Llenguatge d'assemblador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m millora |
hi ha diversos llenguatges d'assemblador Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 1:
{{Infotaula llenguatge programació}}
[[Fitxer: Codigo de maquina.png | thumb | 400px | Programa en [[llenguatge de màquina]] del [[Intel 8088|I]]<nowiki/>'[[Intel 8088]]. En blau es mostren les adreces de memòria on es troba el codi. El '''codi màquina''' (en [[hexadecimal]]) està ressaltat en vermell. I en magenta l'equivalent en '''llenguatge assemblador'''. A sota es veu un fragment de text en hexadecimal i en [[ASCII]].]]
==Història==
Inicialment la traducció assemblador-màquina havia de fer-se a mà, però aviat apareixerien programes traductors (degut en part a la forma exageradament mecànica de la traducció).
Més endavant
Els seus principals inconvenients són:
Línia 16:
El seu principal avantatge és la seva eficiència d'execució.
Actualment només es
Els llenguatges d'assemblador van ser desenvolupats per primer cop als anys 1950, quan van ser referits com a llenguatges de programació de segona generació. Per exemple, el '''SOAP''' (''Symbolic Optimal Assembly Program'') era un llenguatge d'assemblador de 1957 per al computador [[IBM 650]]. Els llenguatges d'assemblador van eliminar molta de la propensió a errors i del consum de temps de la programació dels llenguatges de primera generació, que es necessitava amb els primers computadors, alliberant als programadors del tedi de recordar codis numèrics i càlculs de direcció. Durant un temps van ser àmpliament utilitzats per a tot tipus de programació. Tanmateix, durant els anys 1980 (1990 en els [[Microordinador|microcomputadors]]), el seu ús havia sigut en gran part suplantat pels [[Llenguatge de programació d'alt nivell|llenguatges d’alt nivell]], en la cerca de una productivitat millorada en programació.
Avui en dia, tot i que
Històricament, un gran nombre de programes han sigut escrit completament en
La majoria dels primers microcomputadors van confiar en
En un context molt més comercial, les principals raons per a utilitzar
Els típics exemples de programes grans en
L’assemblador per al [[Commodore VIC-20|VIC-20]] va ser escrit per Don French i publicat per French Silk. Amb 1639 bytes de longitud, el seu autor creu que és més petit que s’ha escriut mai. L’assemblador suportava l’adreçament simbòlic usual i la definició de cadenen de caràcters o cadenes hexadecimals. També permetia expressions de direccions que podien combinar-se amb les operacions d’adició, substracció, multiplicació, AND lògic, OR lògic, i exponenciació.
Línia 37:
El propòsit per al que s'han creat aquest tipus de llenguatges és el de facilitar l'escriptura de programes, ja que escriure directament en codi binari, que és l'únic codi assimilat per l'ordinador, és a la pràctica impossible. El llenguatge té una estreta relació amb l'arquitectura en què s'executa el programa.
El fet de diferenciar entre assemblar
Per altra banda, un '''assemblador''' (de l'anglès ''assembler'') es refereix al [[programa informàtic]] que s'encarrega de traduir aquest [[codi font]] simbòlic escrit en un llenguatge d'assemblador, en el [[fitxer objecte]] que conté el [[codi màquina]], executable directament pel [[microprocessador]] pel qual s'ha generat. L'evolució dels llenguatges de programació a partir
Els fitxers de codi font en assemblador són fitxers de text ASCII i solen portar l'extensió '''.ASM'''
* El codi escrit en llenguatge d’assemblador posseeix una certa dificultat per a ser entès, ja que la seva estructura s’assembla al llenguatge de màquina, és a dir, és un llenguatge de baix nivell.
* El llenguatge d’assemblador és difícilment portable, és a dir, un codi escrit per a un microprocessador pot necessitar ser modificat per a ser utilitzat en una màquina diferent. Al canviar a una màquina amb una arquitectura diferent, generalment és necessari reescriure’l completament.
* Els programes fets per un programador expert en un llenguatge d’assemblador són generalment molt més ràpids i consumeixen menys recursos del sistema (memòria [[Memòria RAM|RAM]] i [[Memòria ROM|ROM]]) que el programa equivalent compilat des d’un llenguatge d’alt nivell. Al programar amb molta cura en llenguatge d’assemblador es poden crear programes que s’executen més ràpidament i ocupen menys espai que el amb el llenguatge d’alt nivell.
* Amb
* També es pot controlar el temps en què tarda una rutina en executar-se, i impedir que s’interrompi durant la seva execució.
Línia 52:
* '''Assembladors bàsics'''. Són de molt baix nivell, i la seva feina consisteix bàsicament a oferir nombres simbòlics a les distintes [[instrucció|instruccions]], paràmetres i coses com les formes d'adreçament. A més, reconeix una sèrie de '''directives''' (o [[meta instruccions]]) que indiquen certs paràmetres de funcionament de l'assemblador.
* '''Assembladors modulars''', o [[macro assemblador]]s. Descendents dels assembladors bàsics, foren molt populars en les dècades dels [[1950s|50]] i els [[1960s|60]], abans de la generalització dels [[Llenguatges de programació d'alt nivell|llenguatges d'alt nivell]]. Fan tot el que pot fer un assemblador, i a més a més proporcionen una sèrie de directives per definir i invocar [[macroinstrucció|macroinstruccions]] (o simplement, '''macros'''). ''Vegeu [[X86]]''.
* '''Assembladors modulars 32-bits''' o '''d'alt nivell'''. Són assembladors que van aparèixer com a resposta a una nova arquitectura de processadors de 32 bits, molts d'ells ''mantenint la compatibilitat'' podent treballar amb programes amb estructures de 16 bits. A més a més de realitzar la mateixa feina que els anteriors, permetent també l'ús de macros, permetent utilitzar estructures de programació més complexes pròpies dels llenguatges d'alt nivell.
Linha 59 ⟶ 58:
* [[Desassemblador]]
* [[Llenguatge de programació de baix nivell]]
* [[Llenguatge
| |||