Revisió del 23:58, 1 oct 2017 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.168 edits Pàgina nova, amb el contingut: «{{infotaula persona}} '''Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen''' conegut pel seu títol nobiliari de '''marquès del Duero''' (...».		Revisió del 00:08, 2 oct 2017 modifica desfés Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.168 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 5: Manuel de la Conchea va néixer en l'actual Argentina, fill de Petra Irigoyen i de [[Juan Gutiérrez de la Concha]] y Mazón, brigadier de marina i llavors governador intendent de la província de Tucumán. El seu pare va morir afusellat durant les lluites que van seguir a la [[Revolució de Maig]] de [[1810]], rebent en [[1864]] honres fúnebres a [[Panteó de Marins Il·lustres]] de San Fernando (Cadis). Després de la mort del pare, en [[1814]], la família va fixar la seva residència a Espanya, on Manuel de la Concha va fer els seus estudis preparatoris. Va ingressar en la [[Guàrdia Reial]] com a cadet en [[1820]], va ascendir a alferes en [[1825]] i a tinent en [[1832]]. Es va adherir al [[liberalisme]], la qual cosa li va valer alguns mesos de presó abans de la mort de Ferran VII. Havent-se desencadenat la [[Primera Guerra Carlista]], es va unir a la causa d'[[Isabel II d'Espanya\|Isabel II]] i va ser destinat a l'exèrcit del Nord, distingint-se en les accions de Durango, Altsasu i Zúñiga, per les quals va obtenir la [[Creu Llorejada de Sant Ferran]]. El [[6 d'abril]] de [[1836]] va ser ascendit, rebent el seu primer comandament per valentia demostrada en combat. Va seguir sent ascendit, aconseguint el grau de tinent coronel després de la conquesta d'[[Urrieta]], en la qual es va distingir en gran manera. En la [[batalla de Belascoain]] va merèixer una segona creu de Sant Ferran i l'ascens a coronel. Va ser ascendit a [[mariscal de camp]] en [[1840]]. Va participar llavors en la campanyes d'Arroniz, en les quals va merèixer una tercera creu de Sant Ferran. Havent-se adherit al partit moderat, llavors va ser nomenat comandant general de les províncies de [[Província de Guadalajara\|Guadalajara]] i [[Província de Conca\|Conca]] en [[1841]].<ref>[http://www.xtec.cat/~jrovira6/bio/concha2.htm Manuel Gutiérrez de la Concha] a xtec.cat</ref> [[Fitxer:Mausoleo del I Marqués del Duero (Madrid) 01.jpg\|thumb\|200px\|left\|Mausoleu del Marquès del Duero en el [[Panteó d'Homes Il·lustres]] de Madrid.]] A l'octubre d'aquest any va participar, amb [[Diego de León y Navarrete]] i altres militars i polítics [[Partit Moderat\|moderats]], en la temptativa fallida de derrocar la [[regència (política)\|regència]] d'[[Baldomero Espartero\|Espartero]], raó per la qual va haver d'exiliar-se a [[Florència]]. En l'estiu de [[1843]] va contribuir activament a la caiguda del regent Baldomero Espartero, provocada per [[Ramón María Narváez\|Narváez]], la qual cosa li va valer la promoció a tinent general. Va ser llavors nomenat inspector general d'Infanteria pels moderats llavors en el poder, i després capità general de [[Castella la Vella]]. [[Fitxer:Muerte del Marqués del Duero 1884 Joaquín Agrasot y Juan.jpg\|230px\|thumb\|''Mort del Marquès del Duero'', per [[Joaquim Agrasot Juan]], pintura de [[1884]].]] [[File:Marqués del Duero-1.JPG\|thumb\|230px\|Estàtua eqüestre en Madrid.]] En [[1847]] va rebre ordre d'encapçalar una expedició a Portugal per ajudar a mantenir el govern de la reina [[Maria II de Portugal]], seguint les directrius de la [[Quàdruple Aliança]]. Després d'haver vençut el [[30 de juny]] de [[1847]] a les forces [[setembristes]] manades pel general [[Francisco Xavier da Silva Pereira]], primer comte das Antas, va aconseguir restablir per la força l'autoritat de la sobirana portuguesa a la ciutat de Porto. Per aquest fet va rebre distincions honorífiques tant a Portugal com a Espanya, destacant el marquesat del Duero, amb [[Grandesa d'Espanya]] de primera classe. Va ser nomenat capità general de [[Catalunya]], posant fi en [[1849]] a la revolta dels ''matiners'' en l'àmbit de la [[Segona Guerra Carlista]]. Va col·laborar amb el general [[Leopoldo O'Donnell]] durant el [[Bienni Progressista]], ocupant, entre altres càrrecs, els de capità general de [[Catalunya]], diputat a Corts<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-125&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2852900%29.NDIP. Índex del Congrés dels Diputats]</ref> i president de la Junta Consultiva de Guerra. Va ser capità general de les Dues Castelles durant el govern de la [[Unió Liberal]], i en la [[anys 1860\|dècada de 1860]] va ser president del Senat durant cinc legislatures consecutives. == Referències == {{referències}} {{inacabat}}

Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen: diferència entre les revisions