|
==Història==
Al segle XVI es realitzaven conteses o "corregudes" on dos equips de [[genet]]s intentaven agafar un [[ànec]] viu —actualment es juga amb una pilota amb nanses— i portar-lo a un lloc determinat prèviament. Les cròniques esmenten partits amb fins a 200 jugadors , disputats d'''[[estancia]]'' a ''estancia''. L'animal utilitzat per al joc normalment era obsequiat per un ''pulpero'' (botiguer), a vegades embolicat en un cistell o dins d'una borsabossa de cuir amb nanses.
L'absència de reglamentacionsreglament causava que el joc fos en ocasions extremadament violent: molts [[gautxo]]s morien durant les corregudes, en revolcar-se el seu cavall o sent atropellats per altres genets. També hi va haver casos de disputes entre rivals dirimides a ganivet. Per estos motius, les autoritats civils i eclesiàstiques veien el joc amb enuig. El [[20 d'agost]] de [[1790]], el [[virrei]] Arredondo va prohibir el joc. En [[1796]] un edicte de l'església declara que no s'ha de donar sepultura cristiana als qui moren jugant al ''pato''-hi, i en [[1822]] el govern de la província de [[Buenos Aires]] tornava a prohibir el joc-lo. L'esmentada prohibició va ser mantinguda durant el govern de [[Juan Manuel de Rosas]].
Cal comentar el baix nombre de mencions al joc del ''pato'' en la literatura ''gauchesca''.
En la dècada de [[1930]], l'<i>''estanciero</i>'' de la província de Buenos Aires, Alberto del Castillo Posse, es va dedicar a definir i reglamentar la variant moderna del ''pato'', basant-se en el [[polo]] en alguns aspectes, retenint certes característiques del ''pato'' tradicional, en particular l'element de la ''cinchada'', i la ''ensilladura'' i estreps propis del [[gaucho]]gautxo de Buenos Aires.
El joc així definit va experimentar un cert auge, al punt que el [[3 d'abril]] de [[1941]] va ser creada la [[Federación Argentina de Pato]]. El president [[Juan Perón]] va decretar en [[1953]] el ''pato'' joc nacional de l'Argentina. De totes maneres, laels premsamitjans de comunicació de masses no s'ocupa delse n''pato''ocupen (com sí ho fafan amb el polo, esport cavallar també, molt elitista i prou popular). Les competicions de ''pato'' es troben tan sols en l'àmbit rural, moltes vegades associats amb esdeveniments de doma, música i ball.
Molts observadors van assegurarasseguren que la competitivitat dels polistes argentins —actualment, i des de fa molts anys els millors del món— i dels seus cavalls tenen el seu origen en la tradició del ''pato'' en la província de Buenos Aires.{{citació necessària}}
==Reglamentacions i accions del joc==
* qui duu la pilota cal que ho faci de tal manera que el rival pugui intentar robar-la (''dribbling'' o "regateig" en bàsquet, "''ofrecida''" en ''pato'')
El partit de ''pato'' comença quan l'àrbitre llança la pilota entre els contendents. Qui arriba primer al ''pato'' no pot agafar-lo i dur-lo sinó que ha d'intentar ''achetearlo'' fins al seus companys d'equip.
El ''pato'' modern té semblances amb el polo: les dimensions de la pista són relativament similars, els equips consten de quatre genets, i el joc es divideix en períodes curts de gran intensitat. En el joc ''pato'', cada partit té fins a sis "temps" de 8 minuts cadascun, separats per entretemps de 5 minuts.
La pista (o ''potrero'') cal que sigui perfectament llisa i estar coberta de gramagram o gespa. Les seues dimensions son: llarg entre 180 i 220 metres, ample entre 80 i 90 metres. Els anells, d'un diàmetre d'un metre, estan ubicats en la línia de fons, muntats verticalment sobre pals de 2.40 m. El reglament indica que cada ar arnella(o "''arco''") cal que tingui una xarxa de 1,40 m de profunditat.
La pilota o ''pato'' és de cuir amb càmera pneumàtica, i té sis nanses. Sol ser de color blanc. El seu diàmetre, d'extrem a extrem, és de 40 cm. El pes màxim permès és de 1250 g.
Els cavalls en el ''pato'' sonsón exemplars de l'anomenat [[cavall crioll]], de fins a 1,45 m d'alçada.
Els vuit genets comencen el joc en posicions prefixades. L'equip que té el ''pato'' avança cap a la línia final per a llançar a l'anell i així concretar un punt.
Els jugadors d'ambdós equips tenen dret a agafar el ''pato'' quan aquest es troba en terra, cosa que exigeix un gran domini del cavall i una gran fortalesa. Qui aconsegueix el ''pato'' ha de passar-lo a un company. Durant la cavalcada, han decal respectar certes reglamentacions destinades a evitar accidents i preservar la competitivitat, ja que existeix l'obligació d'agafar el ''pato'' amb la mà dreta i estendre el braç dret; aquesta ''ofrecida'' serveix perquè el rival pugui intentar robar el ''pato'' mitjançant una ''cinchada''. El no oferir és una infracció anomenada ''negada''.
La ''cinchada'' és l'element característic del ''pato'', i el més apassionant. Dos genets a tota velocitat agafen el ''pato'' d'una nansa diferent, i cal, mitjançant estirades netes, aconseguir arrencar el ''pato'' de les mans del rival. Durant la ''cinchada'' està prohibit recolzar en la sella. L'altra mà no ha de deixar anar les regnes.
==Jocs similars==
El parent més proper del ''pato'' és un antic joc persa: el ''[[buzkashi]]'', practicat encara hui dia a l'[[Afganistan]], on la pilota del joc és un moltó al quequal se li han tallat el cap i les extremitats.
En alguns països d'[[Europa]] on es juga polo, es realitzen a vegades competicions de ''[[horseball]]'', un joc virtualmentmolt idènticsemblant al ''pato'' modern.
== Enllaços externes ==
* [http://www.folkloredelnorte.com.ar/zips/regpato.htm Reglament dedel ''pato''] {{es}}
[[Categoria:Esports d'equip]]
| 