Obre el menú principal

Canvis

La paraula "rojo" per a anomenar el bàndol republicà és feixista i per tant històricament impròpia. L'haig substituïda per republicà, bàndol republicà o soldat republicà
* XXIV Cos d'Exèrcit, dirigit pel tinent coronel de carrabiners [[Mariano Buxó]] amb les divisions 43 i 24.
 
En total els dos exèrcits agrupaven una suma que ronda els 220.000 homes. D'aquests homes només 140.000 estan enquadrats a les brigades mixtes, la resta dels efectius tenen un entrenament i equipament deficients. En global només un de cada dos soldats té un [[Fusell (arma)|fusell]] propi i hi ha 5.000 armes automàtiques en total. L'abillament és molt variable però alguns, especialment entre les noves lleves, no disposen d'uniformes i duen roba de civil: jersei, pantalons de pana, mitjons, espardenyes i una manta.{{sfn|Solé|2006|p=40}} De vegades també es disposa d'una careta antigàs, ja que els rojosrepublicans temien l'ús d'agents químics per part del comandament franquista.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=8}}<ref>{{Ref-llibre |cognom= Riart |nom= Francesc |cognom2= Xavier Hernàndez |nom2= F. |títol= Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans |format= llibre |llengua= català |edició=1a ed.|editorial= [[Rafael Dalmau, Editor]] |lloc= Barcelona |any= 2014 |pàgina= 406-407|isbn= 978-84-232-0788-6}}</ref> Per altra banda, tenen el suport d'unes 250 peces d'artilleria, les úniques que estan operatives, però estan repartides pel front. De blindats només es disposa d'uns 40 [[tanc]]s ([[T-26]]) i 80 [[autometralladora|autometralladores]] ([[AAC-1937]], [[UNL-35]]...) que juntament amb una quantitat insuficient de camions no permetran tenir gaire mobilitat a les forces republicanes. A l'aire, les mancances són pitjors, amb menys de 150 avions, només 80 caces (meitat [[Polikàrpov I-15|I-15]] meitat [[Polikàrpov I-16|I-16]]) i unes poques desenes d'avions bombarders, que no només són inferiors en nombre, sinó també en qualitat.{{sfn|Martínez|2006|p=28}}{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=459}} El problema més gran però, era la [[moral militar|moral]]. L'adhesió de joves sense entrenament, homes grans amb família, desertors i [[emboscat]]s amnistiats l'agost del 1938 van estendre el derrotisme entre la tropa.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=20-22}}
 
=== Comparativa de forces ===
 
=== Progressions lentes al centre i al nord ===
L'endemà, 7 de gener, el cos d'exèrcit d'Aragó comença a travessar el Segre vora [[Lleida]]. Els republicans, es van retirar per l'ordre del dia anterior, però van deixar uns quants soldats per generar una [[Decepció militar|decepció]] entre els nacionals, que no va funcionar a causa dels desertors, que van explicar-los la situació. Durant la retirada de la zona els rojosrepublicans van anar ensorrant infraestructura, alhora que deixaven petits grups de contenció, en un intent d'aturar l'avenç facciós. El dia 9, a [[Bellpuig]], els republicans intentarien realitzar un contraatac amb [[tanc]]s, davant l'estació de ferrocarril, però no tindria èxit i els nacionals farien 600 presoners. Després d'aquest avenç, el cos d'exèrcit d'Aragó s'aturaria i tornaria a deixar que les Agrupacions Nord i Sud encapçalessin l'ofensiva.{{sfn|López Rovira|2012|p=62-63}}
 
Els següents dies les forces ocupants intentarien empènyer els rojosrepublicans cap a l'est, però no els resultaria fàcil. La boira dificultava les operacions de suport aeri i artiller i els republicans procuraven fer maniobres de contraatac i infiltració. Al nord, la vila de [[Ponts (Lleida)|Ponts]], atacada per les divisions 62 i 150 no caurà fins al 15 de gener després de durs enfrontaments a la rodalia. Tampoc els resultaria fàcil capturar [[Agramunt]] i [[Mafet]], allà s'hi enfrontaven la divisió 82 del cos d'exèrcit del Maestrat contra la divisió 27 republicana, reforçada amb homes de la 72 i 32. Finalment aconseguirien sobrepassar els defensors, però el cost seria que entre el 8 i el 12 de gener un de cada deu soldats de la 82 seria mort o ferit, 912 baixes pels atacants en total. A més a més, durant els enfrontaments a Mafet, els facciosos, perdrien 5 tancs.{{sfn|López Rovira|2012|p=68-77}}
 
=== Assalt al Montsant i retirada de l'Ebre ===
El [[13 de gener]] de [[1939]] la línia del front se situava a la [[Serralada Prelitoral]], entre la [[Conca de Barberà]] i el [[Camp de Tarragona]]. En aquesta zona hi va haver diversos enfrontaments a zones agrestes.
 
La posició estratègica per a continuar l'avenç en aquesta zona era el [[coll de Lilla]], a la [[serra de Miramar]]. Allà s'hi va posicionar l'artilleria dels rojosrepublicans i va procurar alentir tant com va poder l'avenç franquista, bombardejant els homes del cos d'exèrcit de Navarra. Eventualment però, la defensa d'aquesta posició també va haver de retirar-se, baixant cap a la plana de Tarragona.
 
L'endemà al matí, els republicans dinamitarien a [[Valls]] un pont del ferrocarril, diferents carreteres i algunes fàbriques tèxtils, seguint la política de [[terra cremada]] que es practicava a la zona. Poc després d'aquests esdeveniments, a les 10 del matí, arribarien les forces navarreses i aquella mateixa tarda instal·larien el centre de comandament allà. Amb la majoria dels pobles de l'[[Alt Camp]] i de la [[Conca de Barberà]] ocupats, i amb l'avenç simultani per la línia costanera dels homes del [[general Yagüe]], [[Reus]] i [[Tarragona]] quedaven assetjades i a l'abast de l'atac franquista.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=130-133}}
=== El salt de la Gloriosa ===
 
L'[[Forces Aèries de la República Espanyola|aviació republicana]], des de l'inici de l'ofensiva, havia combatut sense descans procurant contenir l'avenç facciós. Gràcies als pilots republicans, l'aviació franquista havia d'actuar amb prudència durant les seves missions. Però els aeròdroms dels rojosrepublicans, a mesura que avançaven els sublevats, quedaven cada cop més a la vora el front.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=467-468}}
 
Els camps d'aviació republicans estaven descentralitzats, però dels diferents aeròdroms n'hi ha 4 de destacables. A l'[[Alt Penedès]] hi havia el de [[Santa Margarida i els Monjos]], el de [[Sabanell]]-[[Torrelavit]] i el de [[Pacs del Penedès|Pacs]]-[[Vilobí del Penedès|Vilobí]]. L'últim estava ubicat a [[Santa Oliva]], al [[Baix Penedès]]. Aquestes instal·lacions, relativament properes entre elles, van actuar a totes les principals campanyes de la [[Guerra civil a Catalunya|Guerra Civil espanyola a Catalunya]] i en conjunt se les coneixia com a [[Vesper de la Gloriosa]].<ref>{{ref-web |url= http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/709494-el-vesper-de-la-gloriosa-quatre-aerodroms.html |títol= El Vesper de la Gloriosa, quatre aeròdroms |consulta= 11 febrer 2015 |llengua= català |obra= [[El Punt Avui]] |data= 18/01/14}}</ref> A més a més, també hi havia altres petits aeròdroms al Tarragonès i a l'Alt i Baix Camp.
{{Cita|Les fortificacions són bones, refugis de ciment amb reforços de ferro, búnquers per a moltes metralladores, camins coberts i grans i còmodes trinxeres amb el terra folrat de fusta.|[[Mohammed ben Mizzian]]{{sfn|López Rovira|2012|p=84}}}}
 
De nord a sud, a la L-2 l'atacaven les següents divisions nacionals: 150, per Ponts, 1, entre Ponts i Cervera, 22, davant de Cervera, 53, sota la 22. El seu principal objectiu era [[Cervera]], i defensant-la hi havia les divisions 32 i 27 republicanes. En aquesta zona l'aviació i l'artilleria dels rojosrepublicans competiran en tot moment amb la dels franquistes per donar suport als seus respectius soldats.
 
Finalment però, el 15, la divisió 1a capturarà [[Montcortès]] i Cardosa al nord de Cervera i pel sud caurà [[Tàrrega]], deixant via lliure per capturar la capital de la [[Segarra]]. L'endemà, la 1a Divisió s'encarregarà de capturar [[Cervera]] amb ple suport de l'artilleria i de l'aviació, tot i la pluja. Els republicans perdran 200 homes, però causaran 58 baixes als homes de Mizzian,{{sfn|López Rovira|2012|p=85-86}} alguns a causa de [[mines terrestres]].{{sfn|Martínez|2006|p=207}}
Entre el 16 i el 19 hi hauria poc moviment a la zona a causa de la pluja, mentrestant però, els [[sapador]]s dels sublevats treballen preparant ponts als trams on s'han dinamitat per estar a punt quan el temps millori. L'objectiu aquest cop és arribar al [[riu Llobregós]] i per fer-ho s'hi han destinat tres cossos d'exèrcit: Urgell, Aragó i Maestrat, de nord a sud respectivament. El 19 es reprèn l'acció amb un avenç que serà molt lent. Aprofitant les fortificacions els republicans aguanten bé i la seva artilleria castiga els progressos. Per arribar a [[Guissona]], la divisió 53 perdrà 108 homes fent només 60 presoners, tot i això, cada cop s'acosten més a l'objectiu marcat.
 
El 22 els sublevats arriben a les portes de [[Torà]], [[Sanaüja]] i [[Castellfollit de Riubregós]].{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=308}} Allà els rojosrepublicans s'han pogut refer i es preparen per defensar el Llobregós. Frontalment són fortament rebutjats, però després de trobar un pas a cobert a l'est de Torà, l'endemà podran creuar el riu i ocupar la vila gràcies al flanqueig sense gaire oposició.{{sfn|López Rovira|2012|p=94-95}}
 
Una mica més al sud, des de la rodalia de Cervera, l'avenç de les divisions 1, 82 i 84 seran més profitoses. L'objectiu d'aquest grup és [[Manresa]], i tot i la pluja, hi avancen ràpidament. El 18 cau Calaf i, durant l'atac, fan 1.000 presoners perdent un centenar d'homes. Amb la pèrdua de Calaf i de Torà, la L-2 és superada i s'obre el pas cap a [[Manresa]].
 
Durant la nit els rojosrepublicans sovint intenten contraatacar, però els nacionals, preparats, els rebutgen causant baixes severes. Amb un suport aeri constant, les poblacions van caient de mica en mica. Els republicans intentaran realitzar diversos contraatacs també de dia, alguns amb suport de tancs, però els tancs dels sublevats també actuaran i els enfrontaments sovint acabaran amb nombres similars de baixes a tos dos bàndols. Finalment, el 24 de gener, tota la 1a Divisió franquista seria al davant del [[riu Cardener]], cara a cara amb Manresa, on els republicans havien ensorrat tots els ponts. En previsió a l'ocupació, els nacionals havien bombardejat ja des de l'aire fortament la ciutat dos cops, el 21 de desembre de 1938 i el 19 de gener de 1939, produint, com a mínim, 35 morts.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=307}}<ref>{{citar ref | títol = Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39) | obra = Associació Memòria i Història de Manresa | url = http://www.memoria.cat/bombardeigs/ | llengua = català | consulta = 22/02/2015}}</ref>
 
[[Fitxer:5. Observatori d'artilleria.JPG|thumbnail|Els observatoris d'artilleria republicans, dissenyats per informar als canons de les posicions adversàries, en alguns punts de la L2 van mantenir intensos enfrontaments amb l'[[artilleria]] franquista.]]
Entre el 15 i el 19 de gener els avenços pel CTV seran molt lents. Les condicions climatològiques adverses, la forta presència roja i la destrucció de les carreteres i ponts els dificulta l'avenç. El 20 el CTV formarà tres columnes amb l'objectiu de capturar [[Igualada]], ciutat on s'havien acostat lentament, al ritme que marcaven els defensors. La ciutat cauria el 22, després d'un encerclament, que fins aleshores havia resistit tenaçment. En els dies següents el cos d'exèrcit italià acabaria d'arribar al [[riu Llobregat]].{{sfn|López Rovira|2012|p=100-106}}
 
Pel litoral, després d'haver ocupat Tarragona, el cos d'exèrcit marroquí i la 5a Divisó de Navarra estaven encallats a la riba sud del [[riu Gaià]], on els republicans s'havien fet forts.{{sfn|Villarroya|2014|p=38}} El 19 de gener, finalment els rojosrepublicans farien figa i els nacionals començarien a creuar el [[Gaià]] capturant un [[tanc]] i un centenar d'homes, perdent només 18 homes. A partir d'aquest moment, amb més o menys velocitat, les ciutats anirien caient amb un degoteig de presoners republicans i patint nombroses baixes els dos bàndols. Entre els dies 19 i 21 s'ocuparien: [[el Vendrell]], [[Calafell]] i [[Vilanova i la Geltrú]]. Durant tot l'atac hi va haver durs enfrontaments, i també era comú que es destruís infraestructura. Per exemple, a Vilanova i la Geltrú els republicans van destruir totalment la fàbrica [[Pirelli]], on fins aleshores s'havien fabricat [[caretes antigàs]].{{sfn|Villarroya|2014|p=40-41}} Fins al 23, avançant a bon ritme, acabarien capturant [[Vilafranca del Penedès]], [[Sitges]], [[Garraf]] i [[Sant Sadurní d'Anoia]]. En aquesta darrera localitat els revoltats van capturar 3 blindats, molt segurament tancs que s'estaven reparant o muntant a la Fàbrica Z, un dels tallers més importants de producció i reparació de blindats de Catalunya. Amb aquest avenç, els nacionals es van posicionar a les portes de [[Martorell]] mentre la resta de les forces acabaven d'arribar al Llobregat.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=308}}
 
===Evacuació de Barcelona ===
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 121-1204, Russland, Vierlings-MG auf LKW.jpg|250px|thumbnail|dreta|Un d'aquests muntatges antiaeris de 4 metralladores Maxim, operat per homes de la 51a Companyia Maxim, va abatre un [[Junkers Ju 87]] alemany sobre [[Molins de Rei]].]]
 
Els soldats rojosrepublicans però, fallaran en la destrucció de múltiples ponts i infraestructura, ja sigui per manca d'explosius, per les presses o per sabotatge. Diversos ponts quedaran transitables, només quedant mig destruïts. Especialment els ponts que van quedar intactes van ser els de [[Cervelló]], on l'aviació [[Legió Còndor]] aconseguirà impedir la voladura del pont del torrent fondo, i a [[Molins de Rei]], on les càrregues fallaran i no aconseguiran fer cedir el [[pont de Carles III]].{{sfn|Villarroya|2014|p=56-58}} Contra aquest darrer pont els alemanys també hi faran dos serveis amb bombarders de picat [[Junkers Ju 87]]. El primer dels atacs el duran a terme sense incidents però al segon els defensors, amb un muntatge de 4 metralladores PM M1910, aconseguiran ferir el pilot de l'Stuka a les dues cames, fent que s'estavelli violentament en territori nacional, i deixant els dos tripulants greument ferits.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=470-476}}
 
Durant el matí, el cos d'exèrcit marroquí aconseguirà capturar [[Gavà]] i l'[[Aeroport del prat|aeròdrom del Prat]] i els nacionals intentaran creuar pels ponts intactes i per diferents guals naturals durant tota la tarda. L'artilleria republicana del coronel [[Carles Botet i Vehí]] castigarà amb bombardeigs els moviments de tropes des de Molins de Rei, [[Sant Feliu de Llobregat]], [[Sant Just Desvern]], [[Esplugues de Llobregat]] i [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. Alhora la [[Legió Còndor]] realitzarà [[foc de contrabateria]] amb els seus canons [[8,8 cm Flak 18/36/37/41|Flak 88]] des de [[Montbaig]]. Durant el dia continuaran avançant i capturaran [[Sant Feliu de Llobregat]] i [[Sant Just Desvern]], però majoritàriament consolidaran els caps de pont que han aconseguit crear.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=314}}
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-C0214-0007-013, Spanien, Flugzeug der Legion Condor.jpg|300px|thumbnail|dreta|Els principals artífexs dels darrers bombardeigs contra Barcelona serien els [[Heinkel He 111]] alemanys, que abocarien 370.000 kg de bombes en només 4 dies.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=470-476}}]]
 
En aquesta campanya aèria no només hi participarien els avions italians de Mallorca, sinó que també atacarien els avions de l'aviació hispana i la [[Legió Còndor]]. El 21 de gener de 1939 els nacionals enviaren 34 bombarders [[Heinkel He 111|Heinkel He-111]], amb la seva escorta, i tres [[Junkers Ju 87|Junkers Ju-87]]B. Els republicans en aquell moment tenien patrullant a 8 [[Polikàrpov I-15]] de la 4a esquadrilla de l'aeròdrom de [[Montmeló]]-[[Montornès del Vallès|Montornès]]. De casualitat hi havia volant també 13 [[Polikàrpov I-16]], que havien rellevat feia poc. Veient l'eixam enemic, els Xatos, demanen reforços i els Mosques que havien rellevat tornen juntament amb 8 Xatos més de la primera esquadrilla de [[Cardedeu]]. Els 29 caces rojosrepublicans s'abraonen sobre els bombarders nacionals que ataquen amb duresa el port. Durant aquest combat, de vora 100 avions, el pilot Francisco Alférez Jiménez amb el seu Xato CA-029 es col·locarà a la cua d'un Stuka mentre fa un picat, atacant un vaixell, i, després d'una persecució, l'abatrà, deixant-lo inutilitzat a la platja de [[Coma-ruga]] en l'únic enfrontament entre Stukes i caces republicans.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=478-480}} Els republicans, per la seva banda perdran 2 pilots, un de Xatos i un de Mosques.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=472-473}} Però els rojosrepublicans també proven de contraatacar aquell mateix dia: 3 bombarders [[Tupolev SB-2|Katiuska]] sense escorta i fent missions d'alt risc s'encarregaven de bombardejar al Vendrell. Durant la ràtzia, un és abatut per foc antiaeri, i dos dels seus tripulants es moren.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=480-481}}
 
L'endemà, els alemanys tornaran a escometre contra el port, amb 36 avions repartits en 5 onades successives. De nit també realitzaran dos bombardejos, maniobra que no havien fet mai abans. De dia també s'hi sumaran 5 [[Savoia-Marchetti SM.79|Savoia S-79]] italians i de nit també atacaran [[Heinkel He 59|Heinkel He-59]] estacionats a les Balears. El matí del dia 22 els nacionals abaten el Xato CA-122, que havia sortit a enfrontar-los, i cau incendiat al mar.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=473}}
Finalment, el 25 atacaran el port 6 avions alemanys i tres S-79 italians. Durant aquests atacs, un Vickers de 105 mm del [[turó de la Rovira]] tocarà un altre He-111 al morro, matant l'observador i ferint el pilot, que haurà de fer un aterratge d'emergència al Prat. En total, durant els 4 dies de bombardeig, pràcticament ininterromput, es van llançar 370.000 kg de bombes, que van afectar majoritàriament el port, el qual van deixar totalment destruït enfonsant gairebé 30 vaixells.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=470-476}}{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=320-321}}
 
El 24 i 25, també hi haurà forts enfrontaments aeris sobre l'[[aeròdrom]] de [[la Garriga]]. El 24, avions alemanys Messerschmitt que escortaven uns bombarders es van despenjar i van atacar l'aeròdrom, els avions rojosrepublicans van sortir a repel·lir-los i es va iniciar un important combat que acabaria sense baixes. El matí de l'endemà però, hi hauria un enfrontament encara més gran. Xatos i Mosques s'envolen per metrallar i bombardejar les forces nacionals que es preparen per a l'assalt a Barcelona. Durant tot el matí estaran ocupats i, cap al migdia, els rojosrepublicans veuen un gran desplegament de caces italians i alemanys sobre el front i hi entaulen un breu combat, que no anirà a més. Tot i que a les 13.30 ja fan una primera passada, a les 15.45 un grup més nombrós de Fiat, de la 24a esquadrilla del grup ''La Cucaracha'', s'aventura cap a l'aeròdrom, amb la voluntat de metrallar el camp. Els Mosques de guàrdia i, a mesura que tornen del front, més republicans se sumen a un combat aeri cada cop més important. El combat va durar gairebé una hora amb més de 100 aparells a l'aire. Finalment els italians es van retirar, per manca de municions i combustible, però havent abatut 3 aparells rojosrepublicans i havent-ne perdut un dels seus. Seria l'últim gran enfrontament aeri entre nacionals i republicans.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=487-490}}
 
=== L'entrada a Barcelona ===
De bon matí, la 4a de Navarra avança fins al [[turó de la Rovira]], capturant les peces antiaèries que havien defensat la ciutat durant els bombardeigs. La 12a, de costat amb la 4a, s'ha enfrontat amb tropes republicanes, patint 9 baixes i fent 700 presoners. La Divisió 5 del cos navarrès arribarà a col·locar-se entre [[Balmes]] i l'[[avinguda Diagonal]], patint 12 baixes però capturant 900 presoners i dos tancs soviètics.{{sfn|López Rovira|2012|p=112-115}}
 
A les 07.15, tropes de la [[Legió Espanyola]] del cos d'exèrcit marroquí impediran, després d'un breu combat, la destrucció d'un pont a [[Esplugues de Llobregat]] en direcció Barcelona, patint 5 morts però matant 10 rojossoldats republicans. [[Lluís Martí Bielsa]], [[guàrdia d'assalt]] encarregat de cobrir la voladura del pont d'Esplugues, ho descrivia així:
 
{{Cita|El nostre servei era protegir amb els enginyers que estaven fent preparatius per volar: carreteres, ponts... tot lo que pogués evitar o retardar l'avenç de l'enemic. I en aquest cas em van enviar a Esplugues de Llobregat on estaven preparant els enginyers per fer volar el pont. Vam quedar en terra de ningú els enginyers i nosaltres. Estaven a cinquanta metres de nosaltres, i l'oficial que manava la nostra secció diu: «nois, ens tenim de rendir presoners perquè ja estem ocupats». Jo no podia quedar-me presoner, vaig veure que encara estaven intentant emplaçar la metralladora, vaig fotre quatre gambades [...] i corrents tot el dia avall fins a arribar jo a casa meva.|[[Lluís Martí Bielsa]]<ref>Regàs; Pigrau. 2014, min. 2-5</ref>}}
Usuari anònim