Crisi de l'eurozona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula d'esdeveniment}} |
m Correccions |
||
Línia 4:
La '''Crisi de l'Eurozona''' és una crisi de deute que s'inicià a finals del 2009 com a conseqüència de la [[Recessió_global_2008-2012|Gran Recessió]]. Alguns membres de l'eurozona ([[Grècia]], [[Portugal]], [[Irlanda]], [[Espanya]] i [[Xipre]]) no han pogut refinançar el seu deute públic o el dels seus bancs sense l'ajuda externa d'altres membres de la [[Unió Europea]], el [[Banc Central Europeu]] (BCE) o el [[Fons Monetari Internacional]] (FMI).
Els països afectats tingueren elevats dèficits públics que comportaren forts increments en el diferencial dels bons. Els rescats financers per part dels membres de la Unió Europea i el FMI consistiren en
==Causes==
Línia 14:
El 2010 es rebaixà la qualificació creditícia de diversos països i els diferencials sobirans incrementaren ràpidament. En el cas grec, la qualificació passà a grau especulatiu i el seu diferencial amb el Bund alemany sobrepassà els 1200 punts bàsics. A Irlanda i Portugal els diferencials arribaren als 700 i 600 punts bàsics. En el cas d'Espanya també icrementà, però de manera més limitada.{{sfn|Banco de España|2011| p=105-106}}
El 2 de maig de 2010 l'[[Eurogrup]] acordà proporcionar al govern grec
Les tensions tornaren a aparèixer a finals d'any, degut a la situació de la banca irlandesa. El programa d'ajust econòmic per a Irlanda s'acordà el desembre de 2010 i inclogué un
La crisi del deute sobirà feu que s'abandonés la política fiscal expansiva que havia tingut lloc durant els primers anys de la crisi financera internacional. El canvi de política fou més intens a Grècia i Irlanda, que l'havien de realitzar com a contrapartida de l'ajut financer. Això contribuí a fer que l'evolució del PIB divergís entre els països de l'eurozona: mentre que aquest creixia a Alemanya, queia a Grècia i Irlanda.{{sfn|Banco de España|2011| p=110 i 116}}
Línia 22:
L'ajut financer per Portugal es negocià el maig de 2011. La quantitat total proporcionada fou de 78.000 milions d'euros, provinent del MEEF, el FEEF i el FMI. El programa d’ajuda financera a Portugal finalitzà el 2014.<ref>{{ref-notícia|títol=Portugal's 78bn euro bail-out is formally approved|publicació=BBC News|url=http://www.bbc.co.uk/news/business-13408497|consulta=21 agost 2015|data=17 maig 2011}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Portugal: Final disbursement made from EU financial assistance programme|publicació=European Commission Press Release|url=http://europa.eu/rapid/press-release_IP-14-1641_en.htm|consulta=21 agost 2015|data=12 novembre 2014}}</ref>
El març de 2012 s'aprovà el segon rescat grec. Els membres de l'eurozona i el FMI es comprometeren a prestar 130.000 milions d'euros entre 2012 i 2014. El finançament per part de l'eurozona fou a través del FEEF en comptes dels
El juliol de 2012 Espanya acordà amb els membres de l’eurozona un paquet de rescat de 100.000 milions d’euros per finançar els seus bancs. Finalment, d’aquests només utilitzà 41.000 milions. El programa d’ajuda financera a Espanya finalitzà el gener de 2014.<ref>{{ref-notícia|títol=Spain to exit bank bailout without credit line|publicació=The Telegraph|url=http://www.telegraph.co.uk/finance/financialcrisis/10450994/Spain-to-exit-bank-bailout-without-credit-line.html|consulta=19 agost 2015|data=14 novembre 2013}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://ec.europa.eu/economy_finance/eu_borrower/mou/2012-07-20-spain-mou_en.pdf|consulta=19 agost 2015|títol=Memorandum of Understanding}}</ref>
| |||