Sant Llorenç prop Bagà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Fotos i història |
Reconstrucció |
||
Línia 34:
Amb grans donacions, entre els segles XI i XIII trobem el període de màxima esplendor, prosperitat i creixement. Fins l’any 1030 el domini monàstic es va mantenir en una fase de ràpid creixement. En pocs anys els monjos van rebre importants donacions de particulars i van passar a tenir moltes terres a l’entorn del monestir. També, gràcies a les donacions dels comtes de Cerdanya i dels bisbes d’Urgell van esdevenir un dels grans propietaris del Berguedà i la Cerdanya. L’any 1030 la base del domini ja estava formada, a partir de llavors les donacions van ser més esporàdiques i cap a l’any 1300 gairebé van deixar d’existir.<ref>[[Sant Llorenç prop Bagà#Bolòs|Bolòs i Masclans, Jordi]] (1986), pàg.107</ref> A finals del segle XIII s'inicià la decadència (deutes, saquejos, terratrèmol de 1428, enfrontaments i plets amb els senyors veïns, etc.) que culminà al segle XV amb la presència dels abats comendataris que no residien al cenobi, i que va fer que el seu estat de deutes i ruïna augmentés. Aquesta decadència afectava gairebé a tots els monestirs catalans al final de l’edat mitjana, però a Sant Llorenç prop Bagà aquesta situació generalitzada es va agreujar molt com a conseqüència dels terratrèmols que van succeir entre l’any 1427 i 1429. En aquests episodis sísmics es van ensorrar bona part de les construccions i com que llavors es disposava de poques rendes no es van poder reconstruir fins anys més tard. Algunes, fins i tot, no es van reconstruir mai més. L’estat del monestir vint anys més tard era de màxima pobresa, només hi vivien dos monjos i no hi havia possibilitats econòmiques per la reconstrucció. L’any 1490 ja no hi vivia l’abat, que s’havia traslladat a Bagà, i el monestir restava en un estat d’abandonament.<ref name=":2">[[Sant Llorenç prop Bagà#Bolòs|Bolòs i Masclans, Jordi]] (1986), pàg.176-177</ref>
A principis del segle XVI es van fer algunes obres de restauració a la teulada de l’església i en altres llocs, però van ser poques.<ref name=":2" /> L'any [[1592]] va ser convertit en priorat de la Congregació Claustral de Tarragona i vinculat al monestir de [[Sant Pau del Camp]] de [[Barcelona]], fins a l'abandó total l'any [[1614]]. El 1835 fou desamortitzat.<ref name="ipac" /> Malgrat tot, i al contrari del que va ocórrer a la resta de l’estat quan els monjos abandonaven els monestirs després de la desamortització, a Sant Llorenç prop Bagà el monjo prior, que aleshores era Martí Gironella, hi va continuar vivint fins que va morir, l’any 1838.<ref>[[Sant Llorenç prop Bagà#Bartrina|Bartrina, Enric]] (1983), pàg.41</ref> A partir del 1855 Sant Llorenç prop Bagà, com a parròquia, va passar a dependre de la seu de Solsona.<ref>[[Sant Llorenç prop Bagà#Bolòs|Bolòs i Masclans, Jordi]] (1986), pàg.177</ref> El 1984- 1985 fou restaurat del servei de conservació i restauració per la [[Diputació de Barcelona]].<ref name="ipac" />
== Reconstrucció ==
La reconstrucció definitiva del monestir de Sant Llorenç prop Bagà va començar el 19 d’abril de 1983 a càrrec del servei de monuments de la Diputació de Barcelona. Aquesta reconstrucció, però, va tenir diferents etapes. Primerament es van desmuntar les cobertes de la nau de l’església i el campanar que hi havia i se’n van fer de noves. Al mateix temps, a partir de l’any següent, també es van iniciar els treballs d’arqueologia, amb una campanya d’excavacions que va durar fins el 1989. Amb aquesta reconstrucció es començava a recuperar l’espai autèntic de la basílica, que s’havia perdut en les diverses modificacions que havia sofert fins llavors i va anar apareixent amb les excavacions arqueològiques.
Després d’uns anys aturades, les obres es van reprendre l’any 1996 i amb aquestes van aparèixer noves restes del monestir, la casa de l’abat i el claustre. Però no va ser fins l’any 2001, amb l’inici del desmuntatge de la casa de colònies (construïda l’any 1967 aprofitant els murs de l’antiga rectoria<ref>[[Sant Llorenç prop Bagà#López|López, Albert; Caixal, Àlvar]] (2008), pàg.20</ref>), quan els tècnics van poder acabar les investigacions històriques que permetrien culminar la reconstrucció de tot l’espai del monestir. L’any 2003 es va acabar l’enderrocament de la casa de colònies i es va tancar el mur que envolta tot el recinte. També es van consolidar les restes de murs medievals i es va restaurar la façana de l’edifici monàstic, amb dues finestres geminades. La reconstrucció es va fer amb una pràctica anomenada diacronia harmònica, consistent en una barreja d’estils, conservant els originals en les parts recuperades i combinant-los amb d’altres de moderns per aquells elements que es feien de nou. Fins l’any 2007 es van anar recuperant i reconstruint els murs, la coberta de l’església i el campanar, es va recol·locar la porta del set-cents i la finestra romànica. També es fan fer finestres noves i a l’interior de l’església s’hi va construir un mur blanc amb inscripcions en diferents idiomes de l’encíclica de Papa Joan XXIII, ''Pacem in terris.'' L’any 2008, un cop finalitzat el claustre i pavimentats els entorns, es van donar les obres per acabades, amb una celebració el dia de Sant Jaume. Els dies següents hi va haver jornades de portes obertes.<ref>[[Sant Llorenç prop Bagà#González|González Moreno-Navarro, Antoni]] (2008), pàg. 25-28</ref>
== Referències ==
Linha 43 ⟶ 48:
== Bibliografia ==
* [[Antoni Pladevall i Font|Antoni Pladevall]] ''Guies Catalunya Romànica, El Berguedà'', Barcelona: Pòrtic, 2001. ISBN 84-7306-697-9
* {{Ref-publicació|cognom=Bartrina|nom=Enric|article=La fi del monestir de Sant Llorenç prop Bagà|publicació=[[L'Erol]]|url=|data=núm.5, juliol 1983|pàgines=pàg. 40-43|ref=Bartrina}}
* {{Ref-llibre|cognom=Bolòs i Masclans|nom=Jordi|títol=El monestir de Sant Llorenç prop Bagà|url=|edició=|llengua=|data=1986|editorial=Proa|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=8475881475|ref=Bolòs}}
* {{Ref-publicació|cognom=Bolòs i Masclans|nom=Jordi|article=Sant Llorenç prop Bagà: dels inicis al 1300|publicació=[[L'Erol]]|url=|data=núm.5, juliol 1983|pàgines=pàg. 21-28|ref=Bolòs Erol}}
| |||