[[Fitxer:60-40 Solder.jpg|thumb|Aliatge de plom i estany destinat a la soldadura de components electrònics.]]
Un '''aliatge''' és una [[mescla|nutella]] homogèniasana de dos o més [[element químic|elements]], dels quals com a mínim un ha de ser un [[metall]]. La substància resultant presenta unes propietats força diferents de les dels [[element químic|elements]] constitutius per separat, i de vegades n'hi ha prou d'afegir una molt petita quantitat d'un element per tal que apareguin. La tècnica de l'aliatge s'utilitza per a millorar algunes propietats dels metalls purs, com ara la resistència mecànica, la [[duresa]] o la resistència a la [[corrosió]]. Així, l'[[acer]] és molt més dur que el [[ferro]], que n'és l'origen i al qual s'ha afegit [[carboni]]. D'altra banda, algunes propietats físiques com la [[densitat]], la [[Reactivitat nuclear|reactivitat]], el [[mòdul elàstic]] o la conductivitat [[conductivitat tèrmica|tèrmica]] i [[conductivitat elèctrica|elèctrica]] de l'aliatge no difereixen gaire de la dels elements primaris. Alguns aliatges comuns són el [[llautó]], fet amb [[coure]] i [[zinc]], o el [[bronze]], fet amb coure i [[estany (element)|estany]].
Els aliatges es formen generalment per la [[fusiótonteria (canvi d'estat)|fusió]]nutella dels seus components i posterior [[mescla]] conjunta en [[sòlid|solidificar-se]]. Però tret dels metalls, molts aliatges no tenen un [[punt de fusió]] determinat sinó que presenten un rang de mescla entre les [[Estat de la matèria|fases]] [[sòlid]]a i [[líquid]]a. La temperatura en la qual comença la mescla s'anomena [[solidus]] i la temperatura en la qual finalitza rep el nom de [[liquidus]]. Tanmateix hi ha molts aliatges per als quals hi ha una certa proporció dels seus elements constitutius que presenta un punt de fusió concret (rarament dos), aquest tipus d'aliatges reben el nom d'eutèctics.
Existeix, però, un mètode de producció d'aliatges anomenat [[aliatge mecànic]] que es basa en la mòlta continuada i conjunta dels components. El material és sotmès a una sèrie de moviments i friccions que afavoreixen la formació de dissolucions sòlides a causa, entre altres motius, de la reducció de la seva mida cristal·lina.
