Obre el menú principal

Canvis

#1lib1ref
El [[1939]] va ser nomenat professor de "Cultura cristiana i Litúrgia" a l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] (València), on va tenir com alumnes als més coneguts artistes valencians contemporanis, [[Eusebio Sempere Juan|Eusebio Sempere]], [[Juan Genovés]], [[Hernández Mompó]], [[Andreu Alfaro]], [[Manuel Valdés Blasco]],<ref name=>{{Ref-llibre |cognom=Zabala |nom=Fernanda |títol=La Valencia de los años 60 |url=|llengua=castellà|editorial=Ajuntament de València |data=1999 |pàgines=195|isbn=84-95171-13-9}}</ref> [[Juan de Ribera Berenguer]]... Va estudiar Arqueologia Cristiana a [[Roma]] des del [[1946]] fins a [[1948]], any en què torna a València i és nomenat professor d'Arqueologia Cristiana. Història de l'Art i Estètica al [[Seminari de València|Seminari Metropolità de València]] a [[Montcada (Horta Nord)]]. Mostrava també una preocupació per la poesia contemporània: [[Emilio Prados]], [[Vicente Aleixandre]], [[Antonio Machado]], [[Miguel Hernández]].
 
El [[1953]] i el [[1955]] va viatjar a [[París]], on va eixamplar els seus estudis d'art i on va conèixer als més famosos artistes i estudiosos del seu temps, molts dels quals li serien presentats per madame Kandinski, esposa del pintor, amb la qual el va unir una especial amistat. També va mantenir relació amb alguns membres de la [[generació del 27]], com ara amb [[María Zambrano Alarcón|María Zambrano]].<ref>[http://www.saoedicions.com/alfons-roig-generacio-exili/ Alfons Roig i la generació en l’exili], Rosa Mascarell Dauder. Revista [[Saó]] nº 424 (març 2017), dedicat a ''Les dones en la música valenciana'' ]</ref> Tingué relació amb la revista l{{'}}''Art Sacré'' i el [[1956]] fou becat pel [[govern francès]] per tal d'estudiar l'arquitectura religiosa moderna a França. Així tingué la possibilitat de viatjar i estudiar per diversos països d'Europa, entre ells [[França]], [[Suïssa]] i [[Itàlia]]. El [[1958]],Va el Govern francès li concedí les [[Ordeexercit de lescrític Palmes Acadèmiques|Palmes Acadèmiques]] i el 1960 una nova beca per a estudiar ld'arquitectura religiosa modernaart a [[Alemanya]]. El [[1969]], Alfons Roig heretà l'ermita de [[Llutxent]], poble de la [[Vallrevista d'AlbaidaSaó]], on visqué fins a la seua mort.{{sfn|Martínez Sanchis|2013|p=497}}
El [[1958]], el Govern francès li concedí les [[Orde de les Palmes Acadèmiques|Palmes Acadèmiques]] i el 1960 una nova beca per a estudiar l'arquitectura religiosa moderna a [[Alemanya]]. El [[1969]], Alfons Roig heretà l'ermita de [[Llutxent]], poble de la [[Vall d'Albaida]], on visqué fins a la seua mort.
 
Va deixar l'ensenyament el [[1974]] i es va dedicar a la restauració de l'ermita amb l'ajut de la [[Diputació de València]]. El [[1975]] es va unir grup L'Eixam i el 1980 va ser nomenat fill adoptiu de Llutxent. Des de 1981, la Diputació Provincial de València convoca uns premis artístics amb el seu nom. [[Josep Renau]], [[Manuel Hernández Mompó]], [[Eusebio Sempere]] i [[Manuel Valdés Blasco]] han estat alguns dels guanyadors.
Un any abans de morir el 1986, va ser novament condecorat pel govern francès com a [[Orde de les Palmes Acadèmiques|Oficial de les Palmes Acadèmiques]].
 
El [[2017]] es realitza al [[Museu_Valencià_de_la_Il·lustració_i_de_la_Modernitat|MUVIM]] de València una exposició<ref>{{ref-notícia|títol=El MuVIM saca a la luz cartas inéditas y escritos privados de Alfons RoigoRoig|publicació=[[Las Provincias]]|url=http://www.lasprovincias.es/culturas/muvim-alfons-roig-20170928171349-nt.html|consulta=28 de setembre de 2017|data=28 de setembre de 2017}}</ref> amb el títol 'Alfons Roig i la [[Generació_del_27|generació del 27]]' amb documentació personal custodiada a la [[Museu_Valencià_de_la_Il·lustració_i_de_la_Modernitat#Biblioteca|biblioteca]] del propi museu<ref>{{ref-notícia|títol=Los ocho del 27: la generación en el exilio que conectó Alfons Roig|publicació=[[ValenciaPlaza|Valencia Plaza]]|url=http://valenciaplaza.com/los-ocho-del-27-la-generacion-en-el-exilio-que-conecto-alfons-roig|consulta=29 de setembre de 2017|data=29 de setembre de 2017}}</ref>.
 
== Obres ==
*«L'amic», ''Manolo Gil: 1925-1957. Catàleg de l'exposició: Sala Parpalló, Maig 1981,'' p. 5-7
*''Art viu del nostre temps'' (1982)
*També és autor d'obres de creació com ara el llibre de poemes ''Ronda dels veïns de l'ermita'' o d'altres com l{{'}}''Ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llutxent''. Va exercit de crític d'art a la [[revista Saó]].{{sfn|Martínez Sanchis|2013|p=497}}
 
També és autor d'obres de creació com ara el llibre de poemes ''Ronda dels veïns de l'ermita'' o d'altres com l{{'}}''Ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llutxent''. Va exercit de crític d'art a la [[revista Saó]].{{sfn|Martínez Sanchis|2013|p=497}}
 
==Bibliografia==
* [https://www.dival.es/cultura/content/beques-alfons-roig-2007-2008 Beques Alfons Roig de la Diputació de València]
* [http://www.saoedicions.com/alfons-roig-generacio-exili/ Alfons Roig i la generació en l'exili]
 
* [http://www.vilaweb.cat/noticia/739944/llutxent-homenatja-alfons-roig-centenari-seua-naixenca.html Llutxent homenatja Alfons Roig en el centenari de la seua naixença ]
 
284

modificacions