L'oportunitat d'[[Alfons el Magnànim]] li va arribar el 1434 i el [[1435]] amb la mort successivament de Lluís III i de la reina Joana II. Alfons es trobava a [[Sicília]] guerrejant contra els hàfsides, i es va [[Conquesta del Regne de Nàpols|decidir a conquerir el seu preuat regne]] començant per [[SetgeBatalla naval de GaetaPonça (1435)|atacar Gaeta]].<ref name="Diccionari"/> Però la flota catalana fou derrotada a la [[batalla de Ponça (1435)|batalla de Ponça del 1435]] per una flota conjunta formada per [[Gènova]], el [[ducat de Milà]], el [[Papat]] i els reis angevins de [[Nàpols]].<ref name="Diccionari"/> En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei i els seus germans foren fets presoners, i no foren alliberats fins al pagament d'un altíssim rescat aportat per les [[Corts de Montsó (1435-1436)|Corts de Montsó]]. Poc després el duc de Milà va canviar de bàndol aliant-se amb Alfons, fet que li permeté a aquest de tornar a intentar la conquesta del Regne altre el cop el [[1436]], fins a la [[Conquesta de Nàpols|victòria catalano-aragonesa]] el [[2 de juny]] de [[1442]] guanyant tots els seus enemics: la [[República de Florència]], la [[República de Venècia]], el [[Papat]], i els partidaris [[angevins]] a Nàpols.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 25</ref>
