Crisi de l'eurozona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula d'esdeveniment}}
m Correccions
Línia 4:
La '''Crisi de l'Eurozona''' és una crisi de deute que s'inicià a finals del 2009 com a conseqüència de la [[Recessió_global_2008-2012|Gran Recessió]]. Alguns membres de l'eurozona ([[Grècia]], [[Portugal]], [[Irlanda]], [[Espanya]] i [[Xipre]]) no han pogut refinançar el seu deute públic o el dels seus bancs sense l'ajuda externa d'altres membres de la [[Unió Europea]], el [[Banc Central Europeu]] (BCE) o el [[Fons Monetari Internacional]] (FMI).
 
Els països afectats tingueren elevats dèficits públics que comportaren forts increments en el diferencial dels bons. Els rescats financers per part dels membres de la Unió Europea i el FMI consistiren en prèstecspréstecs condicionats a la implementació de reformes estructurals i a l'austeritat fiscal. Per la seva banda, el BCE contribuí reduint els tipus d'interès i oferint prèstecspréstecs barats.
 
==Causes==
Línia 14:
El 2010 es rebaixà la qualificació creditícia de diversos països i els diferencials sobirans incrementaren ràpidament. En el cas grec, la qualificació passà a grau especulatiu i el seu diferencial amb el Bund alemany sobrepassà els 1200 punts bàsics. A Irlanda i Portugal els diferencials arribaren als 700 i 600 punts bàsics. En el cas d'Espanya també icrementà, però de manera més limitada.{{sfn|Banco de España|2011| p=105-106}}
 
El 2 de maig de 2010 l'[[Eurogrup]] acordà proporcionar al govern grec prèstecspréstecs bilaterals per un total de 80.000 milions d'euros (finalment foren 77.300) entre 2010 i 2013. El FMI, per la seva banda, proporcionà 30.000 milions.<ref name="ec">{{ref-web|url=http://ec.europa.eu/economy_finance/assistance_eu_ms/greek_loan_facility/index_en.htm|consulta=19 agost 2015|títol=Financial assistance to Greece|editor=Comissió Europea}}</ref><ref>{{ref-notícia|cognom=Lavín |nom=Ramon |títol=Vía libre al rescate de Grecia|publicació=Expansión|url=http://www.expansion.com/2010/05/02/economia-politica/1272833677.html|consulta=21 agost 2015|data=3 maig 2010}}</ref> A més, s'establiren nous instruments d'assistència financera, el [[Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera|MEEF]] i el [[FEEF]], es publicaren proves de resistència de la banca i es reforçaren els plans de consolidació fiscal. El maig de 2010 es posà en marxa el Programa pel Mercat de Valors, que es basava en la compra esterilitzada de bons públics en els mercats secondaris dels països més afectats. En els primers mesos el valor de les compres arribà als 60.000 milions d'euros. A l'estiu la tensió sobre les finances públiques es rebaixà.{{sfn|Banco de España|2011| p=107 i 114}}
 
Les tensions tornaren a aparèixer a finals d'any, degut a la situació de la banca irlandesa. El programa d'ajust econòmic per a Irlanda s'acordà el desembre de 2010 i inclogué un prèstecpréstec per valor de 85.000 milions entre 2010 i 2013. El prèstecpréstec es basà en les contribucions del MEEF, el FEEF, contribucions bilaterals del Regne Unit, Suècia i Dinamarca, a més del FMI. També hi hagué una contribució irlandesa a través del seu Tresor i del seu Fons de Reserva de Pensions. El programa d’ajuda financera a Irlanda finalitzà el desembre de 2013.<ref>{{ref-notícia|títol=IMF Executive Board Approves €22.5 Billion Extended Arrangement for Ireland|publicació=FMI press release No. 10/496|url=https://www.imf.org/external/np/sec/pr/2010/pr10496.htm|consulta=21 agost 2015|data=16 desembre 2010}}</ref>
 
La crisi del deute sobirà feu que s'abandonés la política fiscal expansiva que havia tingut lloc durant els primers anys de la crisi financera internacional. El canvi de política fou més intens a Grècia i Irlanda, que l'havien de realitzar com a contrapartida de l'ajut financer. Això contribuí a fer que l'evolució del PIB divergís entre els països de l'eurozona: mentre que aquest creixia a Alemanya, queia a Grècia i Irlanda.{{sfn|Banco de España|2011| p=110 i 116}}
Línia 22:
L'ajut financer per Portugal es negocià el maig de 2011. La quantitat total proporcionada fou de 78.000 milions d'euros, provinent del MEEF, el FEEF i el FMI. El programa d’ajuda financera a Portugal finalitzà el 2014.<ref>{{ref-notícia|títol=Portugal's 78bn euro bail-out is formally approved|publicació=BBC News|url=http://www.bbc.co.uk/news/business-13408497|consulta=21 agost 2015|data=17 maig 2011}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Portugal: Final disbursement made from EU financial assistance programme|publicació=European Commission Press Release|url=http://europa.eu/rapid/press-release_IP-14-1641_en.htm|consulta=21 agost 2015|data=12 novembre 2014}}</ref>
 
El març de 2012 s'aprovà el segon rescat grec. Els membres de l'eurozona i el FMI es comprometeren a prestar 130.000 milions d'euros entre 2012 i 2014. El finançament per part de l'eurozona fou a través del FEEF en comptes dels prèstecspréstecs bilaterals del primer rescat. En aquest rescat també participà el sector privat, que assumí una quitança del 53,5% del valor nominal dels bons grecs. Això representà una reducció del deute grec de més de 100.000 milions d'euros.<ref name="ec"/><ref>{{ref-notícia|títol=Los grandes bancos respaldan "la mayor reestructuración de deuda de la historia"|publicació=El País|url=http://economia.elpais.com/economia/2012/02/21/actualidad/1329818505_703633.html|consulta=19 agost 2015|data=21 febrer 2012}}</ref>
 
El juliol de 2012 Espanya acordà amb els membres de l’eurozona un paquet de rescat de 100.000 milions d’euros per finançar els seus bancs. Finalment, d’aquests només utilitzà 41.000 milions. El programa d’ajuda financera a Espanya finalitzà el gener de 2014.<ref>{{ref-notícia|títol=Spain to exit bank bailout without credit line|publicació=The Telegraph|url=http://www.telegraph.co.uk/finance/financialcrisis/10450994/Spain-to-exit-bank-bailout-without-credit-line.html|consulta=19 agost 2015|data=14 novembre 2013}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://ec.europa.eu/economy_finance/eu_borrower/mou/2012-07-20-spain-mou_en.pdf|consulta=19 agost 2015|títol=Memorandum of Understanding}}</ref>