|
Hola marione XD
L''''interval''' és la distància existent entre dues notes. Segons que ens referim a sons simultanis o a sons successius, parlem, respectivament, d'[[interval harmònic|intervals harmònics]] o bé d'[[interval melòdic|intervals melòdics]]. Entre aquests darrers, parlem, també d'intervals ascendents o d'intervals descendents, segons quin sigui el moviment que efectuï la melodia en qüestió.
Pel que fa a l'amplitud d'aquests intervals, aquests reben dues denominacions que es complementen. En primer lloc cal establir en nombre de notes que hi ha entre l'una i l'altra, tenint en compte que cal comptar-les totes dues. Així, de do a re en sentit ascendent hi ha una segona (dues notes), i entre sol i re, en sentit descendent hi ha una quarta (quatre notes). En segon lloc cal establir el nombre de [[To (acústica)|tons]] i [[semitò|semitons]] que hi ha entre ambdues notes.
== Denominació dels intervals ==
Segons el nombre de notes o graus que hi ha entre les dues notes que formen els intervals, s'anomenen:
# [[uníson]]
# [[segona (música)|segona]]
# [[tercera (música)|tercera]]
# [[quarta (música)|quarta]]
# [[quinta]]
# [[sexta]]
# [[sèptima]]
# [[octava (música)|octava]]
Aquests són els intervals simples, és a dir els menors o iguals a una [[octava (música)|octava]]. Els intervals més amples que aquests s'anomenen compostos. Així, per exemple, una novena harmònicament és equiparable a una segona, i una desena ho és a una tercera.
Els intervals melòdics de 2a s'anomenen, també, [[graus conjunts]]. Les melodies per graus conjunts acostumen a tenir una suavitat que no tenen les melodies en les quals predominen els intervals més amples.
== El qualificatiu dels intervals ==
El nom d'un interval només dóna una idea aproximada de la seva extensió exacta. Per exemple, els dos intervals de tres notes, do-mi i re-fa, tot i ser intervals de tercera, no tenen la mateixa extensió, ja que el primer inclou dos tons i el segon inclou un to i mig. El qualificatiu permet distingir-los. N'hi ha cinc de principals que són :
lol
*major
*menor
*just
*augmentat
*disminuït
Més rarament podem trobar els qualificatius de doble augmentat i doble disminuït.
El qualificatiu just s'utilitza només per a la quarta, la quinta i l'octava. Per a les segones, les terceres, les sextes i les sèptimes s'utilitzen els qualificatius de major i menor. La resta s'utilitza per a tots els intervals.
Podem veure de manera esquemàtica el qualificatiu de tots els intervals simples en la taula següent:
{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center; width:50%;"
|+ '''Qualificatius possibles dels intervals simples'''
|-
! style="width:25%;" rowspan="6"| <big>'''quarta<br/><br/> quinta<br/><br/> octava<br/>'''</big>
| style="width:50%;" colspan="2"| doble augmentat
! style="width:25%;" rowspan="6"| <big>'''segona<br/><br/> tercera<br/><br/> sexta<br/><br/> sèptima<br/>'''</big>
|-
| style="width:50%;" colspan="2"| augmentat
|-
| style="width:25%;" rowspan="2"| justa
| style="width:25%;"| major
|-
| style="width:25%;"| menor
|-
| style="width:50%;" colspan="2"| disminuït
|-
| style="width:50%;" colspan="2"| doble disminuït
|}
== Consonància i dissonància ==
Els intervals harmònics es classifiquen en [[dissonància|dissonants]] i [[consonància|consonants]] segons la sensació que produeixin a l'oïda, sempre en relació al context concret en el qual sonin. La qualificació d'intervals com a consonants o dissonants ha variat notablement al llarg dels segles, així com la definició de consonància i dissonància en si.
Per exemple, durant l'Edat Mitjana l'autoritat adjudicada a Pitàgores va portar als teòrics a considerar la quarta justa com la consonància perfecta i a utilitzar-la per a la composició de l'[[organum]]. Durant la mateixa època, especulacions de caràcter teòric van portar a considerar la quarta augmentada, anomenada [[tríton]], com a diabòlica (''tritonus diabolus in musica est'').
L'harmonia tradicional des del segle XVII considera dissonants els intervals harmònics de primera augmentada -semitò cromàtic-, segona major o menor, quarta augmentada, quinta disminuïda o augmentada, sèptima major o menor i octava disminuïda o augmentada. Una possible consideració més detallada és la següent:
* Consonàncies perfectes: els intervals de 4a, 5a i 8a quan són justes.
* Consonàncies imperfectes: els intervals de 3a i 6a quan són majors o menors.
* Dissonàncies absolutes: els intervals de 2a i 7a majors i menors.
* Dissonàncies condicionals: tots els intervals augmentats i disminuïts, excepte la 4a augmentada i la 5a disminuïda.
* Semi consonàncies: la 4a augmentada i la 5a disminuïda.
A més, en el context de l'harmonia tradicional, l'interval melòdic de quarta augmentada és considerat dissonant.
== Història ==
Els primers treballs teòrics coneguts són els d'[[Aristoxen de Tàrent]], que es va basar en un mètode empíric i matemàtic, a diferència de les especulacions filosòfiques i matemàtiques de [[Pitàgores]].
Antigament s'utilitzava per al seu ensenyament un instrument anomenat [[monocordi]]. El càlcul matemàtic de les [[freqüència|freqüències]] dels sons i intervals musicals va ser estudiat al [[segle XVII]] per Simon Stevin mitjançant funcions exponencials. Durant el segle XVII, els investigadors [[Bonaventura Cavalieri]] i [[Juan Caramuel]] van aplicar-hi el [[Logaritme|càlcul logarítmic]].
Al segle XIX, [[Hermann Helmholtz]] va construir els [[ressonador]]s que avui porten el seu nom, posteriorment utilitzats per a demostrar que tots els sons són per naturalesa complexos i consisteixen en una sèrie de sons concomitants o [[Sèrie harmònica (música)|harmònics]] naturals en intervals que són iguals que els demostrats pel monocordi.
{{commonscat}}
{{Intervals}}
{{Terminologia musical}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Intervals musicals| ]]
| 