurien d'incloure una disculpa formal, compensacions, judicis pels crims de guerra i, potser, la rehabilitació. D'altra banda, l'estat podrà posar fi a una guerra si es fa evident que els objectius de la guerra no poden ser assolits en la totalitat o no es poden assolir sense un ús excessiu de força.