[[Fitxer:Prokaryote cell diagram international.svg|thumb|250px|right|Diagrama d'un bacteri Gram-negatiu típic, amb la prima '''paret bacteriana''' de color verd intercalada entre la prima [[membrana plasmàtica]] de color roig i la [[càpsula (microbiologia)|càpsula]] de color groc.]]
La paret bacteriana està feta de [[peptidoglicà]] (també anomenat [[mureïna]]), que està format per cadenes de polisacàrid entrecreuades per [[pèptid]]s inusuals que tenen [[aminoàcid]]s D.<ref>{{cite journal ref-publicació| author autor= van Heijenoort J | title títol= Formation of the glycan chains in the synthesis of bacterial peptidoglycan | url=http://glycob.oxfordjournals.org/cgi/content/full/11/3/25R | journal publicació= Glycobiology | volume volum= 11 | issue exemplar= 3 | pages pàgines= 25R – 36R | year any= 2001 | id = PMID 11320055}}</ref> Les parets cel·lulars bacterianes són diferents de les parets de plantes i [[fongs]] que estan fetes de [[cel·lulosa]] i [[quitina]], respectivament.<ref name=Koch>{{cite journal ref-publicació| author autor= Koch A | title títol= Bacterial wall as target for attack: past, present, and future research | url=http://cmr.asm.org/cgi/content/full/16/4/673?view=long&pmid=14557293 | journal publicació= Clin Microbiol Rev | volume volum= 16 | issue exemplar= 4 | pages pàgines= 673 – 87 | year any= 2003 | id = PMID 14557293}}</ref> També són diferents de les parets de [[Archaea]], que no tenen [[peptidoglicà]]. La paret cel·lular és essencial per a la supervivència de molts bacteris i l'[[antibiòtic]] [[penicil·lina]] pot matar als bacteris inhibint un pas en la síntesi del [[peptidoglicà]].<ref name=Koch/>
Hi ha dos tipus diferents de parets bacterianes, denominades [[Gram-positiu]] i [[Gram-negatiu]], respectivament. Els noms vénen de la seua reacció a la [[tinció de Gram]], una prova extensament utilitzada per la classificació de les [[espècies]] bacterians.<ref name=Gram>{{cite journal ref-publicació| last cognom= Gram | first nom= HC | authorlink enllaçautor= Hans Christian Gram | year any= 1884 | title títol= Über die isolierte Färbung der Schizomyceten in Schnitt- und Trockenpräparaten | journal publicació= Fortschr. Med. | volume volum= 2 | pages pàgines= 185–189 }}</ref>
*Als bacteris [[Gram-positiu]]s la paret bacteriana té una gruixa capa de [[peptidoglicà]] a més d'[[àcid teicoic|àcids teicoics]], que són [[polímer]]s de [[glicerol]] o [[ribitol]] fosfato. Els àcids teicoics s'uneixen al [[peptidoglicà]] o a la membrana citoplasmàtica.
Línia 16:
*Als bacteris [[Gram-negatiu]]s la capa de [[peptidoglicà]] és relativament prima i es troba envoltada per una segona membrana lipídica exterior que té [[lipopolisacàrid]]s i [[lipoproteïna|lipoproteïnes]]. La capa de [[peptidoglicà]] s'uneix a la membrana externa amb [[lipoproteïna|lipoproteïnes]].
La major part de bacteris tenen una paret Gram-negativa i únicament [[Firmicutes]] i [[Actinobacteria]] (conegudes prèviament com a bacteris Gram-positius de [[contingut GC]] baix i bacteris Gram-positiu de [[contingut GC]] alt, respectivament) tenen parets Gram-positives.<ref>{{cite journal ref-publicació| author autor= Hugenholtz P | title títol= Exploring prokaryotic diversity in the genomic era | url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=11864374 | journal publicació= Genome Biol | volume volum= 3 | issue exemplar= 2 | pages pàgines= REVIEWS0003 | year any= 2002 | id = PMID 11864374}}</ref> Estes diferències d'estructura poden produir diferències a la susceptibilitat antibiòtica, per exemple, la [[vancomicina]] només pot matar als bacteris Gram-positius i és inútil contra patògens Gram-negatius, como ara ''[[Haemophilus influenzae]]'' o ''[[Pseudomonas aeruginosa]].<ref>{{cite journal ref-publicació| author autor= Walsh F, Amyes S | title títol= Microbiology and drug resistance mechanisms of fully resistant pathogens. | journal publicació= Curr Opin Microbiol | volume volum= 7 | issue exemplar= 5 | pages pàgines= 439-44 | year any= 2004 | id = PMID 15451497}}</ref>
