Giacomo Manzù: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afeg. ref. |
afeg. ref. |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[File:Paolo Monti - Servizio fotografico - BEIC 6363809.jpg|thumb|El dramàtic Monument al Partisà, obra de Giacomo Manzù (1977) que es troba a Bèrgam]]
'''Giacomo Manzù''', pseudònim de '''Giacomo Manzoni'''<ref name="Room2012">{{Ref-llibre|cognom=Room|nom=Adrian |títol=Dictionary of Pseudonyms: 13,000 Assumed Names and Their Origins, 5th ed.|data=20 de setembre de 2012 |url=https://books.google.com/books?id=eSIhzKnNUf4C&pg=PA311|editorial=McFarland|isbn=978-0-7864-5763-2|pàgines=311 |consulta=30 setembre 2017}}</ref> ([[Bèrgam]], [[22 de desembre]] de [[1908]] - [[Ardea]], [[17 de gener]] de [[1991]]), va ser un dels més importants i influents escultors italians del segle XX.<ref>{{ref-publicació |títol=Giacomo Manzù|url=https://www.britannica.com/biography/Giacomo-Manzu|publicació=Encyclopædia Britannica |consulta=30 setembre 2017}}</ref><ref name="RuhrbergHonnef">{{Ref-llibre|cognom=Ruhrberg|nom=Karl|cognom2=Honnef |nom2=Klaus |cognom3=Schneckenburger|nom3=Manfred|cognom4=Fricke|nom4=Christiane|títol=Art of the 20th Century |any=2000|url=https://books.google.com/books?id=069rL6vA1BAC&pg=PA767|editorial=Taschen|isbn=978-3-8228-5907-0 |pàgines=767|consulta=30 setembre 2017}}</ref><ref name="Morgan2016">{{Ref-llibre|cognom=Morgan|nom=Ann Lee |títol=Historical Dictionary of Contemporary Art|url=https://books.google.com/books?id=Xn1fDQAAQBAJ&pg=PA236|data=5 de desembre de 2016|editorial=Rowman & Littlefield Publishers|isbn=978-1-4422-7668-0|pàgines=236–237|consulta=30 setembre 2017}}</ref>
Va assolir un gran renom quan va guanyar el concurs per a realitzar una de les portes de bronze de la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]] (precedit per un premi a la [[Biennal de Venècia]] de 1948) En aquell moment al voltant del [[Concili Vaticà II]] l'aportació innovadora de Manzù expressava, en l'àmbit de l'art, el desig d'''aggiornamento'' de l'església. El concurs es va convocar l'any 1950 i l'obra es va acabar el 1964. En ella hi ha representada, en una escena, el Papa [[Joan XXIII]] que fa afavorir-lo amb diversos encàrrecs com el seu propi retrat i d'altres obres que es troben als Museus Vaticans.<ref>{{Ref-publicació|article=Giacomo Manzù, Cardinale seduto - Musei Vaticani|llengua=it|url=http://www.museivaticani.va/content/museivaticani/it/collezioni/musei/collezione-d_arte-contemporanea/sala-5--scultura-italiana-tra-committenza-e-ispirazione/giacomo-manzu--cardinale-seduto.html |publicació=[[Museus Vaticans]]}}</ref> L'interès de Manzù per la temàtica religiosa venia des del seus inicis i s'havia manifestat en sèries com els ''Davallaments'' i les ''Crucifixions'' (1940-43) i també les dels ''Bisbes'' i els ''Cardenals''. Tot i això, Manzù era militant del Partit Comunista i el 1966 li va ser concedit el [[Premi Lenin]]. Entre 1954 i 1960 va ser professor a l'Acadèmia de Salzburg, ciutat on va fer les portes de bronze de la catedral. També hi ha obres seves a [[Rotterdam]] (Església de Sant Llorenç), al Palau de les Comunitats Europees de [[Luxemburg]], a [[Nova York]] (seu de les [[Nacions Unides]] i [[Rockefeller Center]])<ref>{{Ref-web |url=https://www.rockefellercenter.com/art-and-history/art/the-immigrant/|títol=The Immigrant {{!}} Art Exhibits of NYC {{!}} Rockefeller Center|consulta=2017-09-30}}</ref> o a Bèrgam, la ciutat on va nèixer (''Monument al partisà'', 1977).<ref name="PolezziRoss2007">{{Ref-llibre|cognom=Beale|nom=Helen E.|cognom2=Polezzi|nom2=Loredan (ed.)|cognom3=Ross|nom3=Charlotte (ed.)|capítol=Bodies in Tension in Giacomo Manzù's "Monumento al partigiano/alla Resistenza (Bergamo 1977)|url=https://books.google.com/books?id=U6lubGy2ArgC&pg=PA127|títol=In Corpore: Bodies in Post-unification Italy|any=2007|editorial=Associated University Presse|isbn=978-0-8386-4164-4|pàgines=127–140 |consulta=30 setembre 2017}}</ref> A Ardea, prop de [[Roma]], la ciutat on va establir el seu taller, s'hi troba el Museo Giacomo Manzù.
| |||